Declaració universal dels drets lingüístics

Lara Bautista Vieitez - Estudiant del Bàtxelor en Ciències de l'Educació a la Universitat d'Andorra

Aquesta declaració realitzada l'any 1996 a Barcelona recull tots els drets lingüístics que té qualsevol persona del món.

Però el fet que es creï aquesta declaració comporta que abans hagi hagut una necessitat per part de la població mundial respecte a les llengües.

El fet que es creï aquesta necessitat en la població mundial em fa reflexionar en allò que va succeir prèviament a la declaració.

En l'època de les colonitzacions, en què els països d'Europa van començar a envair territoris estrangers, també van imposar la seva llengua i la seva cultura, ja que creien que aquesta era la millor i era superior a la mateixa indígena. Com a conseqüència totes aquelles llengües i cultures han anat desapareixent fins a arribar a la desaparició. Però no cal anar tan lluny, en el cas d'Espanya els anys previs a la declaració hi havia una dictadura de dretes en què la llengua castellana era imposada en tot el territori pertanyent a Espanya. Llengües com el català, l'euskera o el gallec estaven prohibides en tot el territori i, qui les parlava era perseguit per l'estat. Aquest fet va impedir l'evolució d'aquestes llengües i va reduir significativament el nombre de parlants d'aquestes dins del territori.

La creença de l'existència d'una llengua o una cultura superior encara existeix avui en dia. Actualment tothom parla de l'anglès com una llengua molt important que obre les portes.

En el món educatiu encara es té aquesta creença. És més, moltes escoles estan ampliant les hores d'anglès dins de les aules. Però per què no de l'alemany o el xinès o de la llengua oficial del país? Per què creiem superior una llengua que una altra? Aquesta creença és falsa. I l'educació ens inculca des de ben petits que una llengua és més important que l'altra però, totes les llengües tenen el mateix nivell d'importància.

Llavors, per què li donem valor a l'anglès? Doncs perquè aquesta llengua et permet comunicar-te per tots els països del món. Aquesta és la llengua internacional que permet una comunicació efectiva i que et permet viatjar.

Aquesta afirmació ens la trobem dia a dia. Al carrer tothom creu que l'anglès és una llengua necessària avui en dia. Que sense l'anglès un no va enlloc. Però realment una llengua és important segons amb el vidre que es miri.

Segons la cultura pròpia de les persones, la de la societat que l'envolta o simplement la de casa, donem més importància a una llengua o una altra. Per la nostra cultura i el nostre parer.

I, tots aquests fets històrics i creences han provocat un impediment de l'evolució de moltes llengües i fins i tot la desaparició d'algunes.

Veient tot això, és normal que hi hagi aquesta declaració. Drets fonamentals com parlar la llengua dels teus pares o difondre cultura en la llengua pròpia d'un país molts cops ha estat perseguit i condemnat. Gràcies a aquest decret molts drets van fer ressò però encara avui en dia molts són tallats des de l'arrel. La llei Mordassa, per exemple, és un impediment d'expressar allò que un creu de veritat cosa que dóna pas a l'incompliment de molts dels nostres drets implícits en aquest decret.

Per tant, per molt que hi hagi un decret que doni drets a les persones de tot el món en molts llocs aquests drets no es compliran i les persones i les llengües en patiran les conseqüències.

Share on FacebookTweet about this on Twitter