Una altra forma d’explicar ciència (millor dit d’aprendre ciència)

   Florenci Pla - Professor del bàtxelor en Ciències de l'Educació a la Universitat d'Andorra

Desprès de més de quasi 35 anys de compaginar la docència amb al gestió (5 anys a l’Institut Almatà de Balaguer i des del 1988 a l’Escola d’Informàtica) aquest setembre ha arribar el moment de deixar la gestió per dedicar-me plenament a la docència que és el que més m’agrada i em fa feliç.

Aprofitant aquest canvi d’orientació de la meva vida professional m’he proposat anar canviant la meva metodologia docent. Concretament aquest any he iniciat el canvi en l’assignatura de Ciència i tecnologia del bàtxelor en ciències de l’educació. Aquets canvi em permetrà (espero) treballar els conceptes de forma transversal i sobre tot de forma competencial. Jo no veig una cosa sense l’altra.

En aquesta nova orientació de l’assignatura són els alumnes que han d’intentar resoldre uns interrogants que els hi plantejo sobre uns articles de divulgació de ciència, la majoria són propis i altres són articles de mitjans de comunicació generalistes.

Els estudiants tenen una setmana per respondre als interrogants plantejats i és a classe quan entre tots resolem els dubtes o erros que s’hagin comés. Això permet que cada estudiant corregeixi els seus errors (aprenentatge personalitzat). Per a l’avaluació es té en compte tant el lliurament setmanal (40%) com la qualitat científica de la correcció que haurà de lliurar a final de semestre (60%).

A continuació teniu un exemple (que sempre és millor que mil paraules). En aquest cas he utilitzat article d’actualitat publicat al diari ara (16-09-2017), on a partir de la lectura els estudiants han de respondre una sèrie de preguntes relacionades directa o indirectament amb l’article en qüestió, com:

  1. Quina és la fórmula del metà? A quina temperatura passa de sòlid a líquid? I de líquid gas?. A la Terra el metà es troba en estat sòlid, líquid o gas?
  2. Expresseu la temperatura dels oceans de Saturn en K
  3. Si la nau Cassini hagués anat de la Terra a Mart en línia recta, quina hagués estat la velocitat mitjana del viatge?
  4. Què és un guèiser? N’hi ha a la Terra?
  5. Quants satèl·lits es coneixen de Saturn? Quin és el més gran?
  6. Compareu Tità amb el nostre satèl·lit (radi, volum, gravetat, pressió atmosfèrica, ..)
  7. Podria haver-hi aigua líquida a Tità? I a la Lluna?
  8. Quan durava una òrbita del Cassini al voltant de Saturn?
  9. Com s’explica que puguem tenir aigua líquida a 400 ºC?
  10. Per què la Cassini quan es va “suïcidar” no va arribar a xocar amb la superfície de Saturn? S’hagués pogut “suïcidar” de la mateixa manera a la Lluna? I a la Terra?
  11. Per què la major part dels asteroides no arriben a la superfície terrestre? Arriben a la superfície Lunar? I a la superfície de Saturn?
  12. Compareu Saturn amb la Terra (radi, volum, gravetat, pressió atmosfèrica, ..)
  13. Quina és la teva opinió sobre les grans inversions que es dediquen a l’estudi d’altres planetes?
  14. Enumereu la cadena tròfica de l’article.
  15. Etc. Etc.

Com podeu veure només amb aquest petit article s’han tractat conceptes com: pressió, canvis d’estat, moviment, comparativa entre planetes i satèl·lits, atmosfera, astronomia, història, cadena tròfica,   ...

Aquesta transversalitat de conceptes està estretament relacionada amb l’aprenentatge competencial tant de moda darrerament tot i que alguns professors ja el venim implementant des de fa molts molts anys (el que no sabíem és que es deia així).

Share on FacebookTweet about this on Twitter