Des del Grup de Recerca en Ciències de la Salut i Serveis Sanitaris (GRCS) de la Universitat d’Andorra (UdA) i concretament, dins la línia de promoció de la salut, s’està realitzant un estudi epidemiològic per conèixer el perfil de la comunitat universitària en relació als estils de vida dels membres que la integren.
L’objectiu principal de la recerca consisteix a analitzar els estils de vida de la comunitat universitària, per després plantejar i dissenyar recomanacions de promoció de la salut que millorin l’estat de benestar. En el context específic de la Universitat es troben dos perfils clarament diferenciats de membres de la comunitat universitària:
- Els estudiants (uns 1780, dels quals al voltant de 680 estan matriculats a titulacions reglades durant el curs 2024-2025)
- El personal administratiu i tècnic (PAT) i el personal docent i investigador (PDI) (entre 50 i 60).
Des d’un enfocament integral del desenvolupament, els adults joves es troben immersos en un període dinàmic de transició en què es produeixen un conjunt de canvis biològics i socials que poden repercutir en problemes de salut per a etapes futures de la vida (OMS, 1977).
El projecte ha de permetre conèixer els estils de vida de les persones de la comunitat universitària, tant dels estudiants com del personal administratiu i tècnic (PAT) i el personal docent i investigador (PDI), fet que ens permetrà elaborar recomanacions de promoció de la salut.
La importància de realitzar estudis descriptius transversals i exploratoris sobre les condicions i els estils de vida de diversos grups poblacionals ens permet estimar la magnitud i la distribució d’una condició de salut particular en un moment donat, a més de representar diferents característiques epidemiològiques associades a les dimensions personals i contextuals. Tot plegat, la recollida de les dades ens ha de permetre desenvolupar un mapa del perfil dels estils de salut dels membres que formen part de la UdA per oferir programes de promoció que millorin la comprensió de l’estil de vida i fomentin l’assoliment d’un benestar adequat (Camacho et al., 2010). Així, els estils de vida que promouen la salut milloren el benestar, la realització personal i l’autoeficàcia (Amiri et al., 2019). La salut física i mental influeix en la satisfacció i el rendiment laboral (Merrill et al., 2013).
L’estudi concretament es va iniciar el setembre del 2023 i presenta una durada de dos anys estructurat en diferents fases. Les activitats incloses en el cronograma de la recerca inclouen:
- 1a fase: revisió de la literatura en relació als instruments de mesura validats per mesurar els estils de vida, realitzada a l’inici del projecte fins al febrer del 2024.
- 2a fase: recollida, processament i anàlisi de dades del personal de la Universitat (PAT i PDI), realitzada entre el març i el juny del 2024.
- 3a fase: recollida, processament i anàlisi de dades d’estudiants, entre setembre del 2024 i febrer del 2025.
- 4a fase: finalment, plantejar recomanacions de promoció de la salut, previst entre març i juny del 2025.
En el pla metodològic s’ha utilitzat una enquesta formada per tres instruments
psicomètricament validats i adaptats a la població universitària. Les escales es van administrar en castellà i són:
- Qüestionari d’estils de vida saludables (CEVS II) estructurat en 27 ítems que estan agrupats en 7 dimensions per avaluar el constructe d’estils de vida (Leyton-Roman et al., 2021).
- Qüestionari per a l’avaluació de l’estrès amb 31 ítems que avaluen l’estrè (Villalobos, 2022).
- Escala multidimensional de suport social percebut (MSPSS) amb 12 ítems que avalua tres dimensions del suport social percebut: família, amics i altres persones rellevants (López-Angulo et al., 2021).
Els resultats de la 2a fase recollits durant la primavera passada, representen una primera
avaluació transversal de la relació entre els estils de vida que promouen la salut i els aspectes associats a la càrrega de treball percebuts pel PDI i PAT, amb una participació del 49%. De manera particular, analitzant les diferències per edat, gènere i funcions de gestió. A tall d’exemple, a les figures 1-4 es mostren els resultats obtinguts per a quatre dels ítems avaluats: activitat física, consum de tabac, dieta i descans:
- Quant a l’activitat física, s’aprecia que aproximadament el 79% dels qui responen consideren que practiquen activitat física de manera moderada i intensa setmanalment; el 87% es consideren físicament actius.
- Quant al consum de tabac, aproximadament el 8% diu que té necessitat de fumar i que fuma de manera habitual.
- Pel que fa a la dieta, expressen que consideren que segueixen una dieta equilibrada i sana, amb consum de fruita o verdura diari.
- Finalment, en relació al descans, majoritàriament es respecten els horaris de descans.
Aquests resultats es van presentar al 12th IUHPE European Conference on Health Promotion celebrat el passat mes de juny a la població polonesa de Lodz.
Figura 1-4: Resultats de les preguntes de quatre dels ítems avaluats: activitat física, consum de tabac, dieta i descans.
A l’inici d’aquest curs acadèmic, durant el mes de setembre del 2024 es va iniciar la 3a fase del projecte de recerca, amb la recollida de dades de tots els estudiants de les diferents titulacions i cursos acadèmics que ofereix l’UdA. S’havia obtingut una participació del 7,2% corresponent a 49 estudiants. Amb la intenció d’augmentar la participació es va decidir fer una altra recollida de dades, de manera més dirigida tenint en compte els aspectes següents:
- L’instrument es va reduir de tres escales a una escala, per tal de reduir-ne l’extensió i entrar l’estudi en el Qüestionari per a l’avaluació de l’estrès.
- Es va reduir el volum d’estudiants i només es va distribuir entre el estudiants del bàtxelor en Infermeria (total estudiants del bàtxelor en Infermeria durant el semestre de tardor del 2024, són 101 estudiants).
Actualment s’estan tractant les dades. Malgrat que els resultats estan encara en fase preliminar, s’ha obtingut una participació del 36,6%, corresponent a 37 estudiants del bàtxelor en Infermeria. En el futur immediat esperem recollir més dades que aportin més informació sobre els estils de vida dels integrants de la comunitat de la Universitat d’Andorra, institució pionera en el reconeixement i la formació de capital humà al Principat.
GRCS: Ribera, G., Comellas, P., Esqué, S., Avellanet, M., Gea, E.,
Boada, A., Grillo, C., Pagès, E., de Miguel, C., Ros, M.
Referències bibliogràfiques:
- Amiri, M., Chaman, R., & Khosravi, A. (2019). The Relationship Between Health-Promoting Lifestyle and Its Related Factors with Self-Efficacy and Well-Being of Students. Osong public health and research perspectives, 10(4), 221–227. https://doi.org/10.24171/j.phrp.2019.10.4.04
- Camacho, L. A., Echeverría, S. B., & Reynoso, L. (2010). Estilos de vida y riesgos en la salud de trabajadores universitarios. Journal of Behavior, Health & Social Issues, 2(1), 91-103. https://www.redalyc.org/pdf/2822/282221727010.pdf
- Landeta, O & Calvete, E. (2002). Adaptación y validación de la escala multimensional de apoyo social percibido. Ansiedad y estrés, 8(2-), 173-182. https://www.ansiedadyestres.es/sites/default/files/rev/ucm/2002/anyes2002a13.pdf
- Leyton-Román, M., Mesquita, S., & Jiménez-Castuera, R. (2021). Validation of the Spanish Healthy Lifestyle Questionnaire. International Journal of Clinical and Health Psychology, 21(2), 1–9. https://doi.org/10.1016/j.ijchp.2021.100228
- Merrill, R. M., Aldana, S. G., Pope, J. E., Anderson, D. R., Coberley, C. R., Grossmeier, J. J., Whitmer, R. W., & HERO Research Study Subcommittee (2013). Self-rated job performance and absenteeism according to employee engagement, health behaviors, and physical health. Journal of occupational and environmental medicine, 55(1), 10–18. https://doi.org/10.1097/JOM.0b013e31827b73af
- Villalobos (2022). Validación del Cuestionario para la Evaluación del Estrés. https://bibliotecadigital.udea.edu.co/bitstream/10495/27391/13/GallegoJuan_2022_RevisionItemsValidacion.pdf