La Universitat d’Andorra continua el seu camí de prop de quaranta anys com a única institució d’ensenyament superior pública del nostre país, al centre de les iniciatives per formar la nostra població en matèries i professions necessàries per a Andorra. Havent atorgat fins ara més de 7.000 títols, hem incrementat l’accés de moltes persones al mercat laboral del nostre país, transformant la vida de molts i moltes joves i dotant-los dels coneixements necessaris per accedir a llocs de treball més ben remunerats, actuant com a instrument d’ascensió social en aplicació directa del precepte constitucional que defineix Andorra com un estat democràtic i social. Agraeixo la tasca duta a terme pels meus predecessors, els rectors Bastida i Nicolau, i totes les treballadores i treballadors de l’UdA, que dia a dia s’esforcen per capacitar milers de persones del país i contribuir així a l’expansió del nostre teixit empresarial i econòmic. Recordem avui la nostra missió: som una institució dedicada a la promoció de la igualtat d’oportunitats mitjançant la formació.
Una prova de la visió que van tenir els fundadors i les fundadores de la nostra universitat pública és que, malgrat que les tendències demogràfiques i les perspectives en l’àmbit de la formació universitària són a la baixa arreu, com llegíem recentment als mitjans, i tot i la competència cada cop més focalitzada des d’altres institucions, nosaltres continuem creixent. Les xifres d’inici d’aquest curs universitari, el segon que presideixo com a rector, són bones: a data d’ahir tenim més estudiants que mai de formació reglada, 685, i sobretot un increment notable d’estudiants de nou ingrés: 236, un 9% d’augment respecte a l’any anterior. Si afegim a aquestes xifres l’estudiantat de formació continuada que es va inscrivint fins a la finalització del curs, ens continuarem situant en més de 1.900 estudiants aquest curs acadèmic.
Enguany també hem creat formalment dues institucions de recerca aplicada que se sumen als grups de recerca de l’UdA, consolidant la nostra institució com un referent en la recerca del país, en un marc universitari de qualitat i amb plena autonomia i llibertat de càtedra:
1. L’Institut Universitari de Recerca en Salut (IURS).
i 2. L’Observatori Interdisciplinari d’Història, Ciència Política, Relacions Internacionals i Unió Europea (OHPI-UE).
La recerca en salut forma part de l’ADN fundacional de l’UdA, i de la seva escola d’infermeria, des del 1988. El Consell Assessor de l’IURS està presidit per la reconeguda doctora andorrana Magda Marquet, a qui vam homenatjar l’any passat en aquesta mateixa cerimònia. Sota la seva direcció ja hem reunit el Consell Assessor diverses vegades i estem preparant el pla d’actuació que començarà el gener del 2026 en els tres eixos prioritaris: epidemiologia, prevenció i envelliment. Enguany l’IURS de la nostra universitat ha acollit les primeres jornades de microbioma i immunoteràpia del càncer que vam organitzar juntament amb l’Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona. Vist l’èxit d’aquest simposi científic en l’àmbit de la salut, ja estem organitzant el segon per a la primavera vinent. Cal notar també la gran repercussió social d’aquest esdeveniment sobre el càncer, amb la col·laboració del Comú lauredià. Aquest any acadèmic tenim previst estudiar les possibilitats addicionals de formació en l’àmbit de la salut que podem oferir per a estudiants d’Andorra i de l’estranger, per incloure-les en el nostre pla de desenvolupament.
En l’àmbit de les ciències socials, l’OHPI-UE va organitzar amb gran participació el primer curs d’integració europea, amb especialistes de França, Espanya i Bèlgica. La nostra ambició és formar professionals d’Andorra que puguin comprendre i caminar en l’entorn de les institucions europees, que és el nostre, esdevenint un referent de formació per a l’administració pública i per al món privat. Ja estem preparant dues formacions més en aquest àmbit per a la primavera del 2026. En matèria d’Història, continuem fent recerca i formació sobre els fets constitutius del nostre país, renovant el curs amb el Consell General sobre la història d’aquesta institució, treballant sobre l’Holocaust i les incidències de la Segona Guerra Mundial a Andorra, i molt aviat oferint un bàtxelor en Història que se sumarà als nous bàtxelors en Ciència política i en Relacions internacionals. La pau, eix de la història d’Andorra, centrarà també els nostres esforços de recerca en els propers mesos.
Les noves tecnologies continuen sent un eix central de l’UdA, havent adquirit maquinari d’última generació per al desenvolupament de la intel·ligència artificial i noves impressores 3D al servei del professorat i de l’estudiantat. Hem començat també els treballs de renovació de la Càtedra UNESCO de l’UdA en matèria de tecnologia. Les noves tecnologies ens ajudaran, d’altra banda, a fer cada vegada més publicacions multilingües, com ara el llibre que traurem aviat sobre cooperació transfronterera, en col·laboració amb l’Ambaixada d’Espanya a Andorra. La idea és consolidar amb una marca específica de l’UdA la publicació de llibres universitaris, que realitzem des de fa anys, per exemple amb la col·lecció “Campus”, per fer-ne un element important de transferència de coneixement a la societat andorrana.
Em plau anunciar avui que el Consell Universitari ha aprovat el Pla estratègic de la Universitat d’Andorra per al període 2025-2029. Aquest pla l’hem construït de baix cap a dalt, començant amb les propostes del professorat, dels representants de l’estudiantat i del personal administratiu i tècnic de la Universitat. En esdevenir rector vaig voler que anéssim cap a un model de co-gestió en les línies directrius d’on volem anar com a centre educatiu públic. En el nostre Pla estratègic establim la voluntat d’esdevenir la universitat de referència dels Pirineus, enfortint la nostra presència i el nostre compromís amb el territori transfronterer, en el marc de qualitat que ens assegura l’AQUA. La Universitat d’Andorra, com a universitat presencial pública d’un territori nacional de 90.000 habitants, té la capacitat de créixer tant pel que fa a l’oferta formativa com en el nombre d’estudiants, però només ho podrà fer en clau transfronterera a mesura que avanci la integració europea d’Andorra. Hi hem d’estar preparats a partir d’ara, avançant en:
1. Oferir un marc d’acollida i sojorn per a l’estudiantat estranger de la universitat pública presencial que sigui àgil tot prevenint qualsevol frau.
2. Tenir una residència d’estudiants connectada amb el nostre campus urbà de la plaça de la Germandat que ofereixi allotjament per a estudiants, docents i recercaires visitants a uns preus correctes.
Les converses tripartides entre Govern, Comú de Sant Julià de Lòria i Universitat d’Andorra han avançat a bon ritme per considerar la possibilitat de transformar l’antic Hotel Pol en aquesta residència, i esperem que puguem concretar aviat com es realitzarà. En relació amb les ubicacions físiques de la Universitat, en dos anys comptem amb poder ocupar també els locals de l’antiga fàbrica Reig, i intercanviar el petit edifici Cub per un volum similar a la mateixa plaça de la Germandat, en acord amb Andorra Telecom. La Biblioteca Comunal Universitària ja ha tornat a reprendre les seves activitats al Centre Cultural Lauredià, i esperem tornar a disposar dels auditoris restaurats d’aquesta ubicació després del malaurat incendi de fa pocs anys. Així, la propera inauguració del curs acadèmic ja la podrem tornar a fer allà.
La Universitat d’Andorra es va concebre des dels seus inicis com una universitat que avança en col·laboració amb el seu entorn. Tenim un acord estratègic ancorat en els anys amb la Universitat Oberta de Catalunya, que vam heretar de l’acord inicial del mateix Govern d’Andorra amb aquesta institució quan va ser creada, i que ens permet, en llengua catalana, la nostra principal llengua d’instrucció, oferir un seguit de carreres conjuntament i anar completant l’oferta d’estudis universitaris a preu públic. Com a universitat pública som un membre molt actiu de la Xarxa Vives d’universitats de llengua catalana a Catalunya, València, les Illes Balears, la Catalunya Nord i l’Alguer. També, en aplicació de l’esperit d’equilibri natural de les nostres valls, som presents a la Francofonia (AUF) i al CUIB Iberoamericà. Des de fa pocs mesos, com a rector de l’UdA i vicepresident dels rectors membres de la Francofonia a l’Europa Occidental, represento els meus companys rectors a l’Acadèmia Internacional de la Francofonia Científica, on posem l’èmfasi en la necessitat del multilingüisme per a la recerca acadèmica. També hem iniciat i continuat contactes importants amb universitats franceses: el dia 2 de desembre, per exemple, rebrem a Andorra la rectora de la Universitat de Tolosa Jean Jaurès. La universitat pública d’Andorra assegura el lligam amb el món científic de fora de les nostres fronteres, cosa que es reflecteix també en la qualitat i diversitat del nostre professorat col·laborador, en especial en la rigorosa Escola Internacional de Doctorat de l’UdA. La presència avui del nostre estimat i admirat rector Garrell, president de l’Associació Europea d’Universitats, ens honora particularment, tant a l’UdA com al nostre país.
El cor de tota universitat és, finalment, l’estudiantat. Un dels moments més entranyables de tot l’any universitari és quan les famílies i els i les estudiants, al juny, acudeixen per celebrar l’acte de fi de carrera. Enguany, aquesta festa de germanor la vam celebrar a l’auditori del Palau de Gel de Canillo, ple de gom a gom. Vam ser testimonis d’una nova fornada de somnis i de la gran satisfacció que dona obtenir un diploma guanyat amb suor i dedicació. A la inauguració del curs acadèmic, avui, un bon percentatge de les persones titulades acudeixen per rebre de la nostra mà el diploma oficial, però a totes elles (116 enguany, xifra rècord) els vull dir el següent: en traspassar aquesta porta que heu obert amb el vostre treball a l’UdA, no defalliu mai en les vostres ambicions laborals; si caieu, aixequeu-vos sempre; i penseu que aquesta institució que us ha vist créixer és pública i fruit del treball, també, de moltes generacions d’andorrans i andorranes que han volgut que l’ensenyament superior assoleixi un lloc central en la vostra terra.
Juli Minoves
Rector de la Universitat d’Andorra