En el diccionari de la vida quotidiana els termes prevenció i promoció sovint són mobilitzats de manera indiferent donant compte de significats polisèmics. En l’àmbit de les ciències de la salut, aquesta particularitat idiogràfica del llenguatge també està present, però a diferència de l’espectre d’allò habitual, la repercussió de les intervencions incloses dins de cada una d’aquestes categories presenta connotacions diferents. Amb la somera pretensió d’establir un canvi de paradigma en la forma de pensar i fer salut pública, a la dècada dels anys 70 del segle passat, diverses organitzacions internacionals sota l’auspici de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) varen proposar la necessitat intrínseca de replantejar les accions salubristes emmarcades en el context dels principis mèdics tradicionals. En aquest context de qüestionament de les proposicions de la pràctica clínica, investigadora i política d’actuar davant dels problemes de salut (tant individuals com col·lectius), l’any 1986 l’OMS presentà la Carta d’Ottawa per a la promoció de la salut durant la Primera Conferència Internacional per a la promoció de la salut a la localitat d’Ottawa, al Canadà.
En aquesta declaració, la primera de la seva espècie, la Promoció de la Salut es va definir com “el procés de capacitar les persones per augmentar el control sobre la seva salut i millorar-la”. És a dir, es va generar un canvi en la interpretació de les responsabilitats en temes de salut de manera vertical, de baix cap a dalt, en la que els governs i les autoritats governamentals reconeixien una espècie de pàtria potestat, sobre les condicions de salut i de benestar de tota la població.
De manera particular en el context global, el sorgiment de diverses malalties zoonòtiques com la tuberculosi o la salmonel·losi, sense menystenir les diverses interpretacions relacionades amb el sorgiment del virus de la Covid, la necessitat de conferir una mirada plural i articulada als problemes prototípics en salut pública resta a l’ordre del dia. En aquest sentit, i de forma desaforada, la tesi doctoral titulada “La universitat com a entorn promotor de la salut”, desengrana un relat dinàmic i actualitzat sobre els principis filosòfics-conceptuals del rol de la promoció de la salut i la seva presència en l’estratègia política dels entorns saludables (Dooris, 2006) enunciada per primera vegada i escrita amb major vehemència a l’inici dels anys 90 del centenni anterior.
L’objectiu general de la recerca ha consistit en analitzar la capacitat de les vint-i-dues institucions d’ensenyament superior que integren la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) d’esdevenir entorns físics promotors de la salut. Per intentar ser més explicatius, cal considerar que la XVU és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats amb l’objectiu de potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya. La recerca no hagués estat possible sense la predisposició voluntària i desinteressada de tots els membres participants.
Amb la finalitat d’acomplir els diferents propòsits definits en la investigació, en el pla metodològic la tesi ha estat organitzada en tres aproximacions o perspectives instrumentals diferents en aparença però complementàries en pragmàtica. En primera instància s’ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura, tot seguint un conjunt de criteris d’inclusió i exclusió de les publicacions projectades per les cinc bases de dades (Pubmed, Scielo, Eric, Scopus i WoS) consultades definides a priori, amb la meta d’escodrinyar totes les publicacions divulgades en les fonts científiques sobre l’objecte d’estudi fins al present, i a posteriori identificar-ne les teories i els models utilitzats per caracteritzar el concepte en el pla teòric. L’aplicació de la tècnica del concepte (Morse, 2000) a les 22 publicacions incloses en la mostra final d’anàlisi (d’un total de 2326), ha identificat la teoria salutogènica, el desenvolupament organitzacional i el pensament sistèmic com tres exponents conspicus per traslladar els preceptes teòrics al disseny de projectes particulars. Així mateix, l’exploració del tractament filosòfic del concepte Universitat Promotora de la Salut (UPS) conjuntament amb l’anàlisi d’iniciatives internacionals ens ha permès confrontar la naturalesa unitària de l’estratègia i formular una definició teòrica integradora.
En una segona aproximació, un cop caracteritzat el concepte d’UPS i identificats els referents conceptuals, es va realitzar una anàlisis de les pàgines web de totes les universitats adherides a la Xarxa Vives per conèixer de quina manera la promoció de la salut forma part de les polítiques de cada una d’aquestes organitzacions. Així mateix, després de consultar els llocs web i buidar-ne el contingut dels documents i les declaracions institucionals compartides en obert en els diferents canals electrònics de cada una de les universitats, mitjançant l’aplicació de les tècniques estadístiques Anàlisi Jeràrquic de Clústers i Anàlisi de Components Múltiples es va elaborar un model analític en funció de la integració dels principis conceptuals propis de l’estratègia política d’UPS a cada una de les realitats. De forma succinta, el mapa de factors extret permet identificar tres agrupacions o clústers independents:
- El clúster 1, anomenat “Universitats Promotores de la Salut incipients” és l’agrupació més gran i heterogènia del model proposat, i està integrada per quinze universitats de tipologia, mida i reconeixement diferents. La característica distintiva d’aquesta agrupació és la reducció de la promoció de la salut a accions aïllades i puntuals en el temps.
- En segon lloc, el clúster 2 designat amb l’etiqueta “d’Universitats Promotores de la Salut prematures”, reconeix l’existència de dues universitats de tipologia privada i mida variable que no comparteixen públicament informacions relacionades amb el compromís universitari vers la promoció de la salut.
- Finalment, el clúster 3 està conformat per cinc universitats de naturalesa pública, de mida mitjana gran, i amb un reconeixement internacional que les situen en posicions capdavanteres dins del territori de la península ibèrica. Aquestes institucions és caracteritzen per disposar d’un pla estratègic de promoció de la salut, la designació d’un òrgan gestor de les accions en qüestió i l’assignació d’un referent intern amb recursos propis en forma “d’oficina de salut”. Atenent a la sòlida estructuració dels elements institucionals, les iniciatives incloses en aquest clúster s’han anomenat “Universitats Promotores de la Salut sòlides”.
En darrera instància, mitjançant la combinació de tècniques qualitatives i quantitatives, incloent-hi el disseny d’un qüestionari elaborat ad hoc a partir dels resultats de l’estudi primer i validat per cinc experts internacionals en la matèria i la confecció d’un guió d’entrevista, es van realitzar set entrevistes a diferents responsables universitaris d’institucions membre de la XVU i es va administrar el qüestionari a 133 participants de la Universitat d’Andorra (37 membres del col·lectiu de personal administratiu i tècnic, personal docent i investigador; i 96 estudiants en actiu). D’una banda, l’anàlisi temàtic del contingut aplicat a les transcripcions de les entrevistes va identificar els recursos econòmics, el treball en xarxa i la participació de tots els membres de la comunitat universitària com a variables a tenir en compte a l’hora de materialitzar la voluntat institucional en un compromís pràctic visible en les estructures i la cultura de l’organització. De la seva banda, l’anàlisi de l’estudi de cas a l’UdA va permetre la identificació d’un conjunt de 31 actius en salut o elements facilitadors propis de la institució, endemés de les percepcions individuals sobre la presència de la promoció de la salut en el context de la pròpia universitat.
La discussió integrada de les troballes més significatives de la recerca planificada i desenvolupada durant tres anys de treball planteja la necessitat incipient de reconèixer la capacitat dels espais físics, en aquest cas de les universitats, d’esdevenir entorns d’aprenentatge, de pensament crític, però també d’espais d’oportunitat per conciliar el dret a gaudir d’un estat òptim de salut i de benestar tot considerant els nous reptes de futur derivats dels processos de globalització i mercadeig polític.
GRCS: Comellas, P., Archilla, A., Avellanet, M., Boada, A., Boix, N., Garcia, J., Gea,
E., Grillo, C., Pagès, E., de Miguel, C., Ribera, G., Ros, M., Esqué, S.
Referències bibliogràfiques:
- Dooris M. (2006). Healthy settings: challenges to generating evidence of effectiveness. Health promotion international, 21(1), 55–65. https://doi.org/10.1093/heapro/dai030
- Morse, J. M. (2000). Exploring Pragmatic Utility: Concept Analysis by Critically Appraising the Literature. In B. Rodgers & K. Knafl (Eds.), Concept development in nursing (2nd ed., pp. 333-352). Saunders.