Els estudis d’infermeria, regulats per les directives europees[1], impliquen un nombre important d’estades formatives clíniques (EFC) en centres i institucions sanitàries repartides en diferents àmbits assistencials. En concret, al bàtxelor en Infermeria de la Universitat d’Andorra, cada estudiant cursa EFC en deu àmbits assistencials diferents, tant en centres d’Andorra i com en centres de França, Espanya, Portugal o Mònaco.
Les EFC són essencials en la formació dels futurs infermers i futures infermeres, ja que permeten a l’estudiant demostrar la integració dels coneixements assolits, millorar les habilitats procedimentals i actitudinals en situació real i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Per garantir l’assoliment del nivell d’aprenentatge esperat durant les EFC, cada estudiant rep el suport i l’acompanyament de dos tutors/ores. El tutor/a clínic/a, del centre o del servei assistencial, que desenvolupa un paper primordial en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’estudiant, ja que no només actua com a model professional, sinó que també és responsable de guiar i avaluar l’aprenentatge de l’estudiant en situació real[2]. Paral·lelament, l’estudiant compta amb el suport del tutor/a acadèmic/a, qui fomenta la reflexió, facilita l’aprenentatge a través de metodologies pedagògiques com activitats reflexives o evidències d’aprenentatge i avalua cadascuna d’aquestes activitats.
La tutorització afavoreix:
- El vincle entre la universitat i el centre assistencial que acull l’estudiant per la realització d’EFC creant un vincle efectiu, coherent i necessari.
- L’augment de les competències de pràctica reflexiva a través del pensament crític i la presa de decisions.
- L’aprenentatge actiu i autònom de l’estudiantat mitjançant feedback constructiu, continuat i individualitzat.
- El coneixement per part del tutor/a clínic/a i acadèmic/a, el funcionament i l’estructura del pla d’estudis que li permet ajustar l’orientació de manera alineada als objectius d’aprenentatge.
La formació del personal tutor clínic es considera fonamental i indispensable per garantir la qualitat de la tutorització com a part del procés docent[3]. En aquest sentit, el passat mes de juny del 2025 es va oferir la primera edició del Curs en Formació de tutors clínics a través de la pràctica reflexiva de manera gratuïta per a les persones que tutoritzen les estades de l’estudiantat de la Universitat d’Andorra.
Bones estades formatives!
Montserrat Aldomà, Rubén Coelho, Sara Esqué i Judith Garcia
Professorat de l’Escola d’infermeria, Universitat d’Andorra
[1] Comisión Europea. (2024). Directiva Delegada (UE) 2024/782 de la Comissión, de 4 de marzo de 2024. Diario Oficial de la Unión Europea. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:32024L0782
Comisión Europea. (2013). Directiva 2013/55/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 20 de noviembre de 2013 por la que se modifica la Directiva 2005/36/CE relativa al reconocimiento de cualificaciones profesionales y el Reglamento (UE) n o 1024/2012 relativo a la cooperación administrativa a través del Sistema de Información del Mercado Interior («Reglamento IMI») de 28 de diciembre de 2013. Diario Oficial de la Unión Europea. https://eur-lex.europa.eu/eli/dir/2013/55/oj?locale=es
[2] Benefits of Mentorship in Nursing: Why It’s Essential. (May, 19 2023). ANA Nursing Resources Hub. https://www.nursingworld.org/content-hub/resources/nursing-resources/benefits-of-mentorship-in-nursing/
[3] Solano, M.C. & Siles, J. (2013). La figura del tutor en el proceso de prácticas en el Grado de Enfermería. Index de Enfermería, 22(4), 248-252. https://dx.doi.org/10.4321/S1132-12962013000300014