Des de la implementació del Pla Estratègic de Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (PERMSEA), l’alumnat de l’escola andorrana, quan arriba a batxillerat, és lliure d’escollir certes assignatures per triar el seu propi recorregut acadèmic. Una de les estudiants de la primera promoció del màster en Educació de la Universitat d’Andorra, Maria Cerdà, ha posat de manifest en el seu Treball de Fi de Màster (TFM) el baix nombre de noies que trien assignatures de perfil tecnològic al batxillerat. El 2022, el percentatge d’alumnat femení a l’assignatura de física era d’un 15%, mentre que a enginyeria no arribava al 10%. De fet, hi ha hagut promocions sense cap noia a enginyeria i amb només una a física.
Davant d’aquesta realitat, Cerdà, que és precisament professora de física a l’Escola Andorrana de Batxillerat, va voler centrar el seu TFM a analitzar per què les noies no se senten prou atretes per les assignatures de caire tecnològic malgrat sigui una de les sortides professionals amb més futur, i què es pot fer revertir-ho. Per sort, no totes les assignatures STEM del batxillerat estan tan masculinitzades. El treball s’ha centrat en les assignatures de física i enginyeria, les més tecnològiques, però Cerdà puntualitza que a les matèries científiques de l’àmbit sanitari, com són la biologia o la química, sí que hi ha una bona proporció d’alumnat femení. També hi ha força paritat en matemàtiques, perquè es considera que és la base de les assignatures científiques.
L’autora del treball, titulat “Quins canvis metodològics en la didàctica de les ciències pot incorporar el Sistema Educatiu Andorrà per mitigar el biaix de gènere observat entre els alumnes de perfil científic a l’Escola Andorrana de Batxillerat?”, deixa clar que no és un problema aïllat d’Andorra, sinó global. I afegeix que tampoc és un problema només de l’escola, sinó que és un problema social”. Després de tota l’anàlisi teòrica que fa en l’estudi, arriba a la conclusió que no és suficient en incidir en la didàctica de les ciències, sinó que “l’abordatge s’ha de plantejar a escala més macro si es vol aconseguir un impacte”.
Per tant, les solucions que planteja, després d’analitzar accions dutes a terme en contextos amb problemàtiques similars, no es limiten a l’àmbit escolar, sinó que pretenen involucrar tot el sistema educatiu i tot el país. De fet, Cerdà considera que, gràcies al PERMSEA, les eines ja hi són, perquè ja hi ha un enfocament competencial, un treball multidisciplinari i una obertura de les escoles cap a la societat. Però afegeix que “cal conscienciar i formar el professorat, per dirigir les bones eines que tenim a intentar evitar aquesta realitat”.
Cerdà proposa fer un pla nacional per abordar la problemàtica, que busqui conscienciar tots els estaments educatius, i que inclogui obrir encara més les escoles, promoure més activitats extraescolars de ciència per conscienciar les famílies, programar més activitats que mostrin que en ciència hi treballen tant homes com dones, i incloure més referents STEM femenins. Sobre aquest darrer punt, però, avisa que s’ha de fer bé, ja que “l’objectiu no és fer atractiva la ciència només per a les dones, sinó per a tothom”. En aquest sentit, posa un exemple de l’àmbit de l’educació física: “per atreure les noies, no podem deixar de fer futbol i fer gimnàstica rítmica, perquè això és reforçar els estereotips de gènere”.
Finalment, Cerdà també considera que cal repensar la manera com s’inculquen els valors de la igualtat de gènere a l’escola. De fet, creu que “no ho estem fent del tot bé malgrat hi hagi la bona voluntat de fer-ho bé”, perquè a vegades “s’aconsegueix l’efecte contrari al desitjat”.
Text: M. Tort