Em plau moltíssim donar-vos la benvinguda al 36è inici de l’any acadèmic. La Universitat d’Andorra avança, a poc a poc però amb bona lletra, cap al seu 40è aniversari amb les aules plenes i la redacció d’un nou Pla estratègic que incorpora un seguit de projectes que han de venir a consolidar aquesta institució pública important al centre de l’ensenyament superior del nostre país.
La Universitat d’Andorra és avui dia un centre de gran qualitat, tant en l’àmbit de l’ensenyament presencial i virtual com en l’àmbit de la investigació. Estem ben integrats en el nostre entorn, som membres apreciats de la Xarxa Vives d’Universitats, que agrupa 22 universitats d’Andorra, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord i Sardenya, treballant en comú a favor de la nostra llengua i d’un espai científic que s’expressa en català. Representem el nostre ensenyament superior en l’espai dels rectors iberoamericans, al qual vaig participar el proppassat mes de juny, som membres també de la Conferència de rectors francòfons i vicepresidim de manera activa la Conferència de rectors francòfons d’Europa Occidental.
El rol social de la nostra universitat és poc conegut i val la pena que avui hi fem referència. La Universitat d’Andorra ha transformat la vida de milers d’estudiants i la seva integració en el mercat laboral del nostre país des de 1988. S’han expedit 7.052 títols des d’aquella data. La immensa majoria de les persones titulades han fet i fan la seva carrera professional al país. Més del 94% dels estudiants que es graduen de la nostra universitat, segons els estudis de l’AQUA i del ministeri encarregat de l’ensenyament superior, troben feina de seguida. El rol de la Universitat d’Andorra en facilitar els estudis superiors permet millors oportunitats i millors feines per a moltes persones i contribueix a l’equitat al nostre país. N’estem molt orgullosos.
També des de l’UdA formem en l’alta investigació, havent atorgat, des del 2009, 25 títols de doctor i preparant-ne 23 més en l’actualitat. El model de l’Escola Internacional de Doctorat segueix les noves pautes del sistema d’ensenyament superior europeu i integra en els comitès de tesis exigents especialistes en les matèries estudiades d’universitats de gran tradició d’investigació. És un programa admirable.
La creació i el desenvolupament d’una universitat no es fa sense el treball intens i la dedicació continuada de moltes persones. La llista seria massa llarga per agrair-los individualment les seves contribucions insignes, tant del passat com del present. Però sí que desitjo donar gràcies a aquelles persones, antics rectors, membres de la Junta Acadèmica, del personal docent, tan fix com col·laborador, del personal investigador, del personal administratiu i tècnic i del món polític i social, que amb el seu dia a dia i la seva convicció han fet possible que un somni per als de la meva generació, com era tenir una universitat pròpia de qualitat al país, ara és una realitat palpable.
A l’inici d’aquest any acadèmic, hi ha 682 estudiants de formació reglada, és a dir, de diploma professional avançat, bàtxelor, màster i doctorat. Una xifra una mica superior que la de l’any passat, quan se’n comptabilitzaven 675. És una bona notícia, perquè significa que el nombre dels nostres estudiants es consolida. Tanmateix, per poder continuar oferint un bon servei als nostres estudiants, hem d’activar una estratègia amb múltiples branques. La primera és augmentar l’espai de docència, recerca i participació en la vida ciutadana del nostre país. El juliol d’enguany, després d’una visita de l’edifici per part de l’equip de l’UdA, em vaig reunir amb els arquitectes a càrrec de la reforma de l’antiga Fàbrica de Tabacs Reig per acabar de determinar els espais del projecte. La Universitat d’Andorra ja els va donar per bons, i amb l’ajuda del Ministeri de Territori i Urbanisme, esperem que es puguin començar les obres ben aviat. Són uns espais que necessitem ràpidament per acollir els estudiants en aules més àmplies i poder oferir més matriculacions. També hi haurà espais dedicats a l’Escola Internacional de Doctorat i espais molt més preparats a nivell tècnic per a les simulacions d’infermeria.
La cooperació amb la vila universitària de Sant Julià de Lòria és essencial en el nostre Pla estratègic. La plaça de la Germandat pot esdevenir un veritable campus urbà, vibrant per a la Universitat d’Andorra i per a la parròquia, a l’entorn del qual es poden estructurar els serveis de present i futur de la universitat pública. La setmana passada, amb el senyor cònsol de Sant Julià de Lòria, vam visitar les reformes del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, on s’ubica la Biblioteca Comunal Universitària, que serà un pol d’estudi dels estudiants i del professorat. També, quan més endavant els dos auditoris estiguin disponibles, seran llocs de predilecció per als moments de congregació de la comunitat universitària, com l’acte de fi de carrera del juny o l’inici solemne de l’any acadèmic. Aquesta cooperació intrínseca, de sinergia, amb l’autoritat comunal i aprofitament compartit dels espais beneficia tant a la vila de Sant Julià de Lòria com a la Universitat d’Andorra.
No puc deixar d’esmentar la necessitat de disposar d’una residència per a estudiants universitaris, tant per als del país com per als que puguin venir de fora. Hem traslladat la necessitat d’aquesta infraestructura a les autoritats nacionals i comunals, i restem a la seva disposició per avaluar les possibilitats a fi que en un termini no massa llarg això pugui ser una realitat. Tenir una residència per a estudiants on es puguin allotjar estudiants i professors visitants d’altres estats és un puntal important per a la internacionalització de la Universitat d’Andorra. Les universitats en territoris petits –algunes universitats públiques cantonals a Suïssa en són un bon exemple– tenen normalment una vocació d’internacionalització que permet obrir portes als seus estudiants propis per passar semestres a l’estranger i acollir estudiants que desitgin estudiar dins de les nostres fronteres. El marc de seguretat i de qualitat de vida en zona de muntanya és remarcable en el cas andorrà. Cal, però, que l’oferta vingui acompanyada d’unes possibilitats raonables d’habitatge, d’un marc jurídic que afavoreixi amb seguretat la residència en període d’estudis, i d’un tractament professional i previsor d’allò que s’anomena l’enrollment management o la gestió de la matriculació. Hem de fer conèixer també la qualitat, que és ben certa, dels nostres estudis.
Vivim cada cop més en una era d’especialització: ni ho podem fer tot, ni ho hem de fer tot. Hem de saber identificar quines són les nostres àrees d’excel·lència. En el primer cicle universitari, per exemple, tenim ja molts anys d’experiència, i els nostres bàtxelors són apreciats tant en matèria d’administració d’empreses com d’informàtica, de salut –infermeria i llevadores–, o en matèria d’educació, formant molts mestres per a l’ensenyament andorrà, entre d’altres. També en matèria de Dret, en què oferim doble titulació amb la Universitat Oberta de Catalunya, compartim cursos en línia i altres de generació pròpia de l’UdA. En la meva reunió amb la rectora de l’UOC recentment a Barcelona vam acordar posar fil a l’agulla per oferir alguns bàtxelors més, que estem determinant, amb continguts mixtos UOC-UdA i doble titulació. També comencem una cooperació per oferir estudis de contingut europeu, en matèria de coneixement de la Unió Europea. Vaig parlar amb el rector de la Universitat de Tolosa Capitoli, amb qui ja tenim una cooperació de molt èxit en matèria de Dret andorrà, i amb ocasió de la Setmana de la Francofonia Científica a Tolosa, mantindrem una reunió de treball en aquesta universitat reconeguda, també amb el senyor tinent d’alcalde de Tolosa.
En aquesta gran trobada mundial d’universitats del món francòfon a Tolosa, m’acompanyaran tècnics dels Serveis informàtics de la nostra universitat. Des dels seus inicis, la Universitat i les persones que hi han estat associades han estat punteres en qüestions tecnològiques. El primer rector, el Dr. Daniel Bastida, per exemple, va ajudar a la informatització dels arxius del grup dels estats d’Europa Occidental i altres estats a les Nacions Unides, d’on acaba d’arribar el cap de Govern, ja a l’any 1994. Ara, en l’era de la intel·ligència artificial, l’UdA ha desenvolupat models d’IA que estan en fase de prova i que són de nivell. Compartirem parts d’aquesta recerca en curs amb altres col·legues del món francòfon i veurem com la intel·ligència artificial, per exemple, pot ser competent també en llengües minoritàries. La recerca en IA de la Universitat d’Andorra ha aconseguit de moment posar al centre del debat com aconseguir una intel·ligència artificial amb seguretat de la informació que tracta, una qüestió molt sensible per una institució pública com la nostra.
Amb la presència al nostre país de la Dra. Magda Marquet, una científica andorrana referent, hem pogut també avançar –vam tenir una gran reunió amb els grups de recerca de la Universitat– en la reflexió de com una universitat pot ampliar la seva recerca en matèria de salut. Ja existeix un grup de recerca de gran qualitat en aquesta àrea, liderat per la Dra. Avellanet i la Dra. Gea. Estem analitzant la creació també d’un institut que aglutini els estudis i la investigació relacionats amb la promoció de la salut. La recerca i les tecnologies en biomedicina han evolucionat molt. A Andorra tenim l’experiència del Laboratori d’Epidemiologia creat durant la pandèmia. Però també som un país on interessos propis com la longevitat, l’esport o les polítiques de prevenció en salut podrien portar-nos a crear recerca de qualitat compartida amb altres centres similars d’arreu del món. La salut és una àrea d’estudi que forma part del cor i de la fundació de la nostra universitat i volem donar-li possibilitats de créixer de manera sostenible en l’àmbit de la recerca en els propers anys.
Quan vaig presentar la meva candidatura al rectorat vaig indicar que, en el cas de ser elegit, dedicaria els primers sis mesos del mandat a escoltar la comunitat universitària, per teixir així entre tots les estratègies compartides de futur. M’he reunit amb gairebé tot el personal docent i l’administratiu i tècnic de manera individual aquest estiu. La tasca amb l’equip de direcció també ha estat molt positiva, i els agraeixo la rebuda i el treball constant que hem fet des del maig. Però el centre de la Universitat, no ho oblidem, són els estudiants. És per ells que avui vull cloure la meva intervenció en aquest acte. L’UdA, la Universitat d’Andorra, la vostra, la nostra universitat pública, té una vocació que va més enllà dels estudis. Té una missió que prové intrínseca dels nostres principis constitucionals: la vocació del poble andorrà de participar de totes les grans causes de la humanitat. És per això que us animem a implicar-vos, estudiants, en les activitats de l’UdA Solidària, en aquelles iniciatives que portem endavant en favor del desenvolupament i de la promoció de la democràcia. Alhora, la Universitat d’Andorra és un espai de coneixement, que cerca formar ciutadans amb esperit crític que participaran en l’esdevenidor de la nostra societat. Ciutadans amb valors d’inclusió i de respecte i promoció de la diversitat i de la igualtat, i amb responsabilitat social. Els qui rebeu el diploma d’Estat avui, i a totes les persones, molt nombroses, que vareu participar en l’acte de fi de carrera del juny, us desitjo que porteu aquests valors de la Universitat d’Andorra allà on aneu. També us desitjo molta sort en tots els projectes que emprengueu.
Visca la Universitat d’Andorra! Visca Andorra!
Juli Minoves Triquell
Rector de la Universitat d’Andorra