Fa un any us vaig dir que la propera inauguració del curs la faríem de nou al Centre Cultural Lauredià. Aquí som. Tornem a casa, a l’auditori Claror, al cor de la parròquia que acull el nostre campus.
La Universitat d’Andorra comença avui el seu trenta-vuitè curs des que, el 1988, les escoles d’Infermeria i d’Informàtica van obrir el camí de l’ensenyament superior al país. L’any vinent en farà trenta que una llei del Consell General la va constituir com a universitat. En aquest temps hem expedit 7.238 títols, i la gran majoria de les persones que els han rebut treballen avui a Andorra.
Res d’això no hauria estat possible sense els qui ens han precedit. D’aquí a uns moments tindré l’honor de lliurar la Medalla de Rector Emèrit als doctors Daniel Bastida i Miquel Nicolau. Gràcies, Daniel. Gràcies, Miquel.
Avui us vull parlar sobretot de dues idees, i d’una tercera que en deriva. La primera: què fa la universitat pública per les persones d’aquest país. La segona: què significa una universitat per a un estat. I la tercera: com el coneixement ens obre portes al món.
El curs en xifres
Però abans, les xifres, perquè enguany diuen molt. Comencem el curs amb uns 665 estudiants de formació reglada. Al febrer se n’hi afegiran, segons les nostres previsions, uns 25 més: els de la segona convocatòria de l’Escola Internacional de Doctorat, els primers doctorats industrials i els dels nous bàtxelors virtuals en Ciència política i en Relacions internacionals. Ens situarem, doncs, a la ratlla dels 690 estudiants: una xifra estabilitzada, probablement una mica per sobre dels 685 del curs passat, que ja era el màxim de la nostra història.
La dada important, però, és una altra. Les promocions de batxillerat del país són cada any més petites. La demografia d’edat estudiantil baixa, aquí i a tot Europa. I, malgrat això, enguany tenim 237 estudiants de nou ingrés, lleugerament més que l’any passat. Dit d’una altra manera: d’un grup més reduït de joves, una proporció més gran ens tria. Administració d’empreses, amb 57 nous estudiants, Infermeria, amb 36, i Dret, amb 28, encapçalen la demanda.
Si hi sumem la formació continuada, que el curs passat va arribar a 1.026 persones en 124 programes, la Universitat d’Andorra forma cada any més de 1.700 persones en un país de poc més de 90.000 habitants. No conec gaires institucions que toquin de tan a prop una part tan gran de la seva societat.
1. El rol social de la Universitat
La Constitució del 1993 defineix Andorra com un estat de dret, democràtic i social. Aquesta darrera paraula, social, no és un adjectiu decoratiu. Vol dir que el lloc on neix una persona no ha de decidir el lloc on arriba. I l’instrument més eficaç que les societats han inventat per aconseguir-ho és l’educació superior pública.
Les dades internacionals són clares. Segons l’OCDE, les persones amb estudis superiors guanyen de mitjana un 54% més que les que s’han aturat a la secundària. Però el mateix informe ens adverteix del risc: entre els joves amb pares sense estudis secundaris, només un 26% arriba a tenir un títol superior; entre els fills de titulats, el 70%. L’ascensor social existeix, però no s’atura a tots els pisos.
La nostra feina és fer que s’hi aturi. Sense una universitat pública al país, estudiar voldria dir, per a tothom, marxar: pagar un pis a Barcelona o a Tolosa, deixar la feina, deixar la família. Hi ha famílies que s’ho poden permetre i famílies que no. Per a les segones, la Universitat d’Andorra no és una opció més: és la porta.
Penso en l’estudiant que és el primer de casa seva a entrar en una aula universitària. En la persona que treballa de dia i cursa Dret en modalitat virtual. En les més de mil persones que cada any tornen a la formació continuada. En les 560 infermeres i infermers i els 258 professionals de l’educació que hem titulat, i que avui tenen cura de nosaltres i dels nostres fills. I penso en una fita d’aquest any: gràcies al decret aprovat pel Govern a l’abril, les persones amb discapacitat reconeguda queden exemptes de matrícula i taxes als estudis reglats.
Això és igualtat d’oportunitats. No una promesa: una pràctica. Preus públics, proximitat, acompanyament i títols d’estat amb valor europeu. Quan el copríncep Macron va dir a la plaça del Poble que volia ajudar a fer que els joves andorrans puguin accedir als estudis superiors, descrivia exactament la nostra missió.
2. Què significa una universitat per a un estat
La segona idea va més enllà de les persones. És una pregunta sobre el país: per a què serveix una universitat pública a un estat?
La resposta fàcil és dir que serveix per formar professionals que el mercat necessita. És cert, i ho fem. Però si només fóssim això, seríem una acadèmia. Una universitat és una altra cosa: és el lloc on un país produeix, conserva i discuteix el coneixement sobre si mateix i sobre el món.
Quan Andorra es va dotar d’una Constitució, el 1993, va començar a bastir les institucions d’un estat modern: un parlament amb plenes competències, un govern responsable, una justícia independent, un Tribunal Constitucional. Quatre anys més tard, el 1997, el Consell General va crear per llei la Universitat d’Andorra. No va ser una casualitat del calendari. Un estat sobirà necessita també sobirania del coneixement.
Qui estudiarà el dret andorrà, si no ho fem nosaltres? Qui investigarà la salut de la població andorrana, la història de les nostres institucions, el nostre multilingüisme, la nostra economia? Un estat sense universitat ha d’importar tot el que sap. Un estat amb universitat també en produeix, i s’asseu a la taula dels qui en produeixen. Per això Luxemburg, Liechtenstein, Malta o San Marino, estats petits com el nostre, han fet la mateixa aposta.
Richard Florida, el teòric de la classe creativa, fa més de vint anys que explica que la prosperitat d’un territori depèn de tres factors: tecnologia, talent i tolerància. I que la universitat és la institució que els reuneix tots tres: genera tecnologia, atrau i reté talent, i crea un clima obert on les idees noves són benvingudes. Una universitat, diu, no és una fàbrica de títols ni un simple motor de transferència: és el nucli d’una societat creativa.
Andorra vol diversificar la seva economia. Vol innovació, vol empreses de valor afegit, vol que els seus joves tornin. Res d’això no és possible sense un centre de creativitat i innovació propi. Per això defensem que al costat de la Informàtica i l’Empresa hi hagi les Humanitats, la Llengua catalana, la Història, la Ciència política. L’informe Letta proposava per a Europa una “cinquena llibertat”: la del coneixement, la recerca i l’educació. En el moment en què Andorra defineix la seva relació amb la Unió Europea, aquesta és la llibertat on la universitat pública és la nostra carta més forta.
I tot això amb les dues condicions que fan que una universitat ho sigui de debò: autonomia i llibertat de càtedra. No són privilegis de la institució. Són garanties per a la societat que ens finança.
Qualitat: la feina amb l’AQUA
Una institució d’estat ha de retre comptes, i en el món universitari retre comptes es diu qualitat. Aquest darrer any hem treballat més que mai amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, l’AQUA, i vull agrair-los públicament la seva feina. En tenim resultats concrets.
La Universitat disposa per primera vegada d’un Sistema de Garantia Intern de Qualitat, el SGIQ, formalment definit i aprovat. Tot el que ja fèiem bé ara forma un sistema, d’acord amb els estàndards de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Intel·ligència artificial: aprendre amb la màquina, examinar la persona
Parlar de qualitat avui obliga a parlar d’intel·ligència artificial. L’enquesta més recent al Regne Unit indica que el 95% dels estudiants universitaris ja la fan servir, i el 94% en treballs avaluables. No tinc cap motiu per pensar que els nostres siguin diferents. Fer veure que no passa seria irresponsable. Prohibir-la seria inútil.
La nostra posició és la següent:
D’una banda, cal ensenyar a fer-la servir bé. Els nostres titulats treballaran tota la vida amb aquestes eines. Han de sortir d’aquí sabent què poden demanar-los, què no, i com verificar el que responen. Per això hem invertit en equipament específic, formem el professorat i el nostre Grup de Recerca en Tecnologia, amb en Marc Bleda, estudia quin efecte tenen els models de llenguatge sobre el pensament crític dels estudiants. La professora Caroline Poussier estudia també com els agents conversacionals basats en intel.ligència artificial generativa poden influir en l’aprenentatge del francès.
D’altra banda, cal garantir exàmens segurs. Un títol d’estat certifica el que sap una persona, no el que sap una màquina. Això vol dir que, allà on avaluem coneixements i competències essencials, ho continuarem fent de manera presencial i supervisada, més defenses davant de tribunal, potser més proves orals i més pràctica real. I que, al costat d’això, hi haurà treballs on la IA es podrà utilitzar, declarant-ho. Dues menes d’avaluació, clares i separades: sense IA i amb IA. Aquest curs cercarem de fixar-ne el marc comú.
Recerca: salut, pau i petits estats
Deia abans que una universitat produeix coneixement. Deixeu-me concretar-ho.
L’Institut Universitari de Recerca en Salut, l’IURS, va entrar en funcionament el gener passat. Ja té direcció, ha acollit les segones Jornades de microbioma i immunoteràpia del càncer i ha obert ara la seva primera convocatòria d’admissió de projectes. Els seus tres eixos, envelliment saludable, prevenció de malalties cròniques i epidemiologia, són preguntes que es fa el sistema sanitari andorrà. Saludo la presència de la directora del SAAS, la Dra. Cosan amb qui treballem de manera constant.
L’Escola Internacional de Doctorat ha arribat a les 33 tesis defensades. Aquest curs fa un pas més: gràcies a la convocatòria d’ajuts del Govern, comencen els doctorats industrials, que porten la recerca dins de les empreses i les institucions del país. Per decisió del Consell Universitari, la nostra escola de doctorat rebrà enguany un impuls important.
L’Observatori d’Història, Ciència Política, Relacions Internacionals i Unió Europea, l’OHPI-UE, ha publicat aquest any treballs sobre la pau com a eix de la història d’Andorra, sobre la cooperació transfronterera i sobre la jurisprudència europea de drets humans. I treballa dins la Xarxa d’Universitats de Petits Països i Territoris, que l’UdA va impulsar el 2018 i que avui reuneix universitats de Groenlàndia a Xipre. L’any vinent la xarxa es trobarà a les illes Åland per a una conferència sobre la pau. Åland, desmilitaritzada des del segle XIX; Andorra, amb més de set segles sense guerra. Els petits estats i territoris tenim alguna cosa a ensenyar al món en aquesta matèria, i ho farem des de la universitat.
Tot aquest coneixement ha d’arribar a la societat. Per això hem creat el segell editorial “Edicions de la Universitat d’Andorra”. Aplega la col·lecció Campus, que amb el manual de Dret administratiu d’Andorra ja arriba al desè títol, i les noves obres de recerca, multilingües i en accés obert.
3. La diplomàcia científica
Vaig dedicar molts anys de la meva vida a la diplomàcia clàssica, i us puc dir que hi ha portes que les ambaixades no obren i que el coneixement sí. D’això se’n diu diplomàcia científica. La Comissió Europea en va publicar l’any passat un informe de referència, i el nostre convidat d’avui ens en parlarà amb molta més autoritat que jo.
Per a un estat petit, és una eina molt valuosa. Cada vegada que la Universitat d’Andorra seu en una xarxa internacional, Andorra hi és present i s’hi fa entendre: no com una curiositat, sinó com un país que aporta coneixement. El nostre Pla estratègic 2025-2029 ho preveia, i l’estem aplicant punt per punt.
Cap al sud: al febrer vam acollir a Andorra el primer seminari CRUE-UdA, i després vaig signar a Madrid l’aliança amb la conferència de rectors i rectores de les universitats espanyoles, que tornarà aquí cada dos anys. En l’àmbit català: la setmana passada vam signar el conveni amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, que se suma a la nostra feina a la Xarxa Vives. A Europa: hem entrat a UNICA, la xarxa d’universitats de les capitals europees. I la UNESCO ens ha renovat la càtedra fins al 2029.
Monsieur le Recteur, cher Slim Khalbous, permettez-moi de poursuivre en français, car ce que je veux dire s’adresse à vous et, à travers vous, à la France et à la Francophonie. L’Andorre est un pays où l’on passe d’une langue à l’autre comme on passe d’une vallée à l’autre, et notre université veut être fidèle à cet équilibre. Mes collègues m’ont fait l’honneur de m’élire président de la Conférence régionale des recteurs d’Europe de l’Ouest de l’AUF. L’an dernier, France Universités m’invitait pour la première fois à m’exprimer devant les présidentes et présidents des universités françaises ; le 19 novembre prochain, à Paris, nous signerons avec elle un accord de coopération avancée. Avec l’Université Toulouse – Jean Jaurès, nos étudiants pourront se spécialiser en tourisme à Foix. Et notre Coprince, le Président de la République, nous a écrit cet été que la consolidation de l’Université d’Andorre « contribue à la souveraineté, au rayonnement et à l’affirmation du pays ». Nous ne saurions mieux dire. Merci, Monsieur le Recteur, d’être parmi nous.
Aquestes paraules del copríncep francès, i les que va pronunciar el 28 d’abril a la plaça del Poble, quan va expressar la voluntat de consolidar la Universitat d’Andorra, ens comprometen. Com ens compromet també la visita que ens va fer el copríncep episcopal, monsenyor Josep-Lluís Serrano, que va voler conèixer la universitat i ens va expressar la seva proximitat i el seu suport. Que els dos caps d’Estat s’hagin referit a la universitat pública en un mateix curs diu fins a quin punt aquesta institució forma part de l’arquitectura del país.
Cooperació transfronterera: un nou institut universitari
La diplomàcia científica comença pels veïns. El nostre Pla estratègic diu que volem ser la universitat de referència dels Pirineus, i avui anuncio un pas decisiu en aquesta direcció.
Estem treballant amb la UNED per crear un Institut Universitari de Cooperació Transfronterera. A aquest efecte voldríem bastir una aliança interna forta amb Andorra Recerca i Innovació, perquè la universitat i aquest centre de recerca del país treballem plegats sobre el territori que compartim. I, al seu costat, l’UdA posarà en marxa estudis de cooperació transfronterera amb la Universitat de Girona i la Universitat de Perpinyà Via Domícia amb qui ja hem mantingut reunions avançades.
No partim de zero. Hem publicat aquest any, amb l’Ambaixada d’Espanya, el llibre sobre la cooperació transfronterera a l’Europa del segle XXI. Participem en dos projectes europeus Interreg POCTEFA amb socis d’una banda i de l’altra de la serralada. I hem renovat el conveni amb el Comú de Sant Julià de Lòria i n’hem obert un de nou amb el d’Ordino. Andorra és, per geografia i per història, un país de frontera. Té tot el sentit que sigui també el lloc on la frontera s’estudia.
4. Créixer: opció de qualitat per als d’aquí, acollida segura per als de fora
Tot el que he dit té una conseqüència pràctica: la Universitat d’Andorra ha de créixer de manera sostenible. I ho ha de fer en dues direccions.
La primera, cap endins. L’UdA ha de ser la universitat d’opció equivalent i de qualitat per als joves andorrans. El model que proposem és senzill per les matèries que ensenyem: tres anys de bàtxelor aquí, a casa, a preu públic i amb qualitat europea; i després, sortir a fer el màster o l’especialitat a Barcelona, a Tolosa, a Madrid o a París. No és triar entre quedar-se i marxar. És fer les dues coses en l’ordre que més convingui a les famílies i al país. El copríncep francès ho va resumir bé: mantenir les facilitats perquè els joves andorrans estudiïn a França i, alhora, consolidar la Universitat d’Andorra. Per això ampliem l’oferta. Ciència política i Relacions internacionals començaran al febrer. He encarregat a la doctora Virginia Larraz que el setembre del 2027 puguem iniciar el bàtxelor en Psicologia, i ja ha començat a redactar la memòria del pla d’estudis. Treballem també perquè el bàtxelor d’Història arribi amb el curs 2027-2028. I ampliarem els nostres estudis en l’àmbit de la Salut, amb els nous espais de l’antiga fàbrica Reig, que tindran aules de ciències de la salut amb tecnologia d’última generació.
La segona direcció, cap enfora. Amb la demografia que tenim, una universitat només per als residents té un sostre. Per superar-lo hem d’atraure alguns estudiants de fora, com ho fan totes les universitats dels llocs més innovadors, i per fer-ho ens calen dues coses que no depenen només de nosaltres.
D’antuvi ens cal una residència universitària. Cap estudiant vindrà si no té on viure a un preu raonable. Senyor Cap de Govern, vull agrair-vos, a vos i al Comú de Sant Julià de Lòria, la feina feta aquests mesos. El proper pressupost, si així ho considera el M.I. Consell general, incorporarà una partida significativa per a crear una residència als locals de l’antic Hotel Pol.
També necessitem treballar en un estatut específic per l’estudiant estranger. Hem començat converses amb el Ministeri de l’Interior i n’agraïm la disponibilitat. Avui, qui vol venir a estudiar tres anys a Andorra no té un marc centrat en la seves característiques particulars. En necessitem un que sigui alhora segur per al país i raonable per a l’estudiant: un permís vinculat a la matrícula en la universitat pública, amb seguretat per a la durada dels estudis reglats, o la mobilitat, amb garanties de recursos i d’allotjament i amb control estricte de l’aprofitament acadèmic. És el que fan Suïssa i altres estats europeus, i els funciona. A l’UdA estem convençuts que atraure talent jove, de manera sostenible, i formar-lo aquí per les necessitats del país, beneficiarà la política de diversificació econòmica del nostre país.
Cloenda
Acabo adreçant-me als estudiants i a les estudiants qui avui rebreu el vostre diploma d’estat. Ja vam fer la festa de graduació al juny en un acte més multitudinari que mai. Però avui alguns de vosaltres representeu una mostra important dels centenars d’estudiants que s’han graduat enguany.
Us he parlat del rol social de la universitat, d’institucions d’estat i de diplomàcia científica. Són paraules grans. Però totes tres, aquestes paraules, tenen la vostra cara. La nova societat andorrana sou vosaltres, vosaltres i les vostres famílies que avui us acompanyen i que saben el que ha costat arribar fins aquí. La societat creativa i innovadora que Andorra vol ser la fareu vosaltres, a l’hospital, a l’escola, a l’empresa, a l’administració, als tribunals. I allà on aneu a continuar estudiant o a treballar, sereu els millors ambaixadors de la qualitat de l’UdA i d’aquest país.
Només us demano una cosa: no deixeu de fer-vos preguntes. Les respostes, avui, les pot donar parcialment una màquina. Les bones preguntes continuen sent cosa de persones formades, lliures i curioses. Per això existeix i existirà la universitat.
Gràcies al professorat i al personal de l’UdA, tant dedicats, que fan possible cada dia tot el que avui he explicat. Gràcies al Govern, al Consell General i al Comú de Sant Julià de Lòria per la confiança. I gràcies a tots vosaltres per ser-hi. Bon curs 2026-2027.
Juli Minoves
Rector de la Universitat d’Andorra