Els passats 10 i 11 d’octubre, la Universitat d’Andorra va participar en la direcció del IV Seminari Internacional d’Educació i TAC, centrat en la “Intel·ligència Artificial i la Interdisciplinarietat.” L’esdeveniment va ser organitzat per la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, concretament pel Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques, i va comptar amb la col·laboració de la Universitat de Salamanca, la Universitat a Distància de Madrid (UDIMA) i la mateixa Universitat d’Andorra. Aquest seminari es va destacar per ser un espai de debat crític sobre l’impacte i els reptes de la intel·ligència artificial (IA) en l’educació, amb l’objectiu de promoure pràctiques docents més innovadores i competencials.
L’esdeveniment va comptar amb la participació de diversos grups de recerca destacats, com: el Grupo Interdisciplinario de Didáctica de las Ciencias Sociales y de las Tecnologías del Aprendizaje y del Conocimiento-GIDTAC de la Universitat d’Alacant, l’Observatorio de Innovación Educativa (OIE), la Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA), el Projecte I+D+i de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana “La brecha digital de género y el modelo TPACK en la formación del profesorado” (GV/2021/077).Per part de la Universitat d’Andorra hi va participar elGrup de Recerca Interdisciplinari en Educació” (GRIE).
El seminari es va celebrar en format híbrid, amb una assistència de més de 100 participants de tot el món, incloent-hi docents de diverses universitats com la UNED, la UDIMA, la Universitat Complutense, la Universitat Villanueva, la Universitat de Valladolid, la Universitat de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat de Burgos, la Universitat de Barcelona, la Universitat de la Corunya, la Universitat de Múrcia, la Universitat de Castella-La Manxa, la Universitat de Màlaga, la Polish Naval Academy, la St. Mary’s University Twickenham de Londres, la UNAM de Mèxic, la Universidade Portucalense de Porto, la Universitat de l’Havana, la Universitat d’Anáhuac a Mèxic i l’Institut Tecnològic Universitari de Guayaquil, a l’Equador.
El Dr. Aleix Dorca, coordinador del Grup de Recerca en Tecnologia de la Universitat d’Andorra, va inaugurar el cicle de conferències amb la ponència titulada “La revolució intel·ligent?”. En la seva intervenció, Dorca va oferir una visió històrica de la intel·ligència artificial (IA), desmuntant la percepció màgica que sovint s’associa a aplicacions com el ChatGPT, i ressaltant els avenços significatius que s’han fet en aquest camp durant els darrers 70 anys. El Dr. Dorca va posar èmfasi en la tendència dels usuaris a antropomorfitzar la IA generativa, subratllant la importància de comprendre a fons aquests instruments i els models de llenguatge que hi ha al darrere, és a dir: les xarxes neuronals, el factor probabilístic i el procés d’aprenentatge de la IA. Va explicar com s’entrena la intel·ligència artificial, qui ho fa, i va abordar qüestions crucials com l’ètica, la censura, el biaix existent i els límits inherents d’aquesta tecnologia. Segons Dorca, aquest procés de reflexió i aprenentatge és essencial per millorar la nostra capacitat d’utilitzar aquestes eines amb precisió perquè responguin millor a les nostres expectatives.
Els debats sorgits al llarg de les comunicacions van destacar la necessitat d’una revolució pedagògica que afavoreixi un aprenentatge més competencial, allunyant-se de models tancats basats en la reproducció i la memorització. La IA va emergir com una eina poderosa per promoure la interpretació, l’anàlisi i el desenvolupament del pensament crític.
En aquest marc, es va abordar el repte de gestionar la informació generada per la IA, amb especial èmfasi en la veracitat, l’ètica i la necessitat de citar adequadament les fonts. Els assistents van compartir àmpliament la necessitat de qüestionar la informació que produeix la IA generativa, no només en termes de la seva veracitat, sinó també per les implicacions ètiques que se’n deriven. Això va incloure una preocupació comuna sobre la importància de citar les fonts, ChatGPT inclòs.
Algunes de les comunicacions van incloure pràctiques per analitzar críticament els resultats de la IA generativa, amb l’objectiu d’evitar atorgar-los automàticament el principi de veracitat. Es va discutir l’impacte de la IA en el professorat, incloent-hi la inseguretat que pot generar haver de gestionar informació no contrastada. Es van explorar les possibles conseqüències de l’ús de la IA, tant en termes de la dependència que pot generar, com del potencial “sedentarisme cognitiu” que pot provocar, en contrast amb la possibilitat d’estimular una “curiositat intel·lectual”. Un altre tema central va ser la necessitat d’aprendre a formular i delimitar les preguntes que fem, per la qual cosa és fonamental comprendre el funcionament de la IA.
Així mateix, es va obrir un debat sobre l’ètica i l’ús de la IA, especialment pel que fa a la creativitat versus el plagi i les implicacions per a l’aprenentatge. Es va argumentar que la IA ha de ser una nova eina per enriquir la pràctica docent, gràcies a les seves possibilitats transformadores per fomentar un aprenentatge personalitzat i inclusiu, tot i que aquest és encara un repte que requerirà més recorregut i anàlisi.
En conseqüència, un dels desafiaments que planteja la IA és la necessitat d’un consum més responsable i ètic, així com de la necessitat de la formació contínua dels docents per capacitar-nos en ús ètic de la IA. Cal que els docents comprenguem les seves implicacions per poder integrar-les a la nostra pràctica docent i ensenyar-les als alumnes. Això implica avançar-se, en la mesura del possible, als efectes de la revolució digital i afrontar els reptes associats, que van més enllà del domini tècnic de la tecnologia. En aquest sentit, es va subratllar la necessitat d’un consum responsable i ètic de la IA, així com la formació contínua dels docents per liderar l’ús conscient i crític d’aquestes tecnologies en l’educació.
Finalment, una de les conclusions del seminari és que el model TPACK, que integra el coneixement tecnològic, pedagògic i del contingut, es va presentar com una metodologia eficaç per incorporar la IA en les pràctiques educatives, proporcionant una guia per adaptar-se als nous reptes de la revolució digital i impulsar una docència més innovadora.
Dra. Isabel Maria Gómez-Trigueros, Dr. Javier Álvarez Otero,
Dr. Rubén Delgado Álvarez i Dra. Cristina Yáñez de Aldecoa
Directors del ‘IV Seminario Internacional Educación y TAC: IA e interdisciplinariedad’