Naiara Aixàs, titulada del bàtxelor en Ciències de l’educació, ha dedicat el seu treball de fi de bàtxelor (TFB) a dissenyar una aula STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques) per a la Universitat d’Andorra, per tal que els futurs i les futures mestres puguin treballar aquestes disciplines en un espai pedagògic multifuncional i tenint en compte la perspectiva de gènere. El treball, titulat L’aula “STEAM IGUALS” com a un entorn d’aprenentatge neutre en termes de gènere, proposa reconvertir dos espais de la sisena planta, que sumen gairebé 150 metres quadrats, en una aula on els i les estudiants de Ciències de l’educació puguin desenvolupar la seva competència científica i artística.
A través de l’anàlisi teòrica, les observacions dutes a terme en aules STEAM de la Universitat de Lleida i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, i les entrevistes amb les responsables dels estudis d’educació de la Universitat d’Andorra, l’autora del TFB analitza les necessitats formatives i pedagògiques que hauria de cobrir un espai d’aquestes característiques.
El treball posa de manifest la desafecció que hi ha envers les disciplines científiques i tecnològiques, sobretot per part de les noies. Els estudis consultats[i] indiquen que les causes d’aquesta tendència són la manera com s’ensenyen les ciències, la valoració negativa que tenen aquestes disciplines i els estereotips de gènere, que fan que les dones no es vegin representades en aquests perfils professionals. El desinterès ja s’observa entre els 8 i els 12 anys, moment en què moltes nenes “creuen que les ciències no són per a elles i que no tenen capacitat per estudiar cap disciplina STEAM”, ja que pensen que cal tenir un talent natural per dedicar-s’hi.
L’arrel d’aquest problema es troba en el fet que l’ensenyament d’aquestes matèries s’acostuma a fer de manera descontextualitzada i en un clima competitiu, poc interessant per a les noies. Alguns estudis[ii] també constaten que el col·lectiu docent no sempre tracta de la mateixa manera a nois i noies.
Per tot plegat, el TFB proposa crear un entorn d’aprenentatge neutre des d’un punt de vista del gènere, amb experiències d’aprenentatge basades en la resolució de problemes, enllaçant els coneixements amb la seva aplicació a la vida quotidiana, per tal que les noies canviïn el punt de vista i treballin amb més compromís. També es recomana connectar l’aprenentatge que es fa a l’aula amb les professions STEAM, buscant referents femenins, potenciar l’aprenentatge col·laboratiu i no competitiu, deixar moments creatius perquè les noies se sentin més motivades i fomentar la mentalitat de creixement, és a dir, fer veure a les noies que l’èxit en les matèries STEAM no té res a veure amb el talent natural ni el gènere, sinó amb l’esforç i la constància.
Per aconseguir tot això, es proposa que l’aula STEAM sigui un espai ampli i flexible, amb mobiliari mòbil per adaptar-se a les diferents situacions d’aprenentatge i per fomentar el treball col·laboratiu, amb materials científics, matemàtics, artístics, tecnològics i per treballar l’enginyeria i la robòtica. A més, l’autora ha previst que s’aprofitin les parets de l’aula per visibilitzar referents científics femenins i els set principis clau per crear un aprenentatge neutre. Per aquest motiu, l’autora ha elaborat un llistat de Dones importants en l’àmbit de les disciplines STEAM.
Tal com es desprèn de les entrevistes que Aixàs ha fet a la directora del Centre de Ciències de la Salut i de l’Edcuació, Virginia Larraz, i a la coordinadora del bàtxelor, Alexandra Saz, la creació d’una aula STEAM és una demanda del professorat des de fa temps perquè permetria enriquir l’experiència d’aprenentatge i la motivació dels estudiants de Ciències de l’educació. La voluntat és tirar endavant el projecte quan estigui enllestit el nou edifici de l’UdA, que permetrà alliberar espais de l’edifici de la plaça de la Germandat.
Larraz i Saz expliquen que l’aula STEAM serviria per posar en pràctica els coneixements teòrics abans de les estades formatives i permetria tenir els recursos centralitzats i el material disposat de manera més organitzada. A més, facilitaria que després, quan els estudiants es converteixin en mestres, puguin traslladar aquesta manera de treballar a les escoles. Les responsables de la titulació també es mostren obertes a fer-hi activitats dirigides a l’alumnat de les escoles i, fins i tot, a què l’aula pugui estar oberta a les escoles de la parròquia o del país, així com també a d’altres titulacions de l’UdA, com ara el bàtxelor en Informàtica.
Text: M. Tort
[i] CRECIM UAB (15 de desembre de 2016).La ciencia no es para mí. ¿Qué podemos hacer desde el aula de ciencias? [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=LuEFJg2FIUQ
Esteve, A. i Solbes, J. (2017). El desinterés de los estudiantes por las Ciencias y la Tecnología en el Bachillerato y los estudios universitarios. Enseñanza de las ciencias: revista de investigación y experiencias didácticas, 2017(Extra), 573-578. https://www.raco.cat/index.php/Ensenanza/article/view/334628
Vivian, R., Robertson, L. i Richards, M.(2020). Classroom strategies for inclusive STEM learning environments. The Gist: Girls in STEAM toolkit. 4-21. https://www.thegist.edu.au/media/a21ldion/gist_classroom_strategies_booklet_web.pdf
What’s the context?. (s.d.). The GiST. https://www.thegist.edu.au/educators/girls-in-stem/whats-the-context/
[ii] What’s the context?. (s.d.). The GiST. https://www.thegist.edu.au/educators/girls-in-stem/whats-the-context/