Una de les meves principals prioritats com a dona és poder combatre els estereotips de gènere que acaben invisibilitzant les dones en la vida professional. I una de les meves principals prioritats com a futura mestra, és poder educar a les nenes a empoderar-se perquè tinguin les mateixes oportunitats que els nens.
Vivim en un món on les dones han lluitat i lluiten plenament per arribar a la igualtat de gènere, on elles han intentat trencar aquelles barreres invisibles que les bloquegen perquè puguin créixer personalment i professionalment. Aquest fet em va posar a pensar a saber en quin punt ens trobem actualment i, sobretot, en quines accions es fan a l’escola per evitar els estereotips de gènere. Justament, aquesta reflexió la vaig començar a fer durant l’època que ens tocava escollir els nostres treballs de fi de bàtxelor i casualment ens trobàvem al dia 11 de febrer, el Dia Internacional de la Dona i la nena científica. En aquest sentit, vaig fer una associació entre la gran lluita per la igualtat de gènere i les grans oblidades de la ciència, i d’aquí va sorgir el meu treball de fi de bàtxelor. Per tant, l’estudi ha estat triat a partir d’un tema d’interès propi que feia temps que em provocava curiositat, però una gran incertesa de com s’establia la relació entre l’educació de les ciències i el gènere.
Alguns estudis en demostren que les nenes en edats primerenques ja creuen que la ciència és més aviat una disciplina masculina i que en aquesta disciplina els nens juguen amb avantatge, ja que elles els consideren més intel·ligents i amb més capacitats. No puc oblidar que, durant la meva infància, a la gran majoria dels dibuixos animats que veia a la televisió i als contes que llegia, els personatges dels científics eren homes i, de fet, no puc pensar en una sola dona que fos la científica d’alguna història. Això em va posar a pensar en com construïm col·lectivament els rols de gènere. Per exemple, quan pensem en un grup de científics, en qui pensem, en homes o en dones? A mi mateixa em dol admetre que, en general, pensem en homes i probablement això passa pel fet que portem tota una vida tenint com a referents només a científics homes. Això significa que ens estem enfrontant a un problema de confiança on les nenes tenen visions estereotipades a la ciència, però en realitat, no és una qüestió de gènere. Les nenes també tenen interessos en temes científics igual que els nens, el que passa és que des de ben petites reben missatges que les fan creure que no són tan intel·ligents com els nens i tampoc se’ls mostren referents femenins amb qui s’identifiquin. Això fa que acabin perdent l’interès per aquestes disciplines. Per això, l’educació jugarà un paper fonamental. Aquesta educació és primordial per fer que en la ficció i en la realitat, les dones deixin de ser les que sempre exerceixen en tasques menys productives o en rols més secundaris i puguin ser les grans protagonistes plenes d’oportunitats i buides de barreres.
En conseqüència, el meu treball de fi de bàtxelor ha consistit a investigar i analitzar les activitats de ciències en edats primerenques des d’una mirada inclusiva de gènere. Per realitzar aquesta investigació s’han realitzat dues observacions i entrevistes a dues escoles diferents d’Andorra. Per això, s’han seleccionat dues classes amb alumnes de quart, on s’han fet observacions directament a l’aula de ciències. En aquest sentit, s’ha observat com la mestra evita els estereotips de gènere, dona suport, estímuls i oportunitats pel que fa a temàtiques STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). També s’ha fixat sobre el comportament, actituds i llenguatge de les nenes en activitats de ciències. I finalment s’ha vist l’activitat de ciències, per poder fer una anàlisi i, per tant, valorar la proposta i veure si aquesta mostra una visió estereotipada des de la perspectiva de gènere. Així mateix, s’ha fet una entrevista a les dues mestres per veure com aquestes coneixent i enfronten la temàtica. De totes maneres també s’ha fet una entrevista a les nenes i nens de les classes de quart per fer una anàlisi de les activitats i les classes de ciències i analitzar si l’aula és neutra. Aquestes observacions i entrevistes han permès extreure conclusions que ens mostren en quin grau hi ha un entorn d’aprenentatge neutre-inclusiu de gènere en les classes de ciències.
En primer lloc, cal dir que en la meva investigació només he observat dues classes i en un moment puntual. Això significa que el que he deduït no es pot extrapolar a altres moments ni de la mateixa escola ni amb les mateixes mestres, així com tampoc en altres centres educatius del país.
Vaig observar que durant les classes de ciències la tendència per adreçar-se als alumnes i per referir-se als perfils i carreres STEM era sempre referit al gènere masculí com ara: científic, matemàtic, etc. També vaig veure que les nenes participaven poc en l’activitat i mostraven menys interès que els nens. Els estudis de Burke (2007) afirmen que aquelles activitats STEAM més contextualitzades i que fan una connexió directa i clara amb les repercussions i aplicacions real de la vida quotidiana dels infants estimulen més l’interès i sobretot la de les nenes. En general vaig veure que s’utilitzen molt pocs o cap referents femenins en les àrees de ciències i sempre es posaven exemples masculins. Això fa que les nenes no arriben a percebre els termes STEAM com a propis. Nombrosos estudis han demostrat que proporcionar a les nenes models femenins redueix les seves visions estereotipades (Stout et al., 2011). Vaig deduir que caldria fomentar més treball cooperatiu, ja que com diu Burke (2007) les nenes el prefereixen a aquell més competitiu. També considero que és molt important de fer veure a les nenes que l’èxit es deu a l’esforç i no a una capacitat natural dels nens. Ja que diversos estudis han demostrat que els nens tendeixen a atribuir l’èxit als seus propis esforços i el fracàs a factors externs, mentre que les nenes fan el contrari (Dweck, 1986).
Finalment, aquesta investigació ha estat pensada i creada pròpiament pel motiu de donar visibilitat al problema al qual ens enfrontem en relació amb les ciències i el gènere i com l’educació té un paper fonamental en aquestes disciplines. Personalment, trobo que la meva visió amb relació a aquesta disciplina ha canviat, a causa de la reflexió que he pogut fer. He pogut veure que cal molta informació per esdevenir una bona mestra inclusiva. Puc dir que he vist un problema on abans per a mi era impensat i això fa que estigui orgullosa de mi mateixa, ja que he crescut com a una futura mestra que m’agradaria ser.
Natàlia Malheiro
Estudiant de 3r de bàtxelor en Ciències de l’educació
Bibliografia:
Burke, R., et al. (2007). Women and minorities in science, technology, engineering, and mathematics: Upping the numbers. Edward Elgar Publishing. Disponible a: Edward Elgar Publishing.
Dweck, C. (1986). Mentalidad social. Disponible a: Tiengtrung.
Stout, J., et al. (2011). STEMing the tide: using ingroup experts to inoculate women’s self-concept in science, technology, engineering, and mathematics (STEM). Journal of personality and social psychology, 100(2), 255. https://psycnet.apa.org/record/2010-25580-001.