La recerca ha fet possible que pocs mesos després de l’inici de la pandèmia hàgim tingut disponibles diverses vacunes. Ni les previsions més optimistes s’atrevien a predir la disponibilitat d’una vacuna en tan poc temps, sobretot tenint en compte els terminis que fins ara s’havien necessitat. Podem afirmar, doncs, que la crisi de la Covid-19 està en millor situació ara gràcies als resultats de la recerca i que se superarà, o si més no conviurem amb el virus, també gràcies a la recerca.
No només aquest repte universal i inesperat es resoldrà amb la recerca, sinó que per als grans reptes del futur només hi trobarem solució formant nous investigadors que amb el seu treball trobin camins que fins ara no coneixíem: el canvi climàtic, la pobresa, els conflictes bèl·lics, la igualtat, les crisis migratòries i els drets humans en general, són alguns d’aquests reptes.
I la sostenibilitat del nostre planeta no es resoldrà de forma tan «fàcil» com la Covid, és a dir, amb una vacuna. El darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic publicat el 7 d’agost d’aquest any ha posat d’evidència la gravetat de la crisi climàtica i dels seus impactes, el caràcter irreversible d’alguns d’ells i la necessitat urgent d’adoptar mesures radicals per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per això cal que cada nou acte del present i del futur de tots nosaltres i de totes les institucions tinguin present el canvi climàtic i la necessitat d’aturar anar a pitjor del que estem ara. I aquí també la recerca és essencial per disposar de nova ciència i tecnologia.
Però no només ens hem de limitar a la recerca en ciències de la vida i en tecnologia. És cert que les ciències de la vida i la tecnologia ens permet disposar de nous coneixements i noves eines per trobar solucions a alguns d’aquests grans reptes però no de tots.
Els conflictes bèl·lics, els drets fonamentals, les crisis migratòries, per exemple, no es resolen amb nova tecnologia o almenys no només amb nova tecnologia.
Vull aprofitar, ja que parlem de drets fonamentals, per condemnar la situació de desigualtat de les dones a l’Afganistan tant en l’accés a l’educació (i en especial a l’ensenyament superior) com també en altres àmbits. I, desgraciadament, no cal anar tan lluny, a prop nostre, a Hongria, s’ha aprovat una llei que prohibeix parlar sobre l’orientació sexual a les escoles als menors de divuit anys, un clar atac a la llibertat i a la igualtat. Hem de condemnar aquestes actituds sense matisos i demanar amb insistència a la comunitat internacional el compromís per treballar de forma conjunta per combatre tots aquells règims i governs que ataquin els drets fonamentals de les persones. Aquests conflictes, com deia abans, no es resolen amb nova tecnologia o almenys no només amb nova tecnologia.
Conèixer l’origen dels conflictes, és a dir, conèixer la història, conèixer l’evolució del pensament (és a dir, la filosofia), fer-ne recerca per trobar nous angles i noves perspectives permet trobar respostes als orígens dels conflictes i, amb la mediació i el diàleg, trobar-ne la solució.
Però també la recerca en dret o en ètica han de ser el camí per anar avançant en els drets universals. La pandèmia també ens està oferint un escenari de conflicte entre els drets individuals i els drets col·lectius, entre el dret a decidir no vacunar-se i el dret col·lectiu a demanar que la gent es vacuni per al bé comú. El debat està obert i la solució no es trobarà tampoc en la recerca tecnològica o en la recerca en ciències de la vida sinó en la recerca sociològica, en l’ètica, en el dret. I perquè els resultats d’aquesta recerca en les humanitats i en les ciències socials tingui èxit, cal que les persones estiguin cada cop més ben formades en valors, en drets i també en obligacions. I per millorar la formació hem de fer recerca també en educació.
A vegades podem tenir la temptació de pensar que els resultats de la recerca ens arriben perquè els altres la fan per a nosaltres. Hem de fugir d’aquesta posició de confort i hem d’invertir més i més perquè la recerca, també al nostre país, sigui cada cop més l’eix central de la nostra economia i del nostre benestar. I també a la Universitat d’Andorra (que encara que siguem petits som el centre més gran de recerca del país) s’ha de seguir invertint perquè els cinc grups de recerca – en educació, en economia, en llengües, en salut i en tecnologia – (i els que siguin necessaris si cal crear-ne de nous en el futur) segueixin millorant en recursos i, per tant, puguin també millorar en resultats. I confio i espero que en un futur proper puguem participar en la majoria dels programes europeus de recerca, la qual cosa, representaria una gran oportunitat per a tot el país. I vull recordar que la recerca és un dels 5 eixos estratègics que ens vam marcar per a aquest mandat com ja vaig anunciar fa un parell d’anys.
***
I precisament relacionat amb una de les qüestions universals a resoldre, la igualtat de gènere, d’aquí a una estona la Dra. M. Carme Junyent ens farà la lliçó inaugural sobre un tema força controvertit: la llengua i el gènere. La lliçó l’ha titulada «De la llengua no sexista a la llengua inclusiva: ha servit d’alguna cosa?». La Dra. Junyent és la responsable del grup de recerca de llengües amenaçades de la Universitat de Barcelona i vull agrair-li que hagi acceptat de compartir amb tots nosaltres aquesta lliçó inaugural (i no diré amb tots i amb totes nosaltres i ja sabrem per què, quan comenci la lliçó). Una lliçó que ens anirà molt bé en aquest moment perquè estem finalitzant el pla d’igualtat de la Universitat d’Andorra. I també crec que la lliçó d’avui és molt important perquè centrem els esforços en la qüestió de fons de la igualtat i deixem de banda altres debats que segurament només ens desvien del veritable objectiu. Moltes gràcies, Dra. Junyent!
***
Avui obrim el 34è curs de la Universitat d’Andorra i volem agrair novament la confiança dels estudiants i de la societat andorrana en la nostra Institució. Un inici de curs que s’ha tancat amb una preinscripció en formació reglada que quasi ha doblat la millor dada dels altres anys i amb una matrícula que suposa un increment del 15% respecte al curs anterior amb 629 estudiants matriculats (la primera vegada que superem els 6 centenars d’estudiants – quan tan just fa quatre anys superàvem els 500), dels quals 238 són nous estudiants (un creixement del 35% en nous estudiants). Gràcies per la confiança que heu mostrat un any més totes les persones que us heu matriculat a la Universitat d’Andorra.
Obrim el curs acadèmic amb un nou màster en Educació que implanta també la metodologia docent de la Universitat d’Andorra. De fet, l’oferta de nous màsters i la implantació de la metodologia docent són altres dos dels cinc objectius que ens vam marcar per a aquest mandat. Un nou màster que s’afegeix als altres 12 programes de formació reglada del curs passat (a més dels 2 dobles bàtxelors), que permet oferir un nou programa de continuació per als estudiants dels bàtxelors i que ha d’ajudar a retenir talent, a atraure talent i a fer de pont amb els futurs investigadors que es formaran en el programa de doctorat. Un màster amb 5 itineraris, un dels quals tracta la Cultura democràtica i s’emmarca en la importància de la formació, com deia abans, per preservar un dels grans avenços en la convivència humana.
També seguim incrementant l’oferta de formació continuada. Aquests darrers dos cursos hem superat els 1.400 estudiants, xifres que suposen el màxim en la història de la institució i que mostren, un cop més, l’estreta relació entre la Universitat pública d’Andorra i el teixit professional i econòmic del país.
I tot això després de dos cursos molt complicats amb confinaments, tancament de les instal·lacions, classes per videotrucada, distàncies de seguretat, anul·lació de programes de formació continuada, canvis en la planificació, modificació del calendari acadèmic, mascaretes, …, bé, allò que tots ja coneixem i que gairebé s’ha anat convertint en habitual.
Per això vull dedicar aquest acte d’obertura del curs 2021-2022 a la nostra comunitat universitària: professorat, personal administratiu i tècnic i, sobretot, estudiants. Amb l’esforç de tothom, amb comprensió i paciència, i amb la bona feina hem aconseguit acabar aquests darrers dos cursos. I els hem acabat amb qualitat i exigència i, fins i tot, assolint un nou màxim en el nombre de titulats en les condicions més difícils.
I afrontem aquest nou curs amb optimisme renovat sabent que fins ara hem lluitat i hem vençut, i estem cada dia més a prop de la victòria final. També estem molt més preparats pel que pugui venir i amb energies per seguir oferint la màxima qualitat en ensenyament superior en les condicions que l’entorn ens demani. I si alguna cosa hem après del que està passant és que l’ensenyament superior i la recerca són la solució. Invertim-hi personalment cadascun de nosaltres i com a país, ho torno a dir, perquè el retorn que en tindrem a mitjà i llarg termini segur que haurà valgut la pena.
***
Estem il·lusionats per poder estar aquí avui i perquè podem anar reprenent tots aquells projectes que d’alguna manera s’han vist afectats durant aquests darrers dos cursos.
Projectes que no serien possibles sense el suport que la societat andorrana ha donat i dona a la Universitat pública. Des d’aquí vull agrair a les empreses, institucions i a totes les persones que ens acompanyen i col·laboren en molts dels projectes que hem desenvolupat i que seguirem desenvolupant.
I també vull agrair el suport del Govern d’Andorra especialment aquests darrers dos anys que tots sabem que han estat i segueix essent molt complicats. Cap de Govern, ministra d’educació i ensenyament superior, el nostre agraïment pel vostre suport a la universitat pública d’Andorra.
Així mateix, el Comú de Sant Julià de Lòria, que ens acull a la seva parròquia, sempre ens ha acompanyat i amb ell seguim treballant un bon nombre de nous projectes. El darrer curs vàrem ampliar el campus universitari amb el nou edifici de la plaça Laurèdia, l’edifici Cub. Ampliar les instal·lacions de la Universitat d’Andorra és un altre dels 5 objectius que ens vam marcar per a aquest mandat i aquesta nova instal·lació és un pas intermedi cap al nou campus universitari que el creixement d’estudiants i d’activitat de l’UdA fa que cada cop sigui més necessari. I l’edifici Cub ha estat possible gràcies al Comú. Gràcies senyor Cònsol per aquest suport!
***
Avui els principals protagonistes sou els nous estudiants que comenceu amb il·lusió els vostres estudis i, per tant, deixeu-me donar-vos la benvinguda en nom de la Universitat d’Andorra. Volem no només formar-vos de la millor forma possible sinó també volem que viviu una experiència formativa i vital que us enriqueixi per a la vostra futura activitat professional i també com a persones.
Gràcies per la confiança en haver escollit la Universitat d’Andorra. A partir d’avui, i ho dic amb tot el convenciment, és la vostra universitat i espero i estic convençut que el vostre pas hi deixarà empremta. Participeu en totes les activitats de la Universitat i no només en les activitat docents i d’esbarjo sinó també i sobretot en el Govern de la Institució a través de la vostra participació al Consell Universitari, que és el màxim òrgan de govern col·legiat de la Universitat d’Andorra, i també en els altres òrgans de govern i de gestió de la Universitat on hi teniu representació.
I espero que aquest any puguem celebrar la festa de la Universitat, el divendres 15 d’octubre, novament amb activitats presencials que ens ajuden a consolidar el lligam entre nosaltres i amb la institució. Us animo que prengueu la iniciativa amb propostes d’activitats i que hi participeu i la gaudiu.
Aprofiteu aquesta gran oportunitat i dediqueu-hi tot l’esforç que calgui per reeixir amb èxit. Sigueu exigents amb nosaltres i, al mateix temps, ajudeu-nos a millorar.
Sigueu molt benvinguts!
***
I avui no només obrim un nou curs sinó que també lliurem els diplomes als titulats del curs passat. Vull felicitar els 82 titulats de formacions d’estat (DPA, bàtxelors, màsters i doctorat) de la 31a promoció de la Universitat d’Andorra i també als 90 titulats de formacions d’estat de la 30a promoció que no van poder celebrar, en un acte com aquest la seva graduació l’any passat. Enhorabona per la vostra graduació! Heu completat aquesta important etapa de la vostra vida i la Universitat d’Andorra està al vostre servei perquè us pugueu seguir formant ara ja com a professionals.
Juntament amb el títol universitari i el suplement europeu al diploma us lliurem també el carnet de membre de la xarxa UdA Alumni. Una Xarxa que ha d’ajudar-vos a mantenir el contacte entre vosaltres, ha de servir de suport per millorar les vostres relacions socials i professionals i també ha de ser un actiu important per a la millora de la Universitat d’Andorra i la seva estratègia de futur. Espero que en sigueu membres molt actius i la feu créixer amb la vostra participació.
Novament la meva més sincera enhorabona per la vostra graduació!
***
I per acabar us animo que siguem optimistes, perquè els optimistes veuen allò que és invisible, perceben allò que és intangible i aconsegueixen allò que és impossible.
Miquel Nicolau i Vila
Rector de la Universitat d’Andorra