El Dia Internacional de la Infermeria se celebra cada 12 de maig coincidint amb l’aniversari del naixement de Florence Nightingale, considerada la mare de la infermeria moderna.
Un any més la Universitat d’Andorra ha celebrat aquesta efemèride seguint el lema del Consell Internacional de la Infermeria: “Infermeria. Una veu per liderar. Una visió de futur per a l’atenció de salut”, que té per objectiu mostrar com la infermeria ha de mirar cap al futur i com la professió transformarà la propera etapa de l’atenció sanitària.
Enguany s’ha comptat amb la presència dels estudiants del bàtxelor d’infermeria amb l’objectiu de posar en valor la professió i de fer conèixer les diferents sortides laborals que tindran els futurs titulats.
El rector de l’UdA, Miquel Nicolau, va donar la benvinguda als participants i va destacar que la formació en infermeria és rellevant per la seva vocació, valors, millora contínua i innovació; i també va aprofitar per fer un reconeixement a la feina feta pels infermers i infermeres durant la pandèmia.
Tot seguit la cap de l’Escola d’Infermeria, Sara Esqué va donar pas a la taula rodona titulada “I després del bàtxelor, què?”, en la qual Bàrbara Albert, del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres d’Andorra (COIA), va parlar de les funcions del col·legi i de la necessitat de col·legiar-se.
A continuació es va obrir el debat amb la participació d’infermers i infermeres de diferents àmbits laborals. Es va comptar amb la participació d’un bomber-infermer, Juanjo Barrio, un representant de l’àmbit prehospitalari, Òscar Moreno, del sector farmacèutic, Elena Aguilera, de les estacions d’esquí, Núria Dalleres, de la dermatologia-estètica, Àngel Sánchez, i de l’atenció domiciliària, amb Benjamín Pardo. I també d’Assumpta Ortiz des de la vessant de la docència i de recerca a l’estranger.
Els eixos principals del debat es van centrar en els canvis que havien viscut en els seus respectius llocs de treball cadascun dels participants arrel de la pandèmia i quins aspectes s’havien vist reforçats.
Tots ells van explicar la seva experiència personal destacant la importància de la capacitat d’adaptació immediata a noves maneres de treballar, de nous protocols, la solidaritat i treball en equip dels professionals sanitaris i, en especial, de les infermeres voluntàries que es van posar a disposició de les entitats sanitàries del país. També es van referir a l’esgotament físic i psicològic degut a les càrregues de treball.
El darrer punt del debat va estar centrat en la reflexió de quines són les funcions d’infermeria que falten desenvolupar. Cadascun dels ponents va fer la reflexió en el seu camp de treball i van sorgir reflexions com la necessitat de potenciar l’educació sanitària per prevenir malalties, el suport emocional al pacient, i el treball en equip amb altres professionals.
Per últim, es va definir la figura de l’infermer/a com un professional polivalent, polifacètic i universal que té i ha de tenir sempre de forma present les funcions assistencial, de gestió, de docència i de recerca.
L’acte es va tancar amb unes paraules de Virginia Larraz, directora del Centre de Ciències de la Salut i de l’Educació de l’UdA, que va posar en relleu el paper de la infermeria com a element clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la necessitat de millorar les ràtios d’infermeria per augmentar la qualitat assistencial de la població, i la necessitat de potenciar la investigació per poder millorar la professió.
Mònica Duran
Professora de l’Escola d’Infermeria
