La Universitat d’Andorra (UdA) s’ha adherit a la Carta Universitària de la Llengua, un document de compromisos anàleg a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que suposa un pas decidit per permetre l’avanç social de la llengua pròpia a la universitat i, per extensió, en el conjunt de la societat. El document va ser aprovat per unanimitat pel Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, integrat pels 22 rectors i rectores de les universitats membres, en la sessió ordinària que es va celebrar el passat 14 de juliol a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló de la Plana.
La missió de la Carta és treballar conjuntament per donar un impuls a la llengua catalana (valencià, segons la denominació oficial estatutària al País Valencià) en l’ús institucional, en la gestió, la docència, la recerca, la publicació i la comunicació de les universitats de la Xarxa Vives, amb la finalitat d’enfortir la llengua pròpia en l’esfera acadèmica. Estableix, doncs, un marc per al seguiment de la política lingüística, a través de principis, recomanacions i indicadors, i sempre tenint en compte el marc legal dels diferents territoris del domini lingüístic.
Com explica el document, l’activitat de les universitats de la Xarxa Vives es desenvolupa en un context creixent de diversitat lingüística. Per això, les universitats de la Xarxa Vives es comprometen socialment i públicament a enfortir i garantir els usos i les actituds favorables a la llengua pròpia.
La Carta Universitària de la Llengua ha de permetre la particularització d’estratègies per a ser viable com a marc comú, preservant la identitat de cada un dels territoris i encarant reptes com la transformació tecnològica, el multilingüisme i la globalització. La metodologia d’adscripció variable que s’ha previst és la mateixa que s’utilitza per a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional aprovat a Estrasburg (Alsàcia) el 1992.
La Xarxa Vives d’Universitats és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats. La finalitat de la Xarxa Vives és potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya, i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeti coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia.
Els rectors i les rectores de les universitats membres integren el Consell General. És l’òrgan superior de decisió i de definició estratègica, i estableix el programa general d’actuació i el pressupost anual.