El Grup de Recerca Interdisciplinari en Educació (GRIE), durant el curs 2011-2012 va començar un projecte que perseguia l’objectiu d’analitzar el perfil de l’estudiant presencial de nou accés als estudis de bàtxelor, tenint en compte els seus estudis previs, com també les seves competències en raonament matemàtic, que es van avaluar mitjançant una prova. Per tal de completar aquesta anàlisi, el curs següent, 2012-2013, es va començar a recollir les dades de l’entorn familiar d’aquests estudiants mitjançant un qüestionari. Per a aquest curs 2023-2024 es disposa de les dades d’un 71,6% del total d’estudiants de nou accés.
Un dels objectius d’aquesta recollida d’informació és analitzar cada any el perfil dels estudiants presencials de nou accés a la Universitat d’Andorra, tant pel que fa al seu entorn familiar com pel que fa als resultats de la prova de raonament matemàtic, i analitzar les relacions significatives que sorgeixin entre les diferents variables, com també la seva evolució al llarg dels anys.
La infografia que acompanya aquest text il·lustra els principals resultats que s’han observat aquest curs 2023-2024 i que descriurem a continuació.
Com cada any, a excepció del curs 2021-2022, predominen les dones, que representen un 55,2% de la mostra. Sembla que s’ha aconseguit reduir la masculinització dels estudis d’Informàtica, que han assolit el percentatge més elevat de dones des que es fa aquest estudi, amb un 28,6%. I també sembla que s’ha reduït la feminització dels estudis d’Infermeria, que, amb un 57,1% de dones, ha aconseguit el percentatge més elevat d’homes al llarg d’aquests anys. Pel que fa als estudis de Ciències de l’educació, continuen estant molt feminitzats, amb un 90,9% de dones; i els d’Administració d’Empreses continuen amb un equilibri entre ambdós sexes.
Esperem mantenir aquesta capacitat d’atracció de dones als estudis tecnològics, que tant ha costat al llarg dels anys, i que el percentatge històric que s’ha aconseguit aquest curs es pugui mantenir i fins i tot ampliar en un futur. També caldria dedicar esforços a aconseguir un major equilibri en ambdós sexes en els estudis que estan més feminitzats.
Pel que fa a l’entorn familiar dels estudiants de la Universitat d’Andorra, la majoria (un 71,7%) tenen com a principal font de finançament dels seus estudis la família, amb pares amb un nivell d’estudis obligatoris. Pel que fa a la llengua de l’entorn familiar, predomina l’entorn bilingüe català-castellà, seguit de l’entorn monolingüe castellà.
Ha disminuït, respecte els cursos anteriors, el percentatge d’estudiants de la Universitat d’Andorra que no treballen (un 49,5%) i ha augmentat el percentatge dels que treballen més de 10 hores setmanals (un 36,7%).
Quant als factors que analitzen la motivació dels estudiants, s’observa que per al 57,3% dels estudiants de la Universitat d’Andorra, aquesta universitat ha estat la primera opció i els motius per escollir la Universitat d’Andorra més destacats han estat el fet de considerar-la la millor opció per als estudis escollits i el d’estudiar a prop de casa. Cal destacar que per primera vegada no està entre els primers motius l’atenció personalitzada. Pel que fa als principals motius d’elecció dels estudis que han destacat els estudiants, aquests són les oportunitats de trobar feina i la coincidència amb els seus interessos i gustos.
De les dades recollides sobre el perfil acadèmic previ a l’accés a la Universitat s’obté que la principal via d’accés dels estudiants nous presencials de la Universitat d’Andorra són el batxillerat del sistema educatiu andorrà, amb molta diferència respecte a la resta de sistemes. Una altra dada que s’ha considerat rellevant és l’evolució lleugerament creixent de la nota mitjana d’accés, fet que contrasta amb l’evolució inversa en la nota mitjana que obtenen aquests estudiants a la prova de raonament matemàtic, que aquest any ha assolit la puntuació més baixa des de que es recull aquesta dada.
Cal tenir present que, si bé la dispersió de la nota mitjana d’accés és baixa al llarg dels anys (amb un punt de màxim), la de la nota de la prova de raonament matemàtic és molt elevada (amb un valor entre 2 i 2,5 punts). Aquest fet mostra un perfil molt divers pel que fa a competència de raonament matemàtic i molt més homogeni pel que fa a la nota mitjana de l’expedient previ a l’accés a la Universitat.
Probablement aquests resultats mostren la necessitat de complementar els estudis universitaris amb programes de suport que vetllin per equilibrar les possibles diferències en els perfils d’entrada, però que alhora requeriran una dedicació més important als estudis, que no serà fàcil d’assumir amb el perfil d’estudiant que majoritàriament comparteix els estudis amb la feina. Aquest, juntament amb un major equilibri de gènere en algunes titulacions, és el repte que haurem d’afrontar en els propers anys.
Montserrat Casalprim Ramonet
Betlem Sabrià Bernadó
Grup de Recerca Interdisciplinari en Educació