La disfàgia orofaríngia (DOF) segueix sent una condició ignorada, el que té efectes deleteris en l’atenció dels pacients que la pateixen. Les seves conseqüències no previngudes ni tractades –amb el consegüent augment de morbimortalitat, empitjorament de la qualitat de vida del pacient i dels seus cuidadors, així com la càrrega econòmica que suposa pel sistema sanitari – mereixen una reflexió.
La organització eficient de l’atenció del pacient amb DOF passa per contemplar la creació d’unitats multidisciplinàries amb aspiració a ser transdisciplinàries, en les que professionals, sanitaris i no sanitaris, es constitueixen en un equip de treball cohesionat i ben coordinat que permet donar una atenció eficaç, eficient i de qualitat.
Les conseqüències de la DOF determinen la seva rellevància al condicionar alteracions en la seguretat i de la eficàcia de la deglució. La primera, condiciona la presència de pneumònies per aspiració que cursen amb una elevada mortalitat. La segona determina la presència de deshidratació i desnutrició, que també condicionen empitjorament de la situació clínica del pacient per les comorbilitats associades (infeccions, dehiscència de sutura, retard de cicatrització, retard de consolidació de fractures, úlceres per pressió, etc.) i major mortalitat. Per aquestes raons, resulta imprescindible identificar de forma precoç als pacients per prevenir complicacions i establir programes terapèutics que permeten abordar de manera multidisciplinària aquest greu problema de salut.
El Grup de Recerca en Ciències de la Salut té la disfàgia com una de les seves línies de recerca. Al mes de novembre del 2021, s’han realitzat dos edicions del Curs teòric-pràctic en disfàgia orofaríngia amb gran èxit d’assistència, impartits per la Dra. Avellanet, la Dra. Gea i la logopeda Meritxell Ros del SAAS a la Universitat d’Andorra.
Professionals de diferents disciplines (infermers, logopedes, dietistes, treballadors familiars, tècnics en cures auxiliars d’infermeria,…) s’han interessat en aquests cursos de perfeccionament professional per aprofundir en el món de la disfàgia, per seguir avançant en la qualitat assistencial i la millora de la qualitat de vida de les persones.
Per al maneig de la DOF s’enfoquen tres estratègies: la modificació, la compensació i la intervenció.
La modificació es refereix a la alteració de la consistència dels líquids i dels aliments. La modificació de la dieta altera el transport i el flux dels líquids i aliments per facilitar que la deglució sigui més segura en els pacients amb DOF. La Iniciativa Internacional d’Estandardització de Dietes per a Disfàgia (IDDSI) ha estandarditzat la consistència de les dietes modificades.
La compensació inclou l’aprenentatge i entrenament en estratègies per mitigar o eliminar les aspiracions mitjançant estratègies compensatòries, canvis posturals o maniobres deglutòries.
La intervenció busca la millora de la dinàmica deglutòria del pacient però aquesta ha de tenir en compte alhora la correcta hidratació i nutrició així com tot allò relacionat amb la presa de medicació.
La deshidratació i la desnutrició tanquen un cercle viciós, condicionant també la mateixa DOF. La deshidratació augmenta el risc d’aspiració perquè la xerostomia disminueix l’aclariment i la neteja oral, augmenta la colonització bacteriana i facilita les infeccions orofaríngies i bronquials. A més a més, la deshidratació pot contribuir a episodis de confusió mental, vertigen, fatiga, astènia i empitjorar una síndrome de fragilitat.
És important conèixer de forma simple les necessitats hídriques del pacient i proposar un pla d’hidratació.
Per a l’abordatge de la desnutrició s’ha definit una sèrie d’ objectius en la valoració nutricional en pacients amb DOF.
| Objectius en la valoració nutricional |
| • Cribratge nutricional: Conèixer l’estat nutricional del pacient amb disfàgia i identificar la seva situació: ben nodrit, en risc de desnutrició o desnodrit. Realitzar al pacient desnodrit una valoració nutricional completa. • Establir els seus requeriments nutricionals: Adequar la pauta dietètica i el suport nutricional segons la situació nutricional trobada i la gravetat de la disfàgia valorada. • Establir un pla nutricional i el seguiment a realitzar. • Evitar complicacions relacionades amb el compromís de la seguritat i de la eficàcia. |
En l’administració de medicaments cal tenir en compte una sèrie de precaucions per a que l’administració sigui segura i eficaç:
• No tots els comprimit es poden triturar. S’ha evitar les formules que no es poden triturar: retard, sublinguals, amb recobriment entèric.
• No obstant, la majoria dels comprimits es poden triturar: S’obté pols fina i s’administren amb aigua espessida o amb una cullerada de qualsevol aliment amb textura de puré (iogurt, puré de fruites…).
• Les formes líquides, tipus xarop, aquestes han de poder ser espessides a la viscositat necessària.
Com a estratègia general:
No barrejar la medicació en el plat complet per evitar que aquesta no es consumeixi si no s’acaba el menjar i per evitar modificar el gust dels aliments.
Podem concretar en els següents punts clau:
◗ Una de les complicacions que provoca la DOF és la desnutrició i en molts casos la deshidratació.
◗ Tots els pacients amb sospita o diagnòstic de DOF han de ser sotmesos a cribratge nutricional i si aquest fos positiu s’haurà de realitzar-les una valoració nutricional complerta.
◗ Adaptar la textura i viscositat dels aliments en pacients amb DOF és un dels tractaments d’aquest símptoma, en molts casos l’únic.
◗ Hem d’adaptar les modificacions en la dieta del pacient amb DOF a la gravetat del seu DOF.
◗ Els pacients o cuidadors han de tenir coneixements i formació específica sobre com modificar la textura dels aliments i la viscositat dels líquids. Per això, no val només una explicació escrita o verbal, sinó que s’ha de realitzar demostracions pràctiques per a que no quedi cap dubte sobre la capacitat d’elaborar aquestes modificacions.
◗ Sempre que modifiquem l’alimentació o hidratació d’una persona, estem interferint en la seva qualitat de vida, pel que és molt important el recolzament emocional i buscar estratègies que facin la seva alimentació i hidratació més atractives.
Tots aquests aspectes i molts més van ser compartits en el curs de Disfàgia Orofaríngia; volem finalitzar l’article agraint a tots els assistents la seva presència, contribuint així a la millora de la qualitat assistencial de les persones. Des del grup de recerca en ciències de la salut seguim endavant amb l’objectiu de sensibilitzar i donar a conèixer la DOF en tots els àmbits de la salut.
M. Avellanet, E. Gea, M. Ros
Grup de Recerca en Ciències de la Salut i Serveis Sanitaris (UdA)