En el marc de la beca per a personal investigador que ha dotat la Universitat d’Andorra durant el curs 2019-2020, la seva beneficiària, Paula Safont, ha elaborat una comunicació sobre les oportunitats i les limitacions de la formació dual transfronterera i ha treballat en l’avaluació d’un curs pioner en aquesta matèria destinat a docents. El treball, que s’emmarca dins del projecte transfronterer LLL-Transversalis (Espanya-França-Andorra), ha servit per identificar les accions que fan falta per impulsar aquesta modalitat d’ensenyament universitari, que combina l’aprenentatge a la universitat i a l’empresa. Una de les necessitats identificades és el desenvolupament d’un marc legal que empari aquesta pràctica acadèmica a Andorra i a Espanya.
El projecte LLL-Tranversalis, que forma part del programa Interreg POCTEFA 2014-2020 (Programa de Cooperació territorial Espanya – França – Andorra) té com a objectiu harmonitzar i enfortir les pràctiques de la formació continuada (Lifelong Learning), per respondre als principals reptes d’aquest espai transfronterer: l’atractiu i la competitivitat del territori, el desenvolupament d’intercanvis, la inclusió i la cohesió social. El projecte compta amb la participació de nou institucions d’ensenyament superior: les universitats d’Andorra, Lleida, Girona, Saragossa, Perpinyà Via Domitia, Tolosa Jean Jaurès, Tolosa Paul Sabatier i Pau et des Pays de l’Adour, i l’Institut de Máquina Herramienta del País Basc.
La formació dual universitària és un sistema d’educació que combina l’aprenentatge a l’empresa i l’educació en una escola professional o a la universitat. Permet que l’estudiant adquireixi les competències necessàries per integrar-se més fàcilment en el món laboral i, alhora, que les empreses puguin intervenir directament en la formació dels seus futurs professionals aconseguint així que s’adaptin més ràpidament a les seves necessitats. La formació dual és una modalitat molt ben valorada en les titulacions on s’ha implantat, ja que facilita l’ocupació de l’estudiant un cop finalitza els estudis.
Participació al CIDUI
La comunicació oral que s’ha elaborat sobre formació dual universitària, que s’ha fet en col·laboració amb la Universitat Paul Sabatier de Tolosa, es presentarà al Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). El certamen havia de celebrar-se aquest estiu però, a causa de la Covid-19, s’ha posposat fins al 19 de juliol de 2021.
El treball exposa la situació d’aquesta pràctica acadèmica en els tres països que estan representats en el projecte i fa propostes per al disseny de titulacions duals transfrontereres. A França, la formació dual, coneguda com a formation en alternance, està molt ben implantada des de fa dècades, mentre que a Andorra i Espanya caldria un canvi legislatiu per permetre que aquest tipus de formació se sustentés en un contracte laboral i que l’estudiant pogués rebre una remuneració. A Andorra ja fa alguns anys que s’ha implantat la modalitat dual en el bàtxelor en Ciències de l’educació, de manera que a partir del segon any els futurs mestres de maternal i primera ensenyança combinen setmanalment tres dies d’estades formatives en centres escolars i dos dies de classes presencials a l’UdA. Pel que fa a l’estat espanyol, les poques experiències que hi ha en formació dual es duen a terme en algunes institucions d’ensenyament superior del País Basc així com a la Universitat de Lleida en el marc del grau en Educació.
Per facilitar l’intercanvi transfronterer en formació dual, l’estudi de la investigadora Paula Safont proposa la creació d’un marc legal que empari aquesta pràctica i l’establiment d’una remuneració igualitària per als estudiants en tots els territoris. D’altres accions que defineix són la recerca d’una certificació acadèmica de reconeixement de competències comuna, la sensibilització de les empreses envers aquest tipus de formació, l’elaboració de convenis de pràctiques homogenis que facilitin la mobilitat dels estudiants, i la creació de permisos de residència temporals que facilitin la mobilitat.
Avaluació del curs sobre formació dual
D’altra banda, Safont també ha avaluat la participació, les expectatives i la satisfacció dels participants en el Curs pel desenvolupament de competències dels actors de la Formació Dual Universitària, que també s’ha fet en el marc del projecte LLL-Transversalis. La formació, liderada per la Universitat de Lleida amb la col·laboració de l’UdA, s’ha dut a terme entre els mesos de febrer i juny de 2020. Ha comptat amb una cinquantena d’inscrits, una desena dels quals provinents d’Andorra, i ha servit per donar a conèixer i així impulsar l’interès per la formació dual universitària.
El curs, que es va dur a terme de manera semipresencial, partia d’una tesi doctoral del professor de la Universitat de Lleida Andreu Curto. En aquest treball, Curto defineix els cinc perfils acadèmics i/o professionals que han d’intervenir en la formació dual: gestor, coordinador, professor universitari, tutor acadèmic i tutor d’empresa, que són els perfils als quals es dirigia el curs. Per tant, el principal objectiu del curs ha estat donar a conèixer el rol i adquirir les corresponents competències de cadascun dels cinc perfils per tal de poder col·laborar entre si i tirar endavant la metodologia dual.
L’objectiu de l’avaluació feta per la investigadora ha estat conèixer les expectatives i el grau de satisfacció de les persones que han seguit la formació, però també saber quines millores cal fer de cara a futures edicions. De fet, la voluntat és que aquesta primera formació, que s’ha dut a terme com una prova pilot, pugui tenir continuïtat i es pugui oferir a docents d’altres institucions d’ensenyament superior més enllà de les nou que formen part del projecte LLL-Transversalis.
Els participants han valorat de manera molt positiva la utilitat d’aquest curs per aprendre a implementar la formació dual, però alhora han assenyalat les dificultats que veuen per posar en pràctica aquest model tenint en compte que hi ha factors externs que no poden controlar ja que no depenen solament de les institucions universitàries. L’avaluació del curs també ha posat de manifest la necessitat de millorar l’aplicatiu utilitzat per la formació virtual i la temporalitat de les tasques, i la conveniència d’ampliar el nombre de trobades síncrones entre els participants.
En tot cas, la formació ha servit per evidenciar l’interès que hi ha entre el personal docent sobre aquesta modalitat d’ensenyament, perquè es comenci a veure com una aposta de futur en l’entorn universitari, i perquè de mica en mica s’implanti en més àmbits d’estudi. L’UdA ha obert una nova convocatòria d’ajut per a seleccionar un/ investigador/a que prengui el relleu a la tasca duta a terme per Safont.
Text: Marta Tort