ENTREVISTA A UN TITULAT D’INFORMÀTICA DE L’UdA
Jordi Navinés té 34 anys, és de la Seu d’Urgell i l’any 2010 es va diplomar en Informàtica de gestió per la Universitat d’Andorra (UdA). En aquesta entrevista ens explica com va ser la seva experiència com a estudiant a l’UdA i com ha estat la seva trajectòria professional, que l’ha portat a Londres i a esdevenir Senior Engineering Manager a Grabyo, una empresa que ofereix serveis de creació, producció i distribució de contingut multimèdia al núvol.
Per què vas decidir estudiar informàtica?
A mi sempre m’havia agradat el món dels ordinadors i, tot i que no m’havia endinsat en temes de programació, em cridava molt l’atenció la lògica, de manera que va arribar un punt que a segon de batxillerat, quan havia de decidir cap a on encarar-me, vaig triar programació. A més, el fet que es fes la carrera a la Universitat d’Andorra va ser un avantatge.
Per què vas triar l’UdA?
Per proximitat, ja que jo vivia a la Seu d’Urgell i en aquell moment no volia marxar a Barcelona, m’encaixava millor continuar vivint a la Seu i desplaçar-me cada dia fins a la Universitat d’Andorra.
Com recordes els anys a la Universitat d’Andorra?
Recordo que érem pocs a l’aula i, per tant, això permetia que fossin classes molt personalitzades: hi havia molta proximitat amb els professors i vaig poder fer amistats bastant properes. Comparat amb amics que estaven fent la mateixa carrera a Barcelona, en classes de més de 100 estudiants, aquí no érem un número sinó un nom, i això feia que tinguessis una relació molt directa amb els professors.
Va ser difícil acabar la carrera?
No era fàcil acabar-la, vam començar dotze i al meu any només vam graduar-nos dos. Vaig veure molta gent que es va quedar pel camí, potser perquè no podia o perquè no li agradava; però en el meu cas, el fet d’estar a prop de casa em va ajudar a centrar-me i a no tenir distraccions.
I després vas decidir continuar especialitzant-te
Com que d’alguna manera no havia experimentat el que era viure fora de casa, quan vaig acabar vaig decidir anar-me’n a Barcelona, a fer un màster en Tecnologies multimèdia. Allà, gràcies al projecte de final de màster, em vaig orientar cap a la programació d’aplicacions mòbils.
I després, Londres?
La decisió d’anar-me’n a Londres també va ser motivada pel fet de no haver fet mai un Erasmus. Vaig venir amb la idea de millorar el meu anglès i de trobar una feina orientada al que havia estudiat, amb la intenció d’estar-m’hi sis mesos, un any o com a molt dos. Però vaig tenir la sort de trobar feina de programador, i han anat passant els anys i ja en porto 11.
Com van ser els inicis a Londres?
El meu objectiu era trobar una feina de programador d’aplicacions mòbils, i vaig entrar en un estudi dedicat sobretot a aplicacions orientades a Android. Al cap de dos anys, l’empresa va ser adquirida per una altra, on em vaig continuar dedicant a desenvolupar aplicacions mòbils i pàgines web per a campanyes de publicitat. I uns anys més tard vaig entrar a Grabyo, una empresa que ofereix una plataforma multimèdia per fer distribució, creació i producció de contingut en viu. Aquí ja hi porto set anys i mig: vaig començar de programador d’aplicacions de mòbil, després vaig passar a l’equip de programadors de la part dels servidors (el que s’anomena backend), i més tard, com que l’empresa va créixer molt, vaig tenir l’oportunitat de passar al management, a la coordinació d’equips, de manera que ara he deixat de programar i m’encarrego de supervisar diferents programadors.
Creus que encara pots arribar més lluny en la teva carrera professional?
És una bona pregunta i precisament m’encarrego de fer-la als programadors del meu equip. Jo estic content on estic, però per descomptat que m’agradaria seguir creixent, perquè sempre hi ha noves motivacions i reptes a assolir. Potser en un futur m’agradaria crear alguna empresa, però també m’agrada poder ajudar a altres programadors a créixer i de moment és aquí on m’estic centrant, a ajudar-los i a ajudar l’empresa on estic a rendir al màxim, amb tot el que això comporta de canvis en els processos.
Trobes a faltar poder programar?
Sí que ho trobo a faltar, però és el que passa quan vas creixent, que arriba a un punt que has de delegar aquesta feina a d’altra gent i tu passes a coordinar-la. Es troba a faltar, però m’intento mantenir bastant a prop dels problemes de programació del dia a dia dels meus equips.
Al llarg de la teva trajectòria, quins projectes en els quals hagis participat destacaries?
He programat aplicacions per a diferents campanyes de publicitat o esdeveniments per marques com Samsung juntament amb els Jocs Paralímpics, Adidas, Durex, Sony Xperia o Rimmel London. I també he treballat amb altres aplicacions d’ús més diari per a empreses com Specsavers, Rated People o NHS. Cada projecte o aplicació ha tingut una utilitat i repte diferents, des de sincronitzar diversos dispositius per filmar un anunci, jugar amb realitat augmentada o poder enregistrar i emetre contingut en viu simultàniament a diferentes plataformes socials.
Quines diries que són les claus que t’han portat a arribar fins aquí?
Jo crec que la clau està en no estancar-se. A Londres pots trobar fàcilment una feina de programador i pots estar sempre fent el mateix, dins de la teva zona de confort, però llavors és quan t’adones que per poder aprendre a resoldre els reptes que sorgeixen en aquesta feina t’has d’empènyer a tu mateix a buscar altres motivacions i no estancar-te. El bo de Londres és que hi ha moltes opcions per poder moure’t, si tens motivació de buscar nous reptes.
Et planteges tornar?
Sí, però encara no sé quan. La meva parella és de Madrid, estem esperant una criatura i la nostra idea és que pugui aprendre l’anglès, però a la llarga vull tornar perquè es troba a faltar la família, les amistats, tot. Però tinc assumit que si torno és per tornar a Barcelona o a Madrid, tot i que ara, la Covid-19 ha marcat un abans i un després pel que fa al teletreball. A la meva empresa, per exemple, hem passat a treballar 100% en remot, tot i que tinc l’opció d’anar a l’oficina si vull, i estem contractant gent d’arreu del Regne Unit i d’altres països. Per tant, potser hi hauria l’opció de tornar a Barcelona o a la Seu d’Urgell i treballar des de casa. I això comporta que avui en dia et puguis treure una carrera a Andorra i trobar feina remotament per a empreses de Londres, Estats Units o d’arreu d’Europa.
Recomanaries als joves que no saben com encarar el seu futur que segueixin els teus mateixos passos?
Sí, perquè és un sector que té moltíssima demanda de llocs de treball i et dona l’oportunitat de ser creatiu. Un bàtxelor en Informàtica et permet especialitzar-te en molts àmbits, des de la part de maquinari fins a la part de gestió o de lògica, passant per la programació o cap a l’àmbit més creatiu. En el seu moment, jo vaig haver de marxar ja que eren moments difícils perquè un recent graduat trobés oportunitats laborals. I Londres, tot i que ara és més difícil amb el Brexit, dona moltes opcions perquè les persones que just s’han graduat puguin fer el salt al món laboral.
Com d’important és fer una carrera universitària?
En el sector de la informàtica, la carrera et dona les bases que després amplies en el món laboral, que és quan realment aprens a aplicar la lògica i a solucionar els problemes que se’t plantegen mentre estàs programant. Els estudis són importants, i l’experiència que et dona una carrera realment et serveix quan estàs buscant feina. Però per arribar lluny, no n’hi ha prou amb estudiar, també cal que a casa vagis posant en pràctica la teoria que vas adquirint. I el que té la universitat és que t’empeny cap a aquesta direcció, et dona la teoria i t’anima a posar-la en pràctica.
Com definiries la professió d’informàtic?
Jo crec que és el futur, perquè ens estem dirigint cap a un món on tot s’està digitalitzant. Qualsevol cosa que vulguis fer, segur que algú o alguna empresa crearà una aplicació perquè ho puguis fer des de casa, només amb un clic. Sempre hi haurà nous reptes que aniran sortint i que caldrà digitalitzar, perquè ens encaminem cap a un món on tot ho tindrem a l’abast del mòbil o de l’ordinador.
Marta Tort