La meva experiència fent mobilitat a la Universitat de Mondragon, al País Basc, ha sigut molt enriquidora. Gràcies a l’assignatura de Cultura basca he pogut aprendre molt sobre les diferents tradicions, esports, balls, i fins i tot una mica de basc. El fet de saber castellà també m’ha ajudat molt a l’hora de relacionar-me amb els companys de classe. M’ha sobtat el compromís que tenen envers l’idioma, ja que el basc s’està perdent en les noves generacions. Molts dels joves fan una barreja entre castellà i basc, encara que es parla molt més castellà. També tenen un mes on s’intenta parlar només euskera, per a promocionar la parla i l’escolta. Encara que per als estudiants de fora era difícil perquè, sobretot en aquell mes, et miraven malament o et regiraven els ulls si t’havien de parlar en castellà.
M’he estat allotjant a la residència universitària d’Arrasate (Mondragon). Vaig agafar una habitació individual amb bany compartit, i amb dret a cuina. La cuina just la van reformar aquest estiu. Encara que el primer mes no la vam poder utilitzar, a l’octubre vam tenir-hi accés, disposant també de sofà i televisió. Tenint la cuina va ser més agradable per conèixer als altres estudiants d’Erasmus. Hi havia persones de tot arreu: Tailàndia, Alemanya, Itàlia, Polònia, França, Marroc, Equador, Costa Rica, República txeca… Això em va fer conéixer també diferents cultures a banda de la basca, aprenent una mica de l’idioma de cada país, i de diferents costums. La veritat és que vam fer un grup molt maco amb els que també estaven a la residència. Molts dies sortíem a prendre alguna beguda a un conegut pub irlandès on ens vam fer amics de qui porta el local.
A banda de la gent, també m’emporto els llocs que he pogut visitar. És un avantatge tenir cotxe, ja que la ubicació de la universitat no està gaire ben comunicada (només hi ha autobusos). Així, a més de Guipúscoa, també vaig poder visitar Navarra, i fins i tot Cantàbria. En estar relativament a prop d’Andorra, també vaig poder rebre algunes visites de familiars i amics, que van fer l’estada més amena.
Vaig tenir certs xocs culturals, com per exemple que no hi hagués cap mecànic obert els dissabtes a la tarda en una ciutat com és Sant Sebastià. A banda, vam fer un projecte sobre els pintxos, havent de fer una entrevista a algú d’un bar/restaurant, en el nostre cas a la capital de Guipúscoa. Ens vam adonar que alguns estereotips dels bascos podien semblar certs pel que fa al tracte esquerp. Després, parlant-ho amb els amics bascs que vaig fer, em van dir que era totalment normal, ja que a Sant Sebastià la gent sol mostrar-se així. Em va agradar molt la visió d’anar de festa, ja que no era només beure, sinó que els pintxos tenien bona part de pes en la nit.
En escollir una assignatura en castellà, i essent l’única estudiant internacional, vaig poder fer amistat amb gent d’allà. També vaig poder entendre millor el seu sistema d’avaluació, i com farien el projecte final de carrera. Em van explicar que cadascú anava a una empresa a fer estades, ja que allà hi ha molta indústria, a la vegada que feien el projecte, desenvolupant així un projecte donat per l’empresa.
Iris Vidal Martínez-Illescas
Estudiant de bàtxelor en Informàtica