Està clar que la pandèmia de la COVID-19 ha remenat moltes idees des dels seus fonaments. Ha fet evident encara més les ganes de relacionar-nos. El fet d’haver-nos aïllat ha permès a moltes persones replantejar-se què estaven fent de la seva vida i del seu dia a dia. En molts casos, aquest fet ha sigut profitós, ja que ha aconseguit de nosaltres una cosa que l’ésser humà per ell mateix no acaba de saber fer: reunir-nos, ja sigui amb els nostres fills, parella, pares o avis, i potser tenir una mica més d’empatia amb la resta de persones del nostre entorn. Aquest punt cada cop em costa més defensar-lo, però soc un optimista.
També ens ha portat situacions negatives, per desgracia, estrès, sobrecarrega emocional, pèrdua d’algun familiar i un llarg etcètera. Fins i tot en aquestes situacions les persones tenim un “click” intern que ens impulsa a millorar i / o canviar de rumb. Quan es pren aquesta decisió , la primera sensació és de vertigen, les típiques preguntes ”per on començo?”, “què he de canviar?”, “a qui demano ajuda?”.
En aquest cas es fa palpable la necessitat d’associació, un lloc, ja sigui físic o virtual (trending topic, actualment) on poder demanar assessorament o un cop de mà en algun tema esporàdic. Aquí pren sentit la figura del UdA Alumni. Xarxa on poder demanar consell a persones que continuen vinculades amb la Universitat d’alguna o altra manera i que poden aportar el seu granet de sorra a l’hora de guiar o expressar les seves experiències.
Avui més que mai la unió del col·lectiu fa la força .
Josep Bellosta Jareño
President UdA Alumni