Sissi Hinterreither Van de Wal – Estudiant 1r curs Bàtxelor en Ciències de l’Educació a la Universitat d’Andorra
INTRODUCCIÓ
El fracàs escolar no és un concepte desconegut en l’àmbit educatiu, no obstant això, sovint el significat varia segons els estaments que hi participen en aquest procés.
Normalment, es parla de fracàs escolar quan un infant no assoleix els objectius que demana el centre educatiu per la seva edat i pel curs que ha de fer.
Però, per què es parla de fracàs escolar en relació als aprenentatges? Són els aprenentatges l’únic objectiu de l’escola? Com es consideren els problemes de sociabilitat, motivació i expressió? Potser, l’escola no valora prou aquestes àrees com a objectius i com a aspectes fonamentals de l’individu.
Per tant, qui són els protagonistes del fracàs escolar?
Com s’ha esmentat anteriorment, aquesta pregunta serà resposta de maneres diferents depenent amb qui estem parlant. Per exemple, l’escola respondrà què és l’entorn familiar del nen, el nen què és el mestre i viceversa i finalment els pares diran que és causa del sistema implantat i per la incompetència docent. Però mai culpa d’ells mateixos.
En aquest escrit volem contraposar diferents punts de vista del fracàs escolar per així d’englobar les principals causes, relacionant-ho amb els seus efectes. Per començar, hem dividit el text en dos grans blocs segons com estem formats els humans. Primerament tenim la part biològica, referint-nos a la potència física, mental i trastorns biològics. El segon bloc està compost per dos subtemes, per una banda tenim la influència social i per l’altra com aquesta ens influeix psicològicament, estem parlant doncs de la nostra habilitat psico-social. En aquest article ens centrarem en la part biològica i en l’article del proper butlletí en la part més d’influències.
Biologia i l’aprenentatge
Per un costat, un nen pot tindre un coeficient intel·lectual més elevat o menys, a causa de factors externs com, un entorn poc ric en estímuls, problemes nutricionals o ambientals, etc. Però en aquest cas ens centren en la part biològica, és a dir, en la intervenció de variables hereditàries, per tant la genètica és la determinant de les capacitats intel·lectuals i immunitàries, a més de determinar la personalitat de cada individu.
Per l’altre, parlem de “trastorns de l’aprenentatge” quan, els resultats pedagògics d’un nen o adolescent estan per sota de les seves capacitats intel·lectuals. En aquest cas, ens trobem davant els trastorns específics de l’aprenentatge.
Aquest tipus de trastorns es comencen a manifestar-se a les primeres etapes del desenvolupament normal de l’adquisició de coneixements. Aquest fet no només ve donat per la falta d’oportunitats per aprendre, traumes o malalties cerebrals; sinó que també ve donada per una disfunció biològica, provocant així alteracions en els processos cognoscitius.
Per tant les classifiquem de la següent manera:
- Dificultats escolars d’origen primari ocasionats per:
- Dèficit intel·lectual, quocient intel·lectual o CI molt alt, baix o molt baix.
- Problemes neurològics.
- Malalties cròniques (diabetis, hipertensió…).
- Incapacitats físiques.
- Dèficit sensorial: auditiu i/o visual.
- Malalties carencials: malnutrició, taxa baixa de ferro, alteracions tiroïdals (apatia, somnolència).
- Rinitis crònica que sol ocasionar problemes d’oïda, l’aprenentatge de la parla i la pronunciació.
Amb aquestes malalties, com abans es detecti i s’actuï amb tractaments específics, millor serà la seva integració social i escolar un cop arribat a l’adolescència.
- Dificultats específiques (trastorns específics de l’aprenentatge) es classifiquen en tres apartats:
- Exemples de trastorns en aptituds escolars:
- Discalcúlia: alumnes amb dificultat per resoldre operacions de càlcul. Confonen, inverteixen o escriuen del revés els números.
- Disgrafia: alumnes distorsionen l’ordre i la posició de les paraules.
- Dislèxia: alumnes amb dificultats a l’hora d’aprendre a llegir i escriure.
- Trastorns en el llenguatge i la parla són les dificultats en el desenvolupament articular i en el llenguatge expressiu:
- Dislàlia, dificultats de pronunciar un fonema determinat.
- Disfàsia, associat amb els problemes perceptius, que causen un retràs de l’aparició del llenguatge oral i escrit.
- Dificultats motores, engloba els problemes de lateralitat, la falta de coordinació viso – motora, retard de la psicomotricitat, etc.
El TDH (trastorn de dèficit d’atenció), no és considerat com un trastorn específic de l’aprenentatge, no obstant això, és interessant esmentar-lo per l’elevat percentatge d’alumnes que pateixen aquesta irregularitat. I per tant és un factor determinant del fracàs escolar, ja que comporta trastorns de conducta, problemes de relacions socials, baixa autoestima, alteracions emocionals, la qual cosa comporta la dificultat de l’aprenentatge.
A més a més, la repetició de curs pot afectar a la nostra motivació, augmentant així el fracàs escolar.