El Grup de Recerca Interdisciplinari en Educació (GRIE) recull a l’inici de cada curs acadèmic, des del 2012-2013, els resultats del “Qüestionari d’entorn familiar i de la prova de raonament matemàtic” dels estudiants presencials de nou accés als bàtxelors de la Universitat d’Andorra. Amb aquestes dades s’ha fet un estudi longitudinal de l’evolució del perfil d’aquests estudiants durant els deu darrers anys, del qual se’n destaquen els resultats presentats en aquesta publicació.
En primer lloc, s’observa un predomini de les dones, al llarg dels anys, que sempre han representat un percentatge superior al 50%, excepte el curs 2021-2022 que van representar un 45%. Fins i tot en algun curs han arribat a representar un 70% dels estudiants de nou accés.
Pel que fa a l’ocupació professional dels estudiants, s’observa una tendència a l’alça al llarg dels anys del percentatge d’estudiants de nou accés que no treballen. Són els que representen un percentatge més elevat de la població, superior al 50% en la major part dels casos. Pel que fa a les hores de treball de la resta, la tendència és a mantenir-se constant (predominen els que treballen entre 10 i 20 hores setmanals, que representen entre el 15 i el 25% dels estudiants, seguit dels que treballen més de 20 hores setmanals que són més del 10%).
Pel que fa als estudis dels pares, s’observa que tot i que predominen sempre els pares i amb estudis obligatoris, la tendència és que aquests vagin disminuint i per a la resta de nivells d’estudis la tendència és d’augmentar. Els dos gràfics següents mostren aquestes dues variables.
Pel que fa a la professió dels pares, destaquen els assalariats fixos no directius tant pel pare com per la mare, amb tendència a la baixa, que és compensada per l’augment dels assalariats fixos directius. La professió d’empresari es manté estable al llarg dels anys. Podríem dir que hi ha una tendència a un canvi de perfil dels pares al llarg dels anys, tant pel que fa al perfil professional com al nivell d’estudis.
Altres variables analitzades en el qüestionari de l’entorn familiar són les relacionades amb la percepció que els estudiants de nou accés tenen sobre la implicació dels seus pares en els estudis (el suport, la preocupació i la valoració de l’UdA per part dels pares). En aquest cas, s’observa com a tònica constant al llarg dels anys, l’elevada implicació dels pares amb els estudis, tant amb el suport que hi donen (que puntuen amb una mitjana global de 4,7 en una escala de Likert de l’1 al 5), com amb la preocupació que manifesten (amb una mitjana global de 4,5), com amb la valoració de l’UdA per part dels pares amb una mitjana global de 4,4).
Analitzant la via d’accés, s’observa que actualment la major part dels estudiants de la Universitat d’Andorra provenen del sistema educatiu andorrà, encara que no sempre ha estat així, essent aquesta la via d’accés minoritària fa 10 anys. S’observa una clara tendència a l’alça del sistema educatiu andorrà com a via d’accés, mantenint-se les altres vies d’accés més estables al llarg dels anys.
En l’estudi del perfil acadèmic dels estudiants de nou accés a la Universitat d’Andorra, quan s’analitzen les dades dels estudis previs, sembla que hi ha una millora però en canvi, l’evolució de les dades dels resultats a la prova de raonament matemàtic segueixen una evolució inversa: s’observa una lleugera tendència a l’alça pel que fa a la nota d’accés a la Universitat al llarg dels anys, partint, l’any 2012-2013 d’un 6,4 de mitjana i arribant al màxim del 7,1 el curs 2022-2023. En la mateixa línia s’observa una tendència a la baixa dels estudiants que accedeixen a la Universitat havent repetit algun curs als seus estudis previs, que el curs 2012-2013 representaven un 22% i el 2022-2023 representen un 9%. D’altra banda, s’observa una evolució a la baixa de la nota de la prova de raonament matemàtic al llarg dels anys, partint d’un 4,9 el curs 2012-2013 i arribant al 4,1 el curs 2022-2023. Al llarg dels anys només en tres cursos s’ha superat la mitjana de 5 sobre 10 en la nota de la prova de raonament matemàtic. Si s’analitza aquesta dada per estudis, s’observa que els estudis d’Informàtica mostren una tendència a l’alça i sempre, a excepció d’un curs, superen la nota del 5. També els estudis d’Empresa superen el 5 la major part dels anys (excepte dos cursos). Els estudis d’Infermeria superen el 5 en quatre dels 10 anys i els de Ciències de l’educació no superen en cap ocasió la nota de 5 sobre 10.
S’observa una tendència bastant estable de la nota de la prova de raonament matemàtic pels estudiants que accedeixen a la universitat amb el Batxillerat andorrà i el Batxillerat professional andorrà, que es manté per sota del 5 la major part dels anys. Pel que fa a les vies d’accés dels sistemes educatius estrangers s’observa una evolució estable al llarg dels anys, situant-se majoritàriament per sota del 5 en el cas dels estudis professionals (CFGS i Baccalauréat professionnel), a diferència de les dues vies d’accés tradicionals (Baccalauréat i PAU), que es mantenen per sobre del 5 la major part dels anys.
Per acabar, cal destacar els tres factors que més influència tenen en l’elecció de l’UdA, al llarg dels anys, que es mantenen en primera posició des del curs 2014-2015: l’atenció personalitzada, el fet de poder estudiar a prop de casa i la consideració de l’UdA com la millor universitat per cursar els estudis escollits.
Montserrat Casalprim i Betlem Sabrià