Faci fred o calor, a l’estiu el Sol crema
Quan aquest article surti a la llum, haurem passat el solstici d’estiu (aquest any va ser el 21 de juny a les 12:05) que és el moment en que el Sol, a migdia, arriba a l’altura màxima respecte a l’horitzó. A Andorra (latitud 42,5°) al solstici d’estiu, els rajos solar incideixen al terra amb un angle de 71° (aquest angle es calcula mitjançant la fórmula α=90°-latitud+23,5°) que és l’angle màxim (el més vertical). D’aquí que el 21 de juny sigui el dia de l’any que, a migdia, projectem l’ombra més curta. A Andorra, una persona de 1,7 m projecta una ombra de 58 cm, en canvi a qualsevol punt de la línia del tròpic de Càncer de la Terra (23,5° de latitud), el 21 de juny, a migdia, no es projecta ombra ja que el rajos solars cauen verticalment, 90° (α=90°-23,5°+23,5°=90°). Així doncs, a qualsevol punt del tròpic de Càncer, el 21 de juny a migdia podríem veure que el Sol es projecta al fons d’un pou. Gràcies a aquesta observació Eratòstenes (235 aC) va arribar a calcular el perímetre de la Terra amb un error molt petit (vegeu article publicat al butlletí del desembre del 2008 (http://www.uda.ad/wp-content/uploads/2007/10/ecomuda-12-2008.pdf).
Aquest màxima inclinació dels rajos solars (21 de juny) coincideix amb el màxim d’hores de llum solar (a Andorra, el 21 de juny, el sol surt a les 06:17:40 i es pon a les 21:35:47, és a dir, hi ha 15:18:07 de llum solar). D’aquí que s’acostumi a dir que la nit de Sant Joan és la més curta de l’any. Ara bé, les hores de llum solar al Solstici d’estiu varia en funció de la latitud, des de les 12h de llum solar a la línia de l’Equador (latitud 0º) a les 24 de llum solar als punt de la línia del Cercle Polar Àrtic (latitud 65,5°) en que el rajos solars incideixen, a migdia, amb el terra amb un angle de 0º (α=90°-66,5°+23,5°=0°).
Resumint, el que hem dit fins ara, tenim que al solstici d’estiu (21 de juny), és el dia de l’any que té més hores de Sol i quan més amunt arriba l’astre respecte de l’horitzó.
Una vegada hem vist la relació entre la longitud de l’ombra i la inclinació dels rajos solars analitzarem la relació entre la inclinació dels rajos solars i la temperatura.
L’angle d’elevació del Sol respecte de l’horitzó és el responsable principal que ens posem vermells com un pebrot els dies més propers al Solstici d’estiu (15 de juny a 15 de juliol). I això per què passa?
Al Solstici d’estiu, com que el Sol arriba a tenir una alçada de 71°, fa que la distància que recorren els raigs del Sol dins de l’atmosfera des que hi entren fins que arriben a la superfície és molt menor que a l’hivern (al Solstici d’hivern l’alçada del Sol, a Andorra a migdia, és de 24°). Per tant, arriba més quantitat d’energia ultraviolada i és sobretot aleshores quan cal evitar exposar-se al Sol sense cap mena de protecció.
Algú podria pensar que a l’estiu fa més calor perquè estem més a prop del Sol (molta gent ho pensa). Doncs, no. Tots els anys, entre el 6 i el 7 de juliol la Terra és quan es troba més allunyada del Sol (afeli). En aquests data, és quan la Terra orbita a menor velocitat al voltat del Sol (segona llei de Kepler), ho fa a uns 111.000 km/h quan al gener (periheli) ho fa a uns 103.500 km/h (més de 7.000 km/h de diferència). Així doncs, resulta que quan més calor fa és quan més llunys estem del Sol (qui ho havia de dir, no?).
Per tant, malgrat que pugui semblar contradictori, el Sol no crema més o menys en funció de la temperatura de l’aire, de si fa fred o fa calor. Crema més o menys en funció de la inclinació dels rajos solars.
Per tant, cal tenir ben clar que, faci fred o calor, a aquestes alçades de l’any cal prendre les mesures adients per evitar cremar-nos. Així que, de cara a aquestes vacances d’estiu, és molt recomanable posar-se crema, una gorra, dur ulleres de sol i hidratar-se.
Per hidratar-se, diuen que no hi ha res millor que l’aigua, ja que no aporta calories (si la beveu freda, fins i tot aprima). Ara bé, a l’estiu apeteix prendre alguna que altre cervesa (una cervesa ben fresca ve molt de gust!). Si sou de prendre cerveses, sapigueu que “la ingesta moderada de cervesa, entesa com 2 o 3 canyes diàries per als homes, i 1 o 2 per a les dones, combinada amb un alt consum de fruites i verdures ” calma la set i ens manté hidratats. Això, tot que ho comparteixo, no ho dic jo, ho diu el president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació (SEDCA), Jesús Román Martínez.
Si encara no heu planificat les vacances, no us agradaria anar a un lloc on el Sol fos visible tot el dia?. Us imagineu veure el Sol a les 12 de la nit? Doncs això és possible.
Simulació d’una seqüència de fotos durant 24 hores; la imatge en la que el Sol es troba a més altura correspon al migdia, i el punt en el que es troba més baix és la mitjanit (Anda Bereczky).
Ara bé, on podem anar per veure el Sol a mitjanit? Aquest fenomen només es dona en una zona de la Terra molt concreta. A l’hemisferi Nord, es dona per sobre de la latitud 66,5° (Cercle Polar Àrtic) en les dates properes al 21 de juny (Solstici d’estiu) que és quan agafa la màxima plenitud (el Sol està més alt sobre l’horitzó). Els dies que es pot contemplar aquest fenomen varia també en funció de la latitud, un sol dia a la latitud 66,5° (va ser el 21 de juny, aquest any ja no hi sou a temps) i aproximadament 6 mesos al Pol Nord (concretament als Pols en tot un any només es veu sortir i pondre el Sol una sola vegada, ja que hi ha 6 mesos de dia i 6 mesos de nit)
Bon estiu i ens retrobem al butlletí de setembre!
Florenci Pla, professor de la Universitat d’Andorra