“Encara tinc un somni. Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que totes les persones són creades iguals”. Amb aquestes paraules es dirigia Martin Luther King als seus seguidors l’agost del 1963.
L’any vinent, els 2018, celebrarem els 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. I deixeu-me recordar parcialment els dos primers articles:
“Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
Article 2. Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.”
Avui, malauradament, encara és un somni el compliment de la Declaració Universal i no només en la reivindicació de Martin Luther King, sinó també en la igualtat de gènere. A vegades pensem que a Europa i als països més avançats aquesta igualtat ve de molts anys enrere. I no és sempre així. A Andorra, per exemple, el sufragi universal femení data del 1970 i l’eligibilitat de les dones del 1973. Igualment a Suïssa el sufragi universal femení va arribar el 1971 i en alguns cantons va trigar fins al 1990. O a Liechtenstein que no va ser fins al 1984.
I si ens fixem amb països més llunyans la situació és, en massa casos, la prèvia a la Declaració Universal. Però encara és més greu per a d’altres col·lectius, com el col·lectiu LGBTI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals), on en alguns països fins i tot se’ls aplica la pena de mort.
D’altra banda, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides per al 2030 també inclouen la Igualtat de gènere (5) i també l’Educació de qualitat (4), la Innovació (9), i l’Aliança pels objectius (17). Objectius dels quals tots ens som responsables com a persones però també com a institucions i, per això, la Universitat també hi està compromesa i volem que aquest proper curs, aprofitant els 70 anys dels Drets Universals i els 30 anys de la Universitat d’Andorra, la Universitat sigui una finestra en aquesta lluita per la igualtat i pel desenvolupament sostenible. Dos objectius que van units en el futur del nostre planeta i de l’espècie humana.
Obrim el 30è curs de la Universitat d’Andorra i també “tenim un somni”. Un somni que es va acomplint any rere any amb la confiança de més estudiants. Aquest any hem crescut un 7,5% en estudiants de formacions reglades (més d’un 9% en nous estudiants) i si mirem únicament els bàtxelors el creixement és de gairebé un 9,5%. I això sense ampliar el catàleg de titulacions. Un creixement que mostra la confiança amb la Institució i que suposa per a nosaltres un repte per a la millora continuada de la qualitat i de l’oferta formativa.
Un somni que també es va acomplint amb noves titulacions de formació reglada que està previst iniciar durant aquest curs i també el proper i amb l’amplíssima oferta de formació continuada que mostra l’estreta relació entre els professionals i empreses del país i la Universitat pública. Des d’aquí vull agrair a les institucions que ens acompanyen en molts dels projectes que hem desenvolupat i que seguirem desenvolupant.
Un somni que també es va acomplint amb la millora del finançament, sobretot el finançament públic, que mostra el compromís del Govern amb l’ensenyament i, en aquest cas, amb l’ensenyament superior. Un somni que també es va acomplint amb la millora de l’autonomia financera i de gestió, peces clau i indispensables per al bon funcionament de la Institució universitària. I més autonomia, i ho torno a repetir aquest any, vol dir més responsabilitat i l’autoexigència de retre comptes de cada euro invertit o gastat i en això hem anat treballant durant aquest passat curs i hi seguirem treballant per oferir cada cop més dades econòmiques i de resultats acadèmics perquè es pugui conèixer com s’inverteix el diner públic, en què i amb quins resultats.
Un somni que també es va acomplint amb la millora de les infraestructures universitàries. Fa temps que insistim en la necessitat que es vagi creant un ecosistema a l’entorn de la Universitat per oferir serveis als estudiants (que van més enllà dels serveis acadèmics) i per poder acollir, encara millor, els estudiants internacionals. Aquest any estem a punt de signar un acord amb el Comú de Sant Julià de Lòria perquè el Centre Esportiu de la Parròquia sigui també el Centre Esportiu de la Universitat d’Andorra. Un servei indispensable per a tota universitat que aquests curs es fa realitat. El Comú de Sant Julià de Lòria, que ens acull a la seva parròquia, sempre ens ha acompanyat i amb ell seguim treballant un bon nombre de nous projectes.
Aquest 30è curs acadèmic volem que sigui l’any de la mobilitat. Hem insistit que la internacionalització de la Universitat d’Andorra és un dels eixos estratègics i dins d’aquest eix, la mobilitat d’estudiants i personal és un factor molt important. Aquest any ha seguit augmentant el nombre de convenis amb universitats estrangeres, d’Europa però també per primer cop d’Amèrica (Estats Units, República Dominicana, Brasil, Perú, Argentina) i també de la Xina. Per primera vegada hem aconseguit disposar de places de mobilitat suficients al món per poder garantir que tots els estudiants que ho desitgin puguin passar un semestre en un altra universitat. I, per primer cop també, tres estudiants van estar a la Xina el passat més juliol, gràcies al conveni amb l’Institut Confuci de Barcelona i aquest semestre tenim dos estudiants en mobilitat semestral a l’Institut Tecnològic de Pequín.
A més, també està previst que el 2018 es posi en marxa el projecte de mobilitat iberoamericana, que estem treballant des del Consell Universitari Iberoamericà, conjuntament amb representants d’universitats de tot Iberoamèrica i que ha de suposar un canvi significatiu en la mobilitat amb universitat Iberoamericanes. En aquest marc de nous projectes, també és important destacar la creació, juntament amb l’Institut Camões de Portugal, de l’Aula Camões i de la Càtedra Camões de recerca en llengua i cultura portugueses i la seva relació amb Andorra.
Aquest any també ha de ser l’any d’un canvi en profunditat en els plans d’estudis per passar a titulacions orientades totalment a competències i a projectes. Un canvi que ens ha de situar al capdavant de la innovació docent universitària. Un repte important que ha de tenir els seus primers fruits el curs vinent amb la posada en marxa dels primers nous plans d’estudis amb aquesta orientació.
I hem arribat fins aquí gràcies a l’esforç de tot un país i, en especial, de la comunitat universitària. Entre tots hem esdevingut el que avui som. I vull, per això, agrair a totes les persones que treballeu a la Universitat: professorat, personal tècnic, personal administratiu. La vostra dedicació, la vostra bona feina i el compromís amb la institució ens ha permès arribar on som i ens permet estar confiats en poder anar molt més enllà.
I voldria fer un especial agraïment al senyor Florenci Pla que ha estat al capdavant del Centre d’Estudis Empresarials i Tecnològics (l’Escola d’Informàtica) durant molts anys i que va deixar la direcció del centre el passat 1 de setembre per tornar a la plena activitat docent, tal com ens havia demanat des de ja feia força temps. Moltes gràcies, Florenci, i per molts més anys puguem tenir el teu talent i la teva experiència a la Universitat d’Andorra.
A l’inici parlava de la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Dues propostes fonamentals per a la convivència i per al futur al nostre planeta. La ciència i la tecnologia són un dels fonaments que han de permetre que una part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible es facin realitat. I cal, per tant, que promovem les vocacions tecnològiques perquè són indispensables per afrontar els reptes actuals i, cal a més que les promovem perquè en l’actualitat les persones amb aquesta vocació són insuficients per cobrir les necessitats (almenys a Andorra i també a Europa). Però tinguem present també que cal orientar la ciència i la tecnologia cap al camí que faci possible el compliment dels objectius i de les necessitats del planeta. I aquest camí només es pot fer amb el coneixement de les humanitats (de la filosofia, de la història, de les arts) i també de les ciències socials.
Molt sovint una mal interpretada idea de la utilitat fa que es releguin les humanitats a un segon pla i això crec que és un error que, si no corregim, ens pot fer perdre tot el bagatge de la humanitat per afrontar aquests grans reptes de futur. Hem de treballar perquè ciència, tecnologia i humanitats vagin alhora i només així crec que serà possible que la Declaració Universal dels Drets Humans i el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible siguin una realitat.
Diuen que hem passat de la societat de la informació a la societat del coneixement. Crec que encara hem de fer un pas més cap a la societat del pensament. Una societat on la tasca reservada a les persones serà aquella que és la més pròpia dels éssers humans i que no poden fer les màquines: pensar. Aquesta societat necessitarà més que mai de les humanitats i de persones que pensin i que ho facin a partir del coneixement de tot allò que la humanitat ha estat capaç de crear en tota la seva història. Perquè només coneixent bé d’on venim sabrem discernir i orientar cap on hem d’anar.
Però toca, sobretot, donar la benvinguda als nous estudiants que comenceu amb il·lusió els vostres estudis i que sou un dels principals protagonistes. Volem donar-vos no només la millor formació sinó també una experiència formativa que us enriqueixi per a la vostra futura activitat professional i també com a persones.
El pas per la Universitat no només us ha de permetre adquirir nous coneixements i competències, sinó que viureu noves experiències i volem transmetre-us també els valors fonamentals per poder encarar amb èxit el vostre futur professional i també personal. La Universitat d’Andorra vol formar-vos com a bons professionals, ajudant-vos a adquirir les competències necessàries i també vol encomanar-vos la passió per la recerca, la passió per viatjar més enllà de les fronteres del coneixement actual. Un viatge, la recerca, necessari i indispensable per seguir avançant com a persones, com a societat, com a país i com a humanitat. Al mateix temps vol ajudar-vos a consolidar els ideals de llibertat, de democràcia, de pau, els valors de la tolerància, de l’honestedat… (com deia abans, remarcant la importància de la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible). Ideals i valors que us han de servir, juntament amb el lideratge, per canviar el món i perquè d’aquí poc sigueu vosaltres els que lidereu les institucions.
El futur del país i del món és a les vostres mans. Ho vaig dir l’any passat i malauradament segueix essent vàlid aquest any, però segur que la nostra generació hauria volgut deixar-vos un món molt millor del que tenim, però bé ara sereu vosaltres els que tindreu la possibilitat i el deure de canviar-lo i millorar-lo. Desitjo i espero que siguem l’última generació que hem de viure amb la mala consciència d’un món encara amb conflictes bèl·lics, amb gana, amb desigualtats, amb refugiats sense esperança i amb incògnites sobre el futur del planeta. Formeu-vos molt bé per estar a l’alçada de la responsabilitat i l’esforç que representa canviar tot això!
Gràcies per la confiança en haver escollit la Universitat d’Andorra. A partir d’avui, i ho dic amb tot el convenciment, és la vostra universitat i espero i estic convençut que el vostre pas hi deixarà empremta. Us emplacem a participar en totes les activitats de la Universitat i no només en les activitat docents i d’esbarjo (entre les quals la Festa de la Universitat que farem el 20 d’aquest mes) sinó també i sobretot en el Govern de la Institució a través de la vostra participació al Consell Universitari, que és el màxim òrgan de govern col·legiat de la Universitat d’Andorra, i també en els altres òrgans de govern i de gestió de la Universitat on hi teniu representació. Sigueu, doncs, molt benvinguts!
Amb tot, no només obrim un nou curs sinó que també hem lliurat els diplomes als titulats del curs passat (la 27a promoció de l’UdA). Moltes felicitats per la vostra graduació! Heu completat una important etapa de la vostra vida, us heu format però tingueu present que no heu acabat la vostra formació. Mai no l’acabareu i ser conscients de la necessitat de formar-vos permanentment és molt important.
Més que mai, la vostra formació actual i la formació al llarg de la vida és un actiu que us ha de permetre avançar per uns camins que no són fàcils com deia fa un instant. Hem volgut donar-vos algunes eines que us ajudin a poder gestionar la complexitat i les dificultats amb què es troba el món actual. Però heu de ser vosaltres, amb el vostre esforç i amb la vostra tenacitat els que sigueu capaços de trobar solucions als grans reptes que tenim davant.
També vull informar-vos que el mes passat es va fer la primera trobada per constituir la xarxa d’antics alumnes de l’UdA. Espero que durant les properes setmanes en puguem anunciar la constitució definitiva. Una xarxa que ha d’ajudar-vos a mantenir el contacte entre vosaltres, ha de servir de suport per millorar les vostres relacions socials i professionals i també ha de ser un actiu important per a la millora de la Universitat d’Andorra i la seva estratègia de futur. Espero que en sigueu membres actius molt aviat.
Amigues i amics, el cantautor Eddy Grant va escriure una cançó l’any 1998 que es va convertir en un himne contra l’apartheid de Sud-àfrica. La tornada d’aquella cançó, encara popular avui diu: “Gimme hope, Jo’anna / ‘Fore the morning come”. Un cant a l’esperança.
Miquel Nicolau i Vila