Catherine Dao de Pagès i Marianella Raucci – Estudiants del DPA en Administració i finances a la Universitat d’Andorra
Introducció
Andorra és un país que ha experimentat una transformació econòmica i social molt significativa durant el segle XX. Uns dels canvis més importants ha estat el de la població.
Conjuntament als canvis de la població andorrana, durant tots aquests anys també hi ha hagut una evolució en el mercat laboral. En aquest escrit, ens centrarem particularment en l’evolució dels salaris mitjans per activitat i gènere. L’objectiu que perseguim és el d’analitzar les diferències salarials associades al gènere entre 1970 i 2016. El present treball és l’ampliació d’un treball sobre l’evolució salarial d’Andorra durant la segona meitat del segle XX fet per a l’assignatura d’Entorn General del País del DPA en Administració i finances de la Universitat d’Andorra el passat curs 2016-2017.
Per tractar el tema, ens valdrem de les dades salarials publicades pel Departament d’Estadística del Govern d’Andorra, referides als principals sectors econòmics del país, així com de l’administració pública. Les dades presentades estan expressades en euros corrents i per tant no tenen en compte els efectes de la inflació a llarg termini. Donat que el Departament d’Estadística no publica dades d’inflació per períodes anteriors a 1998 hem considerat oportú presentar les dades en termes corrents. Per tal de copsar la tendència a llarg termini, en els gràfics s’utilitza una escala semi-logarítmica.
Sector Comercial:
Font: Departament d’Estadística del Principat d’Andorra (www.estadística.ad)
Entre 1970 i 2016, s’observa un increment progressiu dels salaris tant pels homes com per les dones. No obstant, els salaris sempre es mostren més elevats pels homes que per les dones.
La taula següent mostra la taxa de creixement anual acumulatiu de les dades.
| Dècades | Dona | Home |
| 1970-1980 | 19,84% | 20,70% |
| 1980-1990 | 12,81% | 11,29% |
| 1990-2000 | 5,36% | 5,04% |
| 2000-2010 | 4,33% | 4,10% |
| 2010-2016 | 0,23% | -0,28% |
Aquesta taula posa de manifest un creixement acumulatiu equiparable entre dones i homes, cronificant d’alguna manera la diferència de remuneració.
Diferencial de salaris entre home i dona. L’home té un salari mitjà més elevat que la dona:
| Als anys | de |
|
1970 |
50,25 % |
| 1980 | 61,37 % |
| 1990 | 40,95 % |
| 2000 | 36,81 % |
| 2010 | 32,46 % |
| 2016 | 25,86 % |
La distància salarial mostra que els salaris de les dones són, al llarg del període considerat, sempre inferiors als dels homes. Tot i això, també es fa una significativa disminució de la diferencia percentual, assolint actualment un resultat equivalent a la meitat del valor de fa cinquanta anys. És destacable la gran diferència de la dècada dels setanta en que s’assoleix un valor per sobre del 60 per cent.
Sector Hoteler:
Font: Departament d’Estadística del Principat d’Andorra (www.estadística.ad)
Entre 1970 i 2016, podem apreciar un augment bastant notori dels salaris del 1990 a 2010 tant pels homes com per les dones. Seguidament, la crisi econòmica que ens afectà a partir de 2008 causaria una davallada de l’activitat econòmica amb la reducció corresponent dels salaris en proporcions comparables.
La taxa de creixement anual acumulativa per dècades ha estat de:
| Dècades | Dona | Home |
| 1970-1980 | 19,61 % | 20,77% |
| 1980-1990 | 13,06 % | 12,60% |
| 1990-2000 | 5,78 % | 5,46 % |
| 2000-2010 | 4,90 % | 4,25 % |
| 2010-2016 | 0,38 % | -0,04 % |
De nou la taxa de creixement anual acumulativa segueix un patró evolutiu semblant al del sector comercial, tant pels homes com per les dones.
En aquest cas, es remarca com a particularitat diferencial en relació amb la taula del comerç, una constant superioritat de creixement acumulatiu a partir de 1980 per les dones versus al dels homes. Això ens porta a pensar que, si un major creixement acumulatiu del salari femení no ha pogut compensar la diferència salarial entre homes i dones, és probablement per que la diferència en períodes anteriors al considerat, devia ser encara més gran.
Diferencial de salaris entre home i dona. L’home té un salari mitjà més elevat que la dona:
| Als anys | de |
| 1970 | 24,29 % |
| 1980 | 36,83 % |
| 1990 | 31,31 % |
| 2000 | 27,29 % |
| 2010 | 19,65 % |
| 2016 | 14,69 % |
El 1970, les dones tenien uns ingressos salarials inferiors als dels homes en un 24,29 %. Deu anys més tard, la diferència augmenta fins assolir el 36,83 % que marcaran la màxima diferència entre els dos generes. En quasi quaranta anys, la distància que els separa es reduirà fins al valor actual de 14,69 %.
Administració pública:
Font: Departament d’Estadística del Principat d’Andorra (www.estadística.ad)
La taxa de creixement anual acumulativa ha estat de:
| Dècades | Dona | Home |
| 1970-1980 | 19,23 % | 18,06 % |
| 1980-1990 | 11,78 % | 11,84 % |
| 1990-2000 | 5,86 % | 4,83 % |
| 2000-2010 | 3,97 % | 3,97 % |
| 2010-2016 | 1,00 % | 0,46 % |
A diferència de les taules anteriors, la taxa de creixement acumulatiu de les dones és lleugerament superior a la dels homes fins igualar-se a principi del segle XXI.
Diferencial de salaris entre home i dona. El home té un salari mitjà més elevat que la dona:
| Als anys | de |
| 1970 | 45,11 % |
| 1980 | 31,47 % |
| 1990 | 32,16 % |
| 2000 | 19,82 % |
| 2010 | 19,82 % |
| 2016 | 17,80 % |
Sense lloc per la sorpresa, s’observa que els salaris de les dones són inferiors als dels homes en 45,11% als principis dels setanta per acabar amb 17,80 % de diferència avui. Tal com s’analitzà a través de la gràfica dels salaris mitjans corresponent a la funció pública, és el sector on la igualtat entre homes i dones és la més propera si ens cenyim al aspecte del reconeixement salarial.
Sector financer:
Font: Departament d’Estadística del Principat d’Andorra (www.estadística.ad)
Del 1970 fins al 2016, el sector financer es el sector on s’han donat els increments salarials més importants tant en valors absoluts com en valors relatius. S’observen també uns sobresalts, els últims cinc anys, específics al àmbit financer, que agreugen les diferencies ja prou marcades entre els dos generes.
La taxa de creixement anual acumulativa per dècades ha estat de:
| Dècades | Dona | Home |
| 1970-1980 | 22,55 % | 22,12 % |
| 1980-1990 | 11,97 % | 11,69 % |
| 1990-2000 | 7,41 % | 8,44 % |
| 2000-2010 | 5,09 % | 6,26 % |
| 2010-2016 | 0,86 % | 0,01 % |
Malgrat la clara diferència de salaris entre dones i homes, la taxa de creixement anual acumulativa presenta una progressió molt similar i decreixent al llarg del període en ambdós gèneres.
Diferencial de salaris entre home i dona. El home té un salari mitjà més elevat que la dona:
| Als anys | de |
| 1970 | 59,79 % |
| 1980 | 54,17 % |
| 1990 | 50,25 % |
| 2000 | 65,21 % |
| 2010 | 84,52 % |
| 2017 | 69,56 % |
Una vegada més, el salari de l’home és significativament superior al de la dona, en unes proporcions molt més acusades que en els sectors anteriorment analitzats.És notable observar la diferència salarial d’un mínim del cinquanta per cent a favor dels homes durant les cinc últimes dècades. El punt àlgid d’aquesta desigualtat s’assolirà al voltant del 2010 arribant al valor de 84,52 % més de salari pel gènere masculí. No deixa de ser curiós que aquesta diferència màxima és doni en plena crisi econòmica alhora d’una profunda reestructuració de la banca del país. En 2014, el salari mitjà d’un home és de 7.269,87€ quan el de una dona és de 3.514,59 €, obtenint-se una diferència de 3.755.28 €…més de 3,5 vegades el valor del salari mínim. Finalment, cal remarcar la davallada de 2015, atribuïble a “l’afer BPA” sense aquest episodi tingui conseqüències directes sobre el diferencial salarial.
Conclusió
L’estudi posa de manifest que el diferencial salarial de gènere que ha existit sempre en tots els sectors mencionats. Creiem que les normes socioculturals de gènere, que tradicionalment aïllen la dona a casa i que fan de l’home el principal actor econòmic de la família, juguen un rol important en aquestes desigualtats. Així doncs, les dones “escollirien” llocs de treball menys qualificats, amb menys responsabilitats i/o a temps parcial per tal de combinar millor feina i vida familiar. Mentre perduri aquesta particularitat sembla difícil entreveure una correcció de la diferencia de salari entre dones i homes. Si afegim el fenomen conegut com “sostre de vidre” que defineix l’impossibilitat per les dones d’accedir als llocs més elevats de la jerarquia empresarial o institucional sense raons racionals o bé per discriminació, s’evidencia la complexitat d’un procés harmonitzador. El salt entre salaris per dones i homes es redueix lentíssimament. Pensem que l’herència de la tradició fa difícil d’oblidar l’organització de les tasques laborals i domèstiques. Tenint en compte la vessant conservadora de la societat andorrana, no serà d’estranyar haver de fer front a múltiples dificultats per integrar aquest reconeixement indispensable per la progressió del nostre país cap a reptes més ambiciosos i moderns.