Posted on by

La Hackató universitària supera totes les expectatives

La Hackató universitària organitzada per la Fundació Cimera Iberoamericana i la Universitat d’Andorra (UdA) –amb motiu de la celebració d’aquesta trobada de caps d’Estat i de Govern iberoamericans a Andorra– va aconseguir implicar estudiants de diferents països d’arreu de la regió iberoamericana per trobar solucions a una problemàtica ben actual i global: els desequilibris de gènere en l’àmbit universitari. La iniciativa va tenir lloc durant els dies 15 i 16 d’abril i els participants tenien un màxim de 24 hores per trobar fórmules per incentivar la presència d’estudiants dones en les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i, alhora, fomentar que més homes cursin estudis universitaris en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials.

La participació en la iniciativa va superar totes les expectatives de l’organització. El país que més es va bolcar en l’esdeveniment va ser Nicaragua, d’on provenien la majoria de participants, animats per les pròpies universitats i per la comissió d’innovació del Consejo Nacional de Universidades d’aquest país centreamericà. La Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua de Managua, per exemple, va habilitar una gran sala en la qual van treballar els equips durant les 24 hores que va durar la iniciativa. Alguns dels estudiants d’aquesta universitat, com Jader Antonio Dormuz, van explicar que havia estat “una experiència única i molt enriquidora”. De la seva banda, José Germán Malespín va mostrar el seu entusiasme pel fet d’haver pogut contribuir al desenvolupament social no només del seu país, sinó envers una “problemàtica global”. Tots dos van destacaar com de positiva els havia resultat l’experiència de treballar en equips multidisciplinaris.

Altres participants d’estudis relacionats amb l’enginyeria i la informàtica van qualificar el repte de “gran desafiament”, ja que no dominaven els coneixements de l’àrea social. Brian Morales, de la Universitat Nacional d’Enginyeria de Nicaragua, va explicar que havien intentat “veure la problemàtica des del punt de vista humà i no tant des del punt de vista de l’enginyeria, intentant mostrar empatia amb la societat educativa de primària i de secundària”.

De la seva banda, Juan Carrique, portaveu d’un grup d’Argentina format per membres de la Universitat Nacional del Litoral i la Universitat Tecnològica Nacional de Santa Fe, va explicar que havien trobat el tema “molt interessant, perquè és una problemàtica molt vigent i molt present en el nostre dia a dia”. Carrique també va apuntar que es tractava d’una qüestió que s’ha de treballar ja des de l’escola, i que havia estat un repte identificar les accions que podien impulsar les universitats per aconseguir més participació de dones en les carreres STEM.

També hi va haver participació de Xile, Colòmbia, Cuba, Mèxic i Perú. A la Península Ibèrica, una de les universitats amb més participació va ser la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) d’Espanya, que hi va prendre part amb quatre equips. Des d’aquesta universitat, el professor Sergio Martín va indicar que el tema escollit havia estat “molt adequat i oportú, ja que havia donat molt de joc als participants a investigar sobre l’assumpte, a aprendre i a interioritzar conceptes sobre la problemàtica”.

Finalment, es va comptar amb un grup mixt amb participació de la Universitat d’Andorra (UdA) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Alodia Rueda, estudiant del bàtxelor en Informàtica de l’UdA, va assegurar que havia estat “una experiència molt positiva i emocionant” i va destacar la dificultat que els havia suposat treballar sobre una qüestió tan complexa i transversal. Rueda va afegir que, sobretot, havia estat un gran repte aconseguir solucions bidireccionals, és a dir, no només per incentivar l’interès per les carreres STEM entre les dones, sinó també per tal que els homes optin per les carreres tradicionalment més feminitzades.

A causa de l’elevada participació, la data prevista de proclamació de l’equip guanyador es va haver de retardar per tal de donar temps suficient als membres del jurat a avaluar els treballs rebuts, i s’espera que es pugui conèixer l’equip premiat durant la segona quinzena de maig. Cal recordar que l’equip que aporti la millor solució serà premiat amb una tauleta-ordinador convertible per a cada un dels integrants.

El jurat està format per un total de deu persones:

  • Félix García-Lausín, secretari general del Consejo Universitario Iberoamericano (CUIB).
  • Ramona Guerrero González, rectora de la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua de Managua (UNAN-Managua).
  • Alta Hooker Blandford, rectora de la Universitat de les Regions Autònomes de la Costa Carib de Nicaragua (URACCAN).
  • Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
  • Juan Camilo Restrepo, vicerrector de la Universitat Nacional de Colòmbia (seu de Medellín).
  • Jesús Soto Castaño, degà de la Esculea de Ingeniería y Ciencias Básicas de la Universitat IEA (Colòmbia).
  • Neil Guerrero González, professor de la Universitat Nacional de Colòmbia (seu de Manizales).
  • Miquel Nicolau Vila, rector de la Universitat d’Andorra.
  • Sònia Gili Moneo, professora de la Universitat d’Andorra.
  • Joan-Marc Joval, director gerent de la Fundació Oficina Cimera Iberoamericana (Andorra 2020).

La Universitat d’Andorra ha valorat molt satisfactòriament la celebració de la iniciativa, innovadora a Andorra, que ha esdevingut una oportunitat única per establir contactes i estrènyer els llaços entre la comunitat universitària de tota la regió iberoamericana. També cal destacar la cobertura mediàtica que ha tingut el projecte en alguns països de llatinoamèrica. A continuació en podeu veure alguns exemples:

 

Published by Marta Tort