L’Aula Confuci d’Andorra, una eina indispensable per al país

El 10 de febrer del 2016 a les 19 hores el ministre d’educació d’Andorra, el Sr. Eric Jover, el ministre d’afers exteriors d’Andorra, el Sr. Gilbert Saboya i jo mateix vam rebre a la seu del Govern d’Andorra els directors de la Fundació Institut Confuci de Barcelona (FICB), el Sr. Chang Shiru i la Sra. Helena Casas. Aquella trobada va ser el primer pas per a la creació de l’Aula Confuci d’Andorra. I la prova de l’èxit de la trobada i de la bona sintonia entre totes les persones que hi van intervenir és que al cap de quatre mesos, el 9 de juny del 2016, s’inaugurava oficialment l’Aula Confuci d’Andorra i el 17 d’octubre del mateix any començava el primer curs de llengua i cultura xineses a la Universitat d’Andorra.

Un projecte que va néixer amb l’objectiu de fer conèixer a Andorra la llengua i la cultura xineses. Vull agrair a la Fundació Institut Confuci de Barcelona i en especial als directors d’aquell moment la facilitat i la rapidesa amb què es va poder concretar l’acord i l’agilitat amb què es va posar en marxa l’Aula Confuci. Una aula que acaba de complir el cinquè aniversari i els resultats d’aquests cinc primers anys de funcionament demostren l’encert d’aquesta iniciativa: més de 450 estudiants en 12 nivells de llengua xinesa, en 6 nivells de l’HSK (汉语水平考试 – Hànyǔ Shuǐpíng Kǎoshì – examen de nivell de xinès), en 4 nivells de l’YCT (Young Learners Chinese Test – examen de xinès per a estudiants joves), i en altres cursos de cultura xinesa. A més dels diversos esdeveniments culturals que s’han organitzat a Andorra i que tindran continuïtat aquest juny amb un nou esdeveniment cultural per celebrar aquest cinquè aniversari. I tot això en un país de 80.000 habitants i amb dos anys d’afectació per la Covid-19.

I entre les activitats formatives vull remarcar les sessions extraescolars d’iniciació a la llengua xinesa per a nens d’entre 6 i 16 anys que es van oferir gratuïtament i amb videotrucada durant el confinament a l’inici de la pandèmia. Unes sessions que, a proposta de l’Aula Confuci d’Andorra i amb la col·laboració indispensable de la FICB, que hi va posar gratuïtament el professorat, tenien com a principal objectiu ajudar les famílies d’Andorra amb fills durant l’època més dura del confinament. Aquestes sessions van tenir tant d’èxit que es van prorrogar i se’n va oferir una segona edició per poder cobrir tota la demanda.

Una Aula que ha facilitat a la Universitat d’Andorra, per primer cop, establir convenis de col·laboració amb universitats xineses i que ha permès que estudiants de l’Aula Confuci d’Andorra i també de la Universitat d’Andorra poguessin fer mobilitat acadèmica a la Xina, participar en els programes d’estiu de la Universitat d’Estudis Estrangers de Pequín (北京外国语大学) i en el programa Pont a la Xina (汉语桥) promogut per Hanban. I estem convençuts que un cop se superi la pandèmia les relacions amb la Xina i els projectes conjunts seguiran creixent.

La riquesa i la importància de la cultura xinesa fa que l’Aula Confuci d’Andorra sigui una eina indispensable per al nostre país, no només per conèixer la llengua, la cultura i la societat xineses, sinó també perquè els ciutadans xinesos coneguin la llengua, la cultura i la societat andorrana.

I els resultats d’aquesta col·laboració permeten assegurar un futur ple de nous projectes que milloraran la coneixença mútua i que han incrementat i seguiran incrementant, les relacions culturals, educatives, científiques i econòmiques entre la Xina i Andorra.

I en un moment d’incertesa al món, arran de la guerra a Ucraïna, reforçar el coneixement entre cultures és la millor forma que tenim els ciutadans per combatre els conflictes, els prejudicis i la xenofòbia i per promoure la tolerància, la convivència i la cultura de la pau.

Per acabar, vull agrair a totes les persones que han fet possible que l’Aula Confuci d’Andorra no només sigui una realitat sinó que hagi estat un gran èxit en totes les activitats organitzades fins ara. En especial als seus directors, els que van fer possible l’Aula Confuci l’any 2016 com ja he comentat, el Sr. Chang Shiru i la Sra. Helena Casas, també al director el Sr. Javier Orduña i als directors actuals el Sr. Li Peihua i el Sr. Zhou Minkang que han seguit impulsant el projecte amb tota la il·lusió i tot el seu suport. També vull agrair a les dues professores que han coordinat el projecte a Andorra des dels inicis, la professora Ren Yizhuo, que va iniciar la docència l’any 2016, i molt especialment la professora Fang Qian que ja fa gairebé cinc anys que està amb nosaltres i que ha donat un nou impuls a l’Aula Confuci d’Andorra amb nous cursos, amb l’organització dels exàmens oficials de xinès i d’esdeveniments culturals.

He tingut l’oportunitat en aquests anys de ser estudiant de l’Aula Confuci d’Andorra i d’anar coneixent el xinès (amb tota la seva complexitat), la cultura xinesa i també la Xina, amb les diverses visites que s’han organitzat des de la Fundació Institut Confuci de Barcelona. Ha estat una descoberta personal d’un gran país, d’una cultura mil·lenària i d’una societat que ha transformat en molt pocs anys el país més poblat del món. El meu desig és que l’Aula Confuci d’Andorra ens segueixi ajudant a aprendre dels altres i a treballar conjuntament per un millor futur del planeta i sobretot, per un millor futur i en pau de tots els ciutadans que el compartim.

Miquel Nicolau i Vila
Rector de la Universitat d’Andorra
Aquest article es va publicar originalment a Color y tinta