Per: Estudiants del Bàtxelor en Ciències de l’Educació a la Universitat d’Andorra
Judit Fernandez Malé:
En aquest document de dades podem observar quines llengües es parlen en cada país. Durant el meu pas pel Bàtxelor de Ciències de l’Educació he observat diferents sistemes educatius que treballen les llengües d’Andorra des de diferents punts de vista. El nostre país té una realitat lingüística molt complexa i els diferents sistemes educatius que es troben dins el territori omplen un gran ventall d’oportunitats per potenciar diferents aspectes de cada llengua parlada al nostre país.
Si comparem aquesta realitat educativa, que té en compte tants idiomes, amb altres països podem observar que hi ha molta més riquesa d’idiomes a altres països. A altres països com Polònia trobem que es parlen moltes més llengües que són minoritàries. Jo crec que el fet d’adaptar tantes llengües al sistema educatiu d’un país pot generar per una part diferències en les futures generacions però per una altra part serà molt més enriquidor per un alumne estudiar les llengües del seu entorn i tenir un coneixement i una identitat que pot relacionar millor amb el seu voltant.
L’ enriquiment crea diferències?
En alguns països s’intenta potenciar la llengua oficial del país, en altres es té en compte que es potenciïn totes les llengües minoritàries que s’hi parlen. Aquest fet pot ser enriquidor però també pot crear diferències.
Si el sistema educatiu es basa en la llengua que es parla en la zona geogràfica encara que no sigui la llengua oficial, pot provocar que aquests infants no tinguin un bon nivell de la llengua oficial del país. A Andorra he pogut observar aquest fet, ja que si un infant accedeix al sistema francès i no practica fora de l’escola la parla catalana ni castellana; serà molt difícil que hagi après correctament la llengua oficial del país. Per tant, en aquest cas, hi ha molta població que té un gran nivell d’una llengua que es parla al país però que no és l’oficial. Això a l’hora de buscar una feina o canviar de sistema educatiu ens podem trobar amb diferències a la resta de la població que poden ser enriquidores pel que fa a cultura però no com a sortida laboral.
En canvi, si el sistema educatiu només ensenya la llengua oficial i es tanca la política en potenciar els idiomes oficials, és difícil que les futures generacions tinguin sortida internacionalment a fora del país perquè la població no serà rica lingüísticament parlant.
Per totes aquestes raons és difícil establir la millor forma d’ensenyar les llengües que es parlen en un territori o zona geogràfica. És veritat que existeixen moltes altres raons, però les polítiques educatives que afecten les llengües i els diferents sistemes educatius poden ser la causa de l’homogeneïtzació del nivell de llengües en un país o l’enriquiment cultural del territori. Sigui quina sigui la situació, pels dos bàndols hi ha avantatges i desavantatges.
Exemple del cas d’Europa
M’ha cridat l’atenció que es nomenés el cas d’Europa, perquè sí que és una unió de països però mai hauria reflexionat sobre la Unió Europea des del punt de vista lingüístic. Hi ha una certa unió econòmica i política en aquests països però les llengües que es parlen són totes molt diferents entre sí. Per una altra part, una de les llengües més parlades és l’anglès que està fora de la UE. Per aquesta raó, tampoc veig factible estudiar des del punt de vista lingüístic la UE si no es té en compte que és una unió política i econòmica que en alguns països no té molta referència a la identitat de cada persona. Un exemple d’actualitat molt clar és el Brexit on els ciutadans anglesos van decidir anar-se’n d’Europa per mitjà d’un referèndum(1). La llengua és un tret distintiu que també forma part de la identitat d’una persona i del patrimoni.
Per tant, aquest cas em fa reflexionar sobre la importància dels costums i tradicions (siguin orals o escrites) que fan que cada persona, per molt que li ensenyin una llengua oficial no deixa de ser un ésser amb les seves vivències i identitat que el destacaran de la resta. Pot ser, la Unió Europea, podria potenciar l’anglès però mai acabaria influenciant el nivell de llengua que té cada país. Això potser és el que ofereix més riquesa al territori.
El portuguès, una llengua més?
El portuguès a Andorra és un idioma que s’estudia extraescolarment, encara que és una llengua també parlada al territori. Suposo que per raons polítiques no s’ha potenciat en el sistema educatiu ni al currículum. Aquest cas jo crec que també és extrapolable a altres idiomes que podem observar en aquest dossier d’informació. Per tant, segur que hi ha idiomes que són parlades a un territori però gràcies a la tradició oral o als fluxos migratoris. Aquestes llengües poden crear discrepàncies amb la població del mateix país, ja que els residents tenen por de perdre la seva identitat. Tots aquests conflictes no han de ser raó de diferència sinó una oportunitat de riquesa cultural. Encara que el sistema educatiu no contempli el portuguès, jo crec que en un futur serà una assignatura optativa a cicles superiors.
El cas d’Andorra és el millor exemple per expressar el multilingüisme des de la convivència i la neutralitat. Un món amb riquesa lingüística és un món amb multituds de cultures i identitats per aprendre.
(1) Article en castellà del diari virtual El Confidencial titul·lat “Algo falla en la Unión Europea: los ciudadanos, cada vez más lejos del proyecto”. Autor: Álvaro G. Zarzuelos. Explica quin es el punt de vista actual de la UE a partir del Brexit i una enquesta de DYM. https://goo.gl/nTx3zV
Glòria Delgado Blasco:
Llengües del món per país és un recull de llengües i idiomes que tracta i parla de les diferents llengües parlades al món. Des de l’agència Central d’Intel·ligència ens informa i ens dóna un llistat sobre els diferents tipus de llengües i els seus parlants en tot el planeta.
El món acull una gran varietat de llengües distribuïdes pels cinc continents. Entre les més esteses per número de país destaquen l’Anglès, el Francès, l’Espanyol i l’Àrab. En aquesta llista es recullen les llengües oficials nacionals, regionals( indican entre parèntesi la llengua especifica del país i els dialectes) i d’altres llengües (reconegudes, protegides…) totes aquestes indiquen entre els quadres al costat de cada idioma la regió on es troben i les llengües que es parlen en cadascun d’aquests països.
El Xines Mandarí és la llengua més parlada del planeta, ja que és la llengua nativa de més de 1.000 milions de persones però el que realment m’ha sobtat molt és que l’Espanyol és un dels idiomes més parlats al món. Des de sempre he pensat que l’Anglès era un dels idiomes que més es parlava, però amb aquesta llista de països i llengües he pogut veure i corroborar que l’Espanyol és molt més reconegut i parlat a part d’Espanya també, a gairebé tota Amèrica del Sud. Considero que durant aquests anys i després de les colonitzacions els països i els idiomes han anat avançant. Amèrica llatina es parla l’Espanyol, Amèrica del Nord també sobretot pels immigrants que viuen allà. És per això que es parlen molts dialectes relacionats amb la llengua espanyola i en països molt llunyans a Espanya.
Per una banda he pogut observar que els idiomes més importants són l’Anglès, l’Espanyol, el Xinès, el Rus entre d’altres i per d’altra banda he pogut veure que el Català només es reconeix a tres Països ( Andorra, Espanya i França) per tant, podem dir que aquesta llengua és minoritària i que no està gairebé reconeguda per aquesta plataforma. També puc esmentar i dir que l’Anglès, també té un gran pes respecte a les llengües més parlades del món. Com es pot observar en aquest llistat aquest idioma es parla en diferents nacionalitats relacionades amb les colònies angleses, després es parla sobretot Americà del Nord, Anglaterra i països Nòrdics. Considero que l’Anglès és una de les llengües vitals per l’aprenentatge i la diversitat cultural. Actualment és una de les llengües més parlades al planeta i es considera que s’anirà desenvolupant durant els anys posteriors, per tant és una de les potències mundials més importants pel desenvolupament educatiu dels nens, ja que pot ser primera o segona llengua però considero que l’anglès ha de ser un idioma essencial en l’àmbit mundial. En conclusió hi ha moltes llengües parlades al món, el Castellà és l’idioma oficial a part del Xinés i de l’Anglès ( ja que són les llengües més parlades per habitants). Per tant considero que s’ha d’anar construint a poc a poc noves llengües i anar potenciant aquests idiomes a les noves generacions perquè elles puguin desenvolupar un millor aprenentatge d’aquestes llengües tan considerables en tot el planeta.”
Maria Carriazo Oferil:
Llegint aquest article sobre el multilingüisme he trobat un factor que m’ha xocat bastant. A la Unió Europea conviuen més de 450 milions de persones de diferents nacionalitats, ètnies i cultures.
Aquest fet em fa pensar en la sort que tenim en tenir tanta varietat cultural per aprendre nous idiomes i l’ampli ventall d’avantatges que això comporta. Entre ells trobar feina, conèixer noves cultures, fer noves amistats i fins i tot començar nous estudis o finalitzar-los.
El multilingüisme és una situació que s’ha de respectar en tots els països on es parlen diferents llengües maternes. No només parlem d’una llengua, sinó que també parlem del respecte cap als altres, sobre educació i sobretot parlem de drets. Hi ha molts països multilingües, però no en tots hi ha aquests drets, i aquesta dinàmica o filosofia de vida. Aquesta situació que ha estat amenaçada durant molts anys per problemes tant d’unificació com de raça, religió, idioma i ideologia.
Per aquest motiu, penso que ara és el moment de trencar barreres i d’obrir noves porten al fet de parlar més d’un idioma. No importa d’on vinguis ni on hagis nascut, el que realment important és que tothom pugui aprendre de tothom.
A més a més, si tornem a prendre el tema dels avantatges que té conèixer noves llengües podem incloure els valors, sobretot quan un és petit.
Els nens han de ser conscients que al món conviuen diferents persones, de diferents nacionalitats i cultures i que parlen diferents idiomes. Quan aprens un idioma nou, s’estan perdent prejudicis i s’estan formant uns valors molt importants com per exemple: l’empatia, el fet de dir no a la discriminació, la tolerància, el companyerisme i la solidaritat.
Per una altra banda, opino que si ensenyem als petits de la casa a aprendre nous idiomes, també els estem ajudant a formar-se una autoestima elevada en tots els aspectes possibles, sobretot en la part de la seguretat en ells mateixos.
Una altra cosa que m’ha sobtat, és el fet de per què només tenim la imatge de joves estudiants quan parlem d’aprenentatge de noves llengües. Penso que mai és tard
per llençar-se a la piscina i aprendre noves coses que t’ompli d’il·lusió o que t’obrin portes a nous camins. L’aprenentatge no té edat.
Abans, he parlat dels possibles avantatges que tenim quan parlem d’aprendre idiomes. Però algú s’ha preguntat si hi ha desavantatges? Doncs sí que n’hi ha, tot i que segurament no tothom comparteix aquest fet. Aquests desavantatges poden ser focalitzats sobretot amb els infants.
Aquest són els següents:
-No Dominar la Llengua Nativa.
Si bé, la majoria dels nens que aprenen un altre idioma, dominen tots dos sense cap problema. També és cert que hi ha casos especials on el nen s’enfronta a una confusió d’idiomes. Provocant d’aquesta manera que no arribi a un nivell satisfactori per dominar la seva llengua nativa. Per tant, cada cop es va complicant més la cosa a escala acadèmica.
-Ningú més Parla l’altre Idioma.
Suposem que el nen aprèn anglès i la seva llengua nativa és l’Espanyol. Això en el seu cercle social o familiar, ningú més parla anglès, i quan l’intenta utilitzar l’idioma anglès, pot rebre crítiques o comentaris negatius, que en lloc d’ajudar al nen a créixer, poden fer-ho perdre la motivació o l’interès per aprendre un altre idioma.
Finalment, jo em vull quedar amb les coses positives que t’aporta el saber més d’un idioma i tot el ventall de possible que això t’obra al teu voltant.
Personalment, jo parlo 4 idiomes i estic molt orgullosa de com em desenvolupo i els faig servir tant en l’àmbit social com acadèmic. Els meus pares sempre m’han donat suport i m’han transmès una sèrie de valors culturals, que m’agradaria i que espero poder transmetre als meus fills.
Míriam Cantos Grau:
La pàgina web de la CIA m’ha donat una visió ràpida de les diferents llengües que es parlen al món.
El fet d’observar aquesta pàgina web m’ha fet donar-me compte que realment en el món es parlen moltes llengües. Jo ja ho sabia però, veure-ho en una taula m’ha facilitat l’estructuració i organització en el meu pensament igual que també, adonar-me compte que les persones que parlen 5 llengües, que jo em pensava que eren moltes, no en són tantes.
Llegir el paràgraf “les cinc llengües més parlades en el món com a primera llengua són el Xinés – Mandarí, Castellà, Anglès, Francès i l’Àrab” m’ha sobtat el fet de saber que el castellà, per davant de l’Anglès, és la segona llengua materna més parlada del món. No m’ho imaginava, no ho sabia del Xinés però no ho sabia del Castellà.
Una altra cosa que m’ha sobtat molt és saber que en el món es parlen 7100 llengües de les quals 2300 es parlen a Àsia i 2140 a Africà. És molt interessant perquè jo sabia que en el món es parlaven moltes llengües però no m’hauria imaginat mai que es parlaven tantes i que un percentatge tant elevat estava situat a Àsia i Africà.
Països que m’han cridat més l’atenció:
- Papua New Guinea:
És un país molt interessant perquè, tot i ser un país no gaire gran, es parlen moltes llengües i crec que això és un gran enriquiment per la cultura del país i que el fa únic a la seva manera.
- Christmas Island
El que m’ha fet fixar-me amb aquest país ha sigut el nom tan graciós que té: “Illa de Nadal” i a partir d’aquí, he trobat interessant el saber que és una illa bastant petita i que es parlen tres llengües perquè això el que fa és que el país s’enriqueixi.
- United States of America
Una cosa molt irònica que he trobat dels Estat Units és que hi ha un percentatge bastant elevat de la població d’Americana parlà Espanyol i, en canvi, el president Donald Trump ha tret la llengua Espanyola de la pàgina oficial de la Casa Blanca. Una altra cosa que crec que s’ha de remarcar és que Estats Units és un país molt gran i en canvi es parlen molt poques llengües; hi ha molta poca varietat de llengües.
- Andorra
Crec que és important que destaquem el país d’Andorra, ja que és el país on estem estudiant i molts segurament que acabarem treballant i a més, és un país molt petit on es parlen moltes llengües a conseqüència de la situació geogràfica on es troba (entre França i Espanya) i el gran nombre d’immigrants que hi ha.
Com a conclusió general puc dir que hi ha molts països que m’han sorprès, sigui de manera positiva o de manera o negativa pel gran nombre de llengües que es parlen o el contrari, les poques llengües que es parlen.
Blanca Ruiz Canals:
La presència de llengües diferents al món és el que coneixem com diversitat lingüística, penso que aquesta riquesa lingüística forma una part elemental de la història de la humanitat. Cada llengua del món és única, expressa una forma de veure el món. Les llengües constitueixen una riquesa inavaluable, ja que cadascuna d’elles, conté la memòria històrica del poble que la parla i és part vital de la seva cultura i identitat, a més, són expressió de cultures mil·lenàries que sustenten la pluriculturalitat del país i per això formen part essencial de la identitat de tots. Al planeta es parlen 7.106 llengües, segons la base de dades “Ethnologue: Languages of the World” (“L’etnòleg: llengües del món”). D’aquestes n’hi ha 4.672 que mantenen nivells acceptables de vitalitat, però 2.434 estan en retrocés, i algunes, fins i tot a la vora de l’extinció perquè cada cop tenen menys parlants.
Segons National Geographic cada dues setmanes mor una llengua al món. No només això, sinó que a finals d’aquest segle tan sols perduraran la meitat de les 7.106 llengües parlades avui dia. I és que encara que l’estadística digui que cada idioma hauria de tenir un milió de parlants (ja què som 7.000 milions de persones i hi ha 7.000 llengües), la realitat es totalment diferent: el 78% de la població mundial parla algun dels 85 idiomes més parlats del món, mentre que els 3.500 menys parlats es reparteixen entre només 8,25 milions de persones. Una xifra que he trobat molt impactant es què l’any 2011, un estudi de la Universitat d’Oxford va determinar que existien 160 llengües al món amb 10 parlants o menys.
És molt important que conservem els idiomes minoritaris i que lluitem perquè no desapareixen ja què els idiomes contenen un munt de coneixements: com per exemple coneixements de geografia, matemàtiques, astronomia, botànica, meteorologia etc. I és que un idioma no és només un conjunt de consonants i vocals, de paraules i expressions: Un idioma reflecteix una cultura i una forma de diferent d’entendre la vida. Els deu idiomes més populars concentren més del 40% de la població mundial. El rànquing l’encapçala el xinès, que incloent tots els seus vessants suma 1.197 milions de parlants.
El que m’ha sorprès més d’aquest rànquing es que en segona posició hi ha l’espanyol, amb 414 milions de parlants, quan sempre havia pensat que l’anglès era el segon idioma més parlat del món, darrere del xinès. El tercer lloc l’ocupa l’anglès, amb 335 milions de parlants. El segueixen , l’àrab (237), el portuguès (203), el bengalí (193), el rus (167), el japonès (122), i el javanès (84).
El país on es parlen més idiomes del món és Papua Nova Guinea: es parlen un total de 838 idiomes. Papua Nova Guinea té una població de 7,5 milions de persones en canvi Corea del Nord té una població de 24,9 milions de persones i només es parla un únic idioma: el Coreà. Aquí tenim un clar exemple de la desigualtat que trobem quan parlem de diversitat lingüística. Altres països amb escassa diversitat lingüística són Islàndia: on només és parlen dues llengües, Haití: 3 llengües, Corea del Sud (3), Bahames (4), Cuba (5), Irlanda (5), Jamaica (7), República Dominicana (8) i Portugal (10).
Penso que aquests països tenen escassa diversitat lingüística perquè la majoria d’aquests idiomes són aborígens, és a dir, són parlats per poblacions que van néixer dins el territori que actualment ocupen els estats moderns. Però altres són immigrants, i van ser portats a diferents països per les diferents onades migratòries que s’han anat produint a tot el món al llarg de la història.
A Andorra tenim la sort de viure en un ambient multilingüe, on conviuen tres sistemes educatius: l’Andorrà, l’Espanyol i el Francès. Els infants creixen rodejats de tres idiomes diferents fins i tot també d’un quart idioma: el portuguès, ja que els Portuguesos són una minoria ètnica molt present al país. Això penso que és una riquesa i que es molt afavoridor per als infants perquè en un futur seran multilingües, i les llengües són el futur.
Tots som conscients que al món hi ha molts països i que cadascun d’ells té una llengua oficial. Però aquí està l’error. Les societats d’avui en dia dona moltíssimes coses per descomptat fins que veu o llegeixes un document on hi ha totes les llengües oficials d’un sol país i et quedes amb la boca oberta. Però no només amb aquest aspecte sinó amb altres com per exemple el que avui en dia estigui “de moda” estudiar i conèixer bé la llengua anglesa i la veritat és que no sabem per què ho fem o les persones que creuen saber-ho s’equivoquen.
La veritat és que a tots els països del món hi ha sempre una llengua oficial, però no tenim en compte la cultura de cada zona geogràfica. Per exemple, aquí a Andorra, la llengua oficial és el català però Andorra és un país on el bilingüisme està a l’ordre del dia. Hi ha molta gent estrangera com per exemple la gent que ve de Portugal o França. La segona llengua més parlada a Andorra és el portuguès i molts andorrans, i els no tan andorrans, ja fan broma que la llengua oficial és el portuguès. Amb aquest exemple vull demostrar que Andorra és un país on la gent respecta els orígens i les cultures que viuen en una mateixa zona geogràfica, però sense passar-nos.
Hi ha molts altres països que són totalment diferents a Andorra, com per exemple Cuba, Colòmbia, Japó o Corea del Nord. Aquests països, entre altres, només tenen una llengua oficial i tota la població la parla i aquest fet es produeix per la cultura i la zona geogràfica on es troben. No hi ha ni segones ni terceres llengües. D’aquesta manera tota la població es comunica de la mateixa manera i hi ha un respecte profund per la cultura que comparteixen. Aquest fer no fa que les persones siguin més o menys intel·ligents ni millors ni pitjors. Són diferents maneres de veure i viure el bilingüisme o no en un mateix país.
Per una altra banda i referent al tema de per què està “de moda” estudiar anglès no és pel fet que és la llengua més parlada del món. Estudiar anglès avui en dia, segons la societat, és una necessitat bàsica per poder-te comunicar en qualsevol lloc del món, ja que és la llengua mundial escollida per les diferents societats. És veritat que estudiant l’anglès t’apropa més a la cultura dels Estats Units o entendre com viuen. Però no és igual d’important que tota la gent conegui també la nostra cultura i la nostra manera de viure? El català és inferior a l’anglès? Aquí a Andorra que fem estudiant i donant més importància a l’anglès quan és més important i tenim més a prop França i Espanya?
Anna Babot Rivas:
Personalment crec que cap llengua ha de ser ni més ni menys que una altra. Tota la gent que vol viatjar i no en té ni idea de la llengua mundial escollida per la societat s’espavilarà igual o més que una persona que sap parlar la llengua. I qui no es vegi capaç de superar aquest imprevist en un viatja o no viatjarà. O pot ser si però amb un país on se senti segur i parli la mateixa llengua. On s’ha quedat l’esperit aventurer de la gent?
Que sapigueu que no estic en contra de l’estudi de la llengua anglesa a les escoles o a la vida personal o professional. Estic en contra de la manera en la qual es fa. Les escoles volen que els infants o alumnes surtin del seu centre amb un cert nivell i uns objectius complerts però la realitat és que la majoria d’aquests alumnes no surten amb el nivell esperat i això fa que ho arrosseguin durant tota la vida i se’ls hi tanqui portes en el món laboral per aquest error del passat. No creieu que hem de ser menys hipòcrites i ser més realistes?