L’UdA és l’opció preferida de la majoria d’estudiants que decideixen inscriure-s’hi

El Grup de Recerca Interdisciplinari en Educació (GRIE) recull a l’inici de cada curs acadèmic, des del  2011-2012, els resultats del qüestionari d’entorn i de la prova de raonament matemàtic dels estudiants presencials de nou accés als bàtxelors de la Universitat d’Andorra.

Un dels objectius d’aquesta recollida d’informació és analitzar cada any el perfil dels estudiants de nou accés presencials a la Universitat d’Andorra, tant pel que fa al seu entorn familiar, com pel que fa als resultats de la prova de raonament matemàtic i relacionar aquestes dues variables. Per al curs 2021-2022, aquest perfil, que s’il·lustra a la infografia adjunta, es resumeix de la manera següent:

Per primera vegada predominen els homes ja que són un 54,5% de la mostra del curs 2021-2022 mentre que en la mostra global (inclou els estudiants presencials de nou accés a l’UdA des del curs 2012-2013 fins el 2020-2021) són un 43,6%. Sembla que s’ha començat a trencar la tendència de la feminització de les carreres més escollides per dones, infermeria i ciències de l’educació, ja que el percentatge d’homes puja. Passa d’un 21,5% per a la mostra global a un 36,4% per al curs 2021-2202 en el cas de Ciències de l’educació i d’un 25,9% en la mostra global a un 36,4% per al curs 2021-2022 en el cas dels estudis d’Infermeria. En els estudis tecnològics continuen predominant els homes amb molta diferència amb un percentatge en la mostra global del 90,8% i en particular el curs 2021-2022 del 100%. Cal doncs, continuar fent esforços per aconseguir fer més atractius els estudis tecnològics a les dones. Aquest fet pot explicar que tot i que les dones obtenen més bons resultats en mitjana als estudis que els hi donen accés a la Universitat (un 7,3 de mitjana, respecte un 7,1 dels homes), obtenen pitjors resultats a la prova de raonament matemàtic (4,1 respecte un 6,2 dels homes). Una possible explicació d’aquesta diferència sigui que el perfil de dones que tenim a la Universitat és d’un àmbit menys científic i tecnològic.

Continuant amb les variables que tenen una relació significativa amb la nota de la prova de raonament matemàtic, destacar que són els estudiants dels estudis d’Informàtica els que obtenen una nota més alta, seguit dels de l’àmbit de l’Administració d’empreses. Els únics estudis que suspenen aquesta prova són els d’Educació.

Pel que fa a l’entorn familiar dels estudiants de la Universitat d’Andorra, la majoria (68,5%) viuen en família, amb pares amb un nivell d’estudis obligatoris. Pel que fa a la llengua de l’entorn familiar, predomina l’entorn bilingüe català-castellà, seguit de l’entorn de llengua castellana. En tercer lloc es troba l’entorn monolingüe amb llengua catalana.

La majoria dels estudiants de la Universitat d’Andorra (63%) no treballen, tot i que el 27% treballen més de 10 hores setmanals.

Per al 54,6% dels estudiants de la Universitat d’Andorra, aquesta universitat ha estat la primera opció i els motius per escollir la Universitat d’Andorra més destacats per part dels seus estudiants de nou accés han estat l’atenció personalitzada i el fet d’estudiar a prop de casa. D’altra banda, els principals motius d’elecció dels estudis que han destacat els estudiants són les oportunitats de trobar feina i la nota de tall.

Per acabar, es destaca que la principal via d’accés dels estudiants nous presencials de la Universitat d’Andorra són el batxillerat del sistema educatiu andorrà, seguit del batxillerat francès. La tercera via d’accés predominant són les proves d’accés a la universitat del sistema educatiu espanyol.

Montserrat Casalprim Ramonet
Betlem Sabrià Bernadó
Grup de Recerca Interdisciplinari en Educació