La Universitat d’Andorra (UdA) ha contribuït a reduir les desigualtats socials, ja que ha acollit a un perfil d’estudiants amb un nivell socioeconòmic més baix en comparació amb el de les universitats espanyoles. Així es desprèn de l’estudi “Perfil y factores de éxito del estudiante universitario. El caso de la Universitat d’Andorra”, que es va presentar recentment al l’XI Congreso Iberoamericano de Docencia Universitaria.
Betlem Sabrià i Montserrat Casalprim, del Grup de Recerca Interdisciplinari en Educació (GRIE) de la Universitat d’Andorra, mostren a la recerca que els estudiants de nou accés que van començar una carrera d’estudis reglats presencials a l’UdA entre els anys 2012 i 2015 provenien majoritàriament d’un entorn socioeconòmic mitjà-baix, amb progenitors assalariats no directius. El 81% vivia al domicili familiar i un 32% treballava almenys mitja jornada per contribuir a les despeses de la casa.
La dada més rellevant és que els estudiants tenien majoritàriament progenitors amb estudis bàsics obligatoris. Se sap que el nivell educatiu dels pares té un impacte determinant en la probabilitat que els fills accedeixin a estudis superiors i els completin. A Espanya, diversos treballs han mostrat la persistència d’aquesta desigualtat d’oportunitats en el trànsit a la Universitat. Un estudi del sociòleg Damián Herrera Cuesta, per exemple, analitza la composició de l’estudiantat universitari espanyol durant el període 2002-2015 tenint en compte el nivell de formació dels progenitors. La proporció d’estudiants universitaris els pares i mares dels quals tenia un nivell educatiu inferior o igual a l’educació secundària obligatòria era del 43% el 2007, i davalla fins a tan sols el 26% l’any 2015. A diferència d’aquells resultats, a la Universitat d’Andorra la proporció d’estudiants els pares i mares dels quals tenen estudis bàsics és d’un ample 56%. Això reafirma, segons l’estudi, “que la Universitat d’Andorra contribueix a la reducció de desigualtats socials, mantenint-se oberta a estudiants de nivell socioeconòmic mitjà-baix i actuant, per tant, d’ascensor social”.
Amb tot, es confirma que compaginar el treball remunerat amb els estudis afecta negativament al rendiment acadèmic. Així, dels estudiants que es van acabar titulant amb èxit a l’UdA, els qui havien tingut una ocupació laboral de més de 20 hores setmanals només representaven el 14%, mentre que, a l’altre extrem, el 66% s’havia dedicat als estudis de manera exclusiva.
Finalment, el treball posa en relleu la feminització de la Universitat (les dones eren el 57% a les aules), i de fet, predomina el sexe femení (76%) entre la població que finalitza amb èxit la titulació. L’altra cara de la moneda és que el percentatge de dones estudiants continua essent baixíssim en les carreres tecnològiques (2% al bàtxelor en Informàtica), mentre que és molt majoritari en les carreres orientades a la cura de les persones, com Ciències de l’educació (81%) o Infermeria (76%). Així, si bé l’UdA permet un accés a l’ensenyament superior socialment més equitatiu, encara no s’han trencat certes barreres de gènere a l’hora d’escollir carrera.
L’estudi es va realitzar de manera transversal al llarg de diversos anys, fent un seguiment dels estudiants presencials de nou ingrés que van entrar a les carreres de formació reglada de l’UdA a partir des del curs 2012-2013 i fins al 2019-2020. Després d’establir el perfil sociodemogràfic i socioeconòmic dels estudiants, a través d’enquestes sobre entorn familiar entre els anys 2012 i 2015, es van obtenir les evidències empíriques creuant les variables del perfil amb les dades que constaven als expedients acadèmics el juliol del 2019.
Ressenya: Univers Bertrana