Míriam Almarcha París – Maître de conférences a la Universitat de Perpinyà Via Domitia i professora col·laboradora a la Universitat d’Andorra.
La darrera exposició « This is Pop Art » del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany dedicada a l’ART POP va acollir els estudiants de 2n any del Bàtxelor en Ciències de l’Educació de la Universitat d’Andorra. Aquesta visita d’estudi se va fer en el marc del curs de Recursos Didàctics Bloc II durant el qual els estudiants han de pensar una Unitat Didàctica relacionada amb l’art i el patrimoni. Ruth Casavella, conservadora i responsable del centre, va ser l’encarregada de fer-los descobrir el moviment artístic que als anys cinquanta va sacsejar els Estats Units.
Les obres de cinc grans artistes ocupen l’espai dedicat a la mostra i proposen una visió completa del corrent artístic que va qüestionar el concepte tradicional de l’art. Andy Warhol, Keith Haring, Robert Indiana, Roy Lichtenstein i Robert Rauschenberg reflexionen sobre la societat consumista i el capitalisme a través del còmic, la fotografia, el cartell publicitari o els mitjans de comunicació.
« Sóc una persona profundament superficial » deia Andy Warhol. Hem pogut comprovar que aquesta frase provocadora se suma perfectament a la seva obra incitativa. De Campbell’s Soup, Marilyn Monroe, Flowers, Mao, Grey’s Zebra o Big Electric Chair repassem algunes de les obsessions del creador de The Factory. En plena societat de consum Warhol fa d’una llauna de sopa una obra d’art, s’interessa a la mort de l’actriu, practica la serigrafia, critica la dictatura xinesa, es preocupa pels animals en perill d’extinció i rebutja la pena de mort. El seu focus d’atenció també se sensibilitza amb el col·lectiu travesti per tenir una sexualitat ambigua… com la seva.
Robert Rauschenberg també va qüestionar la societat de consum amb la tècnica del collage o muntant instal·lacions amb objectes recuperats. Destaquem la seva intervenció a Berlín, un any després de la caiguda del mur, per reclamar la llibertat d’expressió. De Keith Haring el centre n’ha recuperat la seva producció més apocalíptica amb 10 litografies de l’any 1988. Si bé tendim a conèixer l’obra inicial de Haring carregada de pau, amor i positivisme, a través d’aquesta sèrie descobrim l’artista revoltat contra el món. L’any 1988 se li diagnostica la sida i una mort irreversible. D’aquí una producció plena d’odi, de por, de tortura i de patiment amb el rebuig a l’art clàssic i a la religió. Les referències apocalíptiques o fàl·liques fan un reclam pel sexe segur i l’equanimitat. Recordem que un jove i compromès Keith Haring va morir l’any 1991 amb tan sols 29 anys deixant una obra considerable tant als centres d’art com als carrers. Robert Indiana va dir « Hi ha més senyals que arbres a Amèrica. Hi ha més senyals que fulles. Per això penso a mi mateix com a pintor del paisatge americà ». I així ho condensa en la seva obra : s’inspira dels senyals i utilitza números i lletres perquè fan part del nostre quotidià més directe. Pel que fa a l’obra de Roy Lichtenstein comprovem com reinterpreta el llenguatge del còmic amb vinyetes i onomatopeies.
A la fi de la visita els estudiants se van posar en la pell dels alumnes que havien de reaccionar relacionant uns objectes determinats (presentats dins de capses -les capses del temps de Wharol- acurosament preparades per l’equip del CAEE) amb l’exposició. De la mateixa manera, també van valorar en diverses ocasions com transmetre o dosificar diversos aspectes de l’exposició a un públic infantil.
Durant l’any el CAEE proposa una àmplia agenda d’activitats (Dissabtes d’Art / Dissabtes d’Aigua / Dissabtes de Secrets / Dissabtes de Cuina) destinades a infants. Un veritable espai on la divulgació, la cultura, la pedagogia i el bon humor formen una veritable eina de transmissió.