Pràctiques a l’escola Pau Claris.
A diferència de l’any passat, aquest any vaig decidir fer les pràctiques a l’escola Pau Claris ja que considerava que veure l’escola on havia anat de petita podria recordar-me moltes coses alhora que podria ensenyar-me’n moltes altres.
La sorpresa va estar quan vaig arribar a l’etapa d’infantil, ja que totes les estades anteriors havia estat a l’etapa primària. La metodologia de treball que jo recordava no tenia res a veure amb la que hi ha ara mateix.
Estic aprenent com tractar infants que tenen diferents interessos, com canalitzar a través de l’observació tot el que fan per tal de poder avaluar el seu desenvolupament personal, fent una comparativa entre ells mateixos.
La dinàmica de treball és la següent: Arriben al matí i fan la rotllana de benvinguda, allà s’expliquen el que els ha passat el dia anterior, la mestra els fa recordar quin dia de la setmana és. Si s’ha canviat de mes es fa el recordatori del mes en el que estem i es fa el recompte dels alumnes que han vingut. Un cop acabada la rotllana van a les taules i depèn del dia es fan diferents activitats, solen explicar-se contes, escriure en un full el dia de la setmana i el que toca fer aquell dia, fer una nota als pares i mares si hi ha alguna sortida prevista, etc..
Tot seguit, esmorzen i quan acaben d’esmorzar trien l’espai que volen fer aquell matí. Tenen 5 espais per triar: l’espai de cos i moviment, l’espai d’art, l’espai de construccions, l’espai de la caseta i l’espai de llum i ombra. Són lliures d’anar-se canviant d’espai durant el matí, i a cada espai hi ha una mestra diferent que és la que s’encarrega de fer l’informe o anotar allò que cregui rellevant de cada alumne.
En acabar els espais surten al pati i desprès entren per rentar-se les mans i anar a dinar.
A la tarda torna a fer-se la rotllana de benvinguda i generalment els dimecres es barregen les dues classes de P.4 perquè hi hagi una forma de treball diferent. Durant la tarda de dimecres fan el racó dels números (matemàtiques) i el racó de lletres (llengua), també fan el racó de dibuix. En aquest moment, la tutora aprofita per anar veient el desenvolupament de cada alumne en cada àrea i veure si hi ha hagut una evolució des del principi fins al moment.
Dijous a la tarda fan psicomotricitat i allà es veu molt el nivell maduratiu de cadascun a través de l’organització del joc que hi ha en cada alumne.
Clàudia Baena
Projectes Solidaris.
L’escola Ridolaina de Montellà és una escola lliure pionera al Pirineu Català. És una de les escoles més excepcionals del Pirineu i es troba situada a Montellà del Cadí, un petit poble al costat de Martinet (La Cerdanya) que té només 106 habitants.
L’escola té 36 alumnes i 3 mestres. Està a una alçada de 1.150 metres i forma part del municipi de Montellà-Martinet. L’escola té unes vistes privilegiades a la serralada del Cadí, que forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
La Ridolaina de Montellà sempre ha destacat per inquietuds d’innovació i, seguint aquesta línia, aquest curs han iniciat una nova filosofia d’escola viva, centrada en els infants, connectada amb l’entorn i les emocions, on l’aprenentatge es basa en el descobriment i on les mestres passen a tenir un rol d’observadores i d’acompanyament.
“Es plantegen activitats lliures i dirigides. En les activitats lliures els infants es mouen en ambients preparats per tal que puguin ser ells mateixos, d’una manera espontània, i fruit dels seus interessos i motivacions, els protagonistes de l’aprenentatge, potenciant així l’autonomia, l’esperit crític, la creativitat i la investigació, tan necessaris per al futur immediat i vital per al planeta”.
“Pel que fa a les activitats lliures, es duen a terme una sèrie d’activitats dirigides, que es materialitzaran en tallers, projectes globalitzats i treball cooperatiu, sempre respectant el moment evolutiu de l’infant”.
L’escola obra les seves portes a les 9.,30 h del matí on 36 nens i nenes d’entre 3 i 12 anys hi cursen la seva primera etapa educativa.
Aquests infants estan repartits en tres comunitats:
La comunitat dels petits (3 a 5 anys), dels mitjans (6 a 8 anys) i dels grans (8-12 anys). Cada grup té una mestra tutora (guia): la Gemma, tutora dels grans, la Núria, tutora dels mitjans i la Judith, la tutora dels petits, també és l’especialista en anglès. També venen mestres col·laboradors de música, francès i educació física.
L’escola no és per res convencional, fuig de la metodologia tradicional i aposta per una pedagogia nova, viva i innovadora, on l’alumne és el centre de l’aprenentatge i el mestre fa una funció de guia i acompanyant durant aquest procés. L’escola és com una comunitat: no hi ha aules, sinó espais d’aprenentatge i cada un té una funció.
Els infants de l’escola Ridolaina participen en diferents projectes solidaris propulsats per Núria Burgada, mare d’en Kilian Jornet i directora de l’escola des de fa molts anys.
Alguns dels projectes en els que participen són el projecte refugiats on col·laboren amb la ONG Open Cultural Center que ajuda als nens i les nenes que han hagut de marxar de Síria, per culpa de la guerra i han pogut arribar a Europa. Aquests infants ara estan als camps de refugiats de Grècia i la ONG Open Cultural Center ajuda aquets nens i nenes a anar a l´escola. Podeu trobar més informació a www.openculturalcenter.org
Els refugiats van enviar a l’escola un llibre sobre com es sentien, amb dibuixos i experiències i els infants van decidir anar al mercat de la Seu a fer una parada on es venien coses de segona mà per guanyar diners i els hi van enviar, juntament amb manualitats.
També participen en el projecte Àfrica – STOP – Malària i col·laboren amb la ONG STOP MALÀRIA, que és una ONG que recull diners per comprar mosquiteres que s’envien a Gàmbia per a que els nens i nenes es puguin protegir de la picada del mosquit Anopheles, que és el que transmet la malaltia.
Amb cada 10€ recol·lectats es compra una mosquitera. Els nens recullen diners i quan aconsegueixen 10€ els porten a l’escola i s’envien a la ONG.
Un altre projecte solidari és el del Nepal. La Núria va estar al Nepal i va explicar als nens de l’escola que hi havia hagut un terratrèmol, que havia deixat sense casa a moltes famílies i nens.
Per ajudar-los els envien diners a través d’una ONG que es diu SOS Himalaya. Aquesta ONG s’encarrega que totes les famílies visquin en cases on hi hagi aigua potable, lavabos, cuina i productes de primera necessitat. Podeu trobar més informació a www.soshimalaya.org.
Blanca Ruiz Canals