Amb motiu de la inauguració del videomapatge de “Santa Coloma. Els orígens” i les jornades de portes obertes, el passat 21 de setembre vam fer una visita amb els estudiants de 2n curs de Ciències de l’Educació, dins el marc de l’assignatura d’Educació en patrimoni cultural d’Andorra. Després de la visita a l’exterior de l’església, i d’una introducció al romànic en general, vam poder contemplar el videomapatge. Aquesta visita va permetre als estudiants endinsar-se en la història d’un dels edificis històrics més singulars i emblemàtics d’Andorra.
D’origen preromànic, l’església de Santa Coloma fou construïda en un moment incert entre els segles VIII i IX, i per tant, juntament amb l’església de Sant Vicenç que es troba uns metres més amunt, és una de les esglésies més antigues d’Andorra.
Al segle XII, en ple romànic llombard, l’església pateix una remodelació, i s’hi incorpora el campanar de planta circular, únic a Andorra. És en aquest moment quan es decora la capçalera de l’església amb un cicle pictòric mural de pintures. L’absis queda completament cobert per les pintures al fresc, que s’estenen a una part de l’arc triomfal amb l’Agnus Dei (Anyell de Déu) dins un medalló sostingut per dos àngels, que tanca el cos amb un arc de mig punt ultrapassat, típic de l’arquitectura visigòtica.
El videomapatge permet veure de nou in situ aquestes pintures romàniques, que van ser arrencades per la tècnica de l’strappo, i venudes a un marxant d’art el 1933 . La part més important, que és la que podem veure en la projecció, va ser venuda al baró de Van Cassel, un aristòcrata d’origen jueu col·leccionista d’obres d’art. La resta es va vendre a diferents galeries i museus.
Les pintures que recobrien l’arc triomfal conservades in situ, van quedar protegides sota el retaule barroc que barrava el pas a l’absis, el que va possibilitar que es conservessin parcialment fins als nostres dies. Durant aquesta època l’absis fou utilitzat com a sagristia. S’hi accedia pels laterals del retaule, on hi havien dues portes. En l’actualitat, aquest retaule es troba als peus de la nau.
Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, la col·lecció del baró va caure en mans del Tercer Reich. En acabar la guerra, les pintures de Santa Coloma, que estaven oblidades, enrotllades en una tela i mal etiquetades com si fossin tapissos, es van traslladar al Collecting Point de Munic amb l’objectiu de retornar les peces als propietaris legítims. El 1969 es van traslladar al Museu Estatal de Prússia de Cultura, a Berlín.
El 1999 els seus legítims hereus, els Van Cassel, les van poder recuperar després que el Govern Alemany publiques un decret que estipulava la restitució dels béns robats durant la Segona Guerra Mundial.
El 2003 les pintures van retornar temporalment a Andorra per a l’exposició Magister Santa Columba. Finalment, el 2007, després d’intenses negociacions amb els hereus del baró Van Cassel i amb la Fundació Prusiana del Patrimoni cultural, el Govern d’Andorra recuperà les pintures de Santa Coloma a través de la seva compra per un import de 3,6 milions d’euros. Les pintures de l’intradós no s’han pogut recuperar; mentre la figura de Sant Silvestre es troba al Meat Art Museum de Massachussets, la de Sant Gregori es troba en parador desconegut.
Retornar les pintures al seu emplaçament original és una tasca impossible, i és per això que la projecció del videomapatge és una bona solució que permet restituir, encara que virtualment, les pintures al seu lloc original.
Cristina Yáñez
Professora d’Educació en patrimoni cultural d’Andorra
Batxelor en Ciències de l’Educació