Alexandra Monné – Professora del Bàtxelor en Ciències de l’Educació a la Universitat d’Andorra
Impartició del taller Desenvolupament evolutiu i recursos didàctics per afavorir la comunicació i el llenguatge amb infants de 5 anys al 4 de març al col·legi Sant Armengol dins les jornades d’intercanvi d’experiències formatives a Andorra titulades Fem l’escola Plurilingüe organitzades per la Societat Catalana de Pedagogia de l’Institut d’Estudis Catalans en el marc del projecte del Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives.
La jornada s’adreçà a EQUIPS DIRECTIUS, MESTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL, CICLE INICIAL I RESPONSABLES DELS PROJECTES PLURILINGÜES DELS CENTRES EDUCATIUS.
Aprendre diverses llengües és una oportunitat i una necessitat, no només per mera exigència del mercat laboral, sinó perquè, al capdavall, l’aprenentatge de llengües i cultures estrangeres ens obre la porta a entendre el món des d’altres perspectives i sensibilitats, alhora que ens ajuda a comprendre les maneres diferents de segmentar la realitat, atès que cada sistema lingüístic aporta la seva cosmovisió i els seus filtres de simbolització.
L’escola, com a espai de socialització dels infants, esdevé un pilar fonamental per al procés d’adquisició del llenguatge. Mestres i alumnes parlen i interactuen diàriament, comparteixen experiències i expressen sentiments… en definitiva, es troben com a persones i aprenen juntes, ja que l’adquisició del llenguatge és alhora un procés cognitiu i emocional.
Però, com s’ensenya a parlar bé? Com s’articula un procés d’aprenentatge de llengües que parteixi de la llengua pròpia i es projecti a l’aprenentatge de les llengües estrangeres?
Cal debatre molt aquests assumptes i ens cal assumir que ensenyar a parlar bé no només és donar l’oportunitat als infants d’expressar-se lliurement. Hem de saber que el llenguatge oral es configura a partir de quatre habilitats que es desenvolupen a partir d’uns usos i unes intencionalitats que hem de preveure i per a les quals hem de trobar els escenaris adients. Hem d’explorar la didàctica i trobar solucions metodològiques. Cal dissenyar una avaluació integrada en el procés d’aprenentatge que ens permeti autoregular-lo.
Ens cal un marc referencial que permeti fonamentar i elaborar un model d’ensenyament de llengües que parteixi de les llengües del territori, considerant i aprofitant les llengües dels alumnes i la proximitat de les llengües romàniques per a projectar-se a l’aprenentatge de llengües estrangeres d’una manera interrelacionada, no de manera paral·lela i en compartiments closos, com hem fet fins ara.
Aprofitar la proximitat entre llengües per a iniciar-se en un aprenentatge receptiu que permetria a l’infant constatar que cap llengua no és territori del tot desconegut, si s’hi ha accedit aprofitant el cabal de coneixements que es pot tenir d’una determinada llengua, pel fet de conèixer-ne una altra que pertany a la mateixa família lingüística.
La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’ Estudis Catalans, està impulsant, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la recerca i el desenvolupament (R+D) d’una prova que permet fer un diagnòstic pedagògic de competència lingüística i pronòstic de l’amplitud de llengües que es poden aprendre. El Grup Promotor Santillana, amb conveni de mecenatge científic, assumeix l’edició i la distribució, i la Fundació Carulla hi dóna suport. Aquest instrument, anomenat Termòmetre Lingüístic, ha de permetre programar l’ensenyament de llengües estrangeres de manera diversa segons les possibilitats dels alumnes i l’han de poder aplicar els mestres d’aula, que coneixen els infants, per a valorar la seva competència a cinc anys d’edat en una situació habitual de classe.
El Termòmetre Lingüístic —compost per sis làmines que permeten al mestre avaluar l’habilitat fonètica, la memòria auditiva, la riquesa lèxica i la capacitat d’expressió— està esdevenint una eina d’utilitat perquè queda integrat en l’activitat habitual d’aula, per la seva potència diagnòstica i per la qualitat del material complementari d’interès per als mestres a l’hora de situar els paràmetres de la normalitat quant al desenvolupament dels diferents elements que configuren el llenguatge, entre altres.
El Termòmetre Lingüístic queda inclòs en el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives, un marc de referència fonamentat per a l’elaboració del projecte d’ensenyament plurilingüe a les escoles de llengua catalana, obert a les llengües romàniques amb l’anglès com a llengua transnacional. Aquest document proposa itineraris diferencials segons la competència lingüística dels infants. La proposta ha estat discutida i elaborada per un grup de professionals i estudiosos de les diverses disciplines reunits a la XLVI Universitat Catalana d’Estiu de 2014, convocats per la Societat Catalana de Pedagogia i la Delegació a Perpinyà de l’Institut d’Estudis Catalans, i va ser presentada a la Universitat Catalana d’Estiu de 2014.