Josep Maria Duart Montoliu, doctor en Pedagogia i catedràtic de Tecnologia educativa a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha impartit a la Universitat d’Andorra, durant el primer semestre del curs 2019-2020, el curs de Metodologia de recerca: disseny i difusió. Tot i que fa molts anys que coneix i col·labora puntualment amb la Universitat d’Andorra i el seu grup de recerca Intersdisciplinari en Educació (GRIE), aquesta ha estat la primera vegada que hi imparteix un curs presencial. L’entrevistem per fer balanç de la formació i per saber com veu la trajectòria de l’UdA en matèria de recerca.
En què consisteix el curs i quins són els objectius?
El curs es diu Disseny metodològic de la recerca i se centra, sobretot, en la part de difusió. És un curs de doctorat, en el qual hi ha tant doctorands com gent que s’està pensant en fer el doctorat, i el que treballem bàsicament és en la definició del què vol dir la recerca i a partir d’aquí en establir els diferents passos que té (la pregunta, els objectius, les hipòtesis, el desenvolupament, etc.). Hem treballat com elaborar un projecte de recerca, també els articles a revistes indexades (què són les revistes, com és un article, quines característiques ha de tenir, com són els seus processos de revisió… ) i després també hem abordat tot el que és la difusió de la recerca a través de les xarxes acadèmiques.
Quin és el perfil dels estudiants?
Hi ha una vintena d’estudiants amb un perfil molt divers i molt ampli. Hi ha gent de tots els àmbits amb què treballa la Universitat d’Andorra (informàtics, enginyers, infermers, educadors o gent de dret) però després també hi ha gent molt diversa com ara bibliotecaris, gent d’història, i fins i tot una persona que treballa el tema d’allaus. Està molt bé perquè és força divers. L’interès primer que tenen tots ells és aprendre què vol dir fer recerca. Aproximadament la meitat ja estan en el Programa de doctorat, en diferents fases, i la resta s’ho està pensant, però estan força engrescats perquè veuen que els agrada i que tenen ganes de matricular-s’hi aviat.
Què ha de tenir en compte una persona que es vulgui dedicar a la recerca?
El més important és que s’identifiqui clarament quin és l’objectiu de la recerca, és a dir, una recerca forma part d’una dinàmica metodològica, hi ha un mètode que bàsicament és l’observació, i el que cal definir bé és el que observes, com ho observes i quins resultats obtens d’aquesta observació. Si haguéssim de definir-ho per negació podríem dir que la recerca no és una consultoria, no és donar una opinió, no és dir vaguetats, sinó que és observar, treure conclusions sustentades amb afirmacions, amb dades i amb resultats.
Augura que sortirà alguna recerca interessant del grup que ha seguit el curs?
El que he vist és que hi ha diferents nivells, gent molt incipient i gent que està ja acabant. Dels treballs que estem veient, n’hi ha alguns ja que estan presentant articles, ja estan treballant amb algunes dades i es visualitza que hi poden haver tesis doctorals interessants en poc temps. Dels altres, el que veig és que tenen bones idees, que tenen ganes i les idees clares, per tant tot pinta bé en aquest sentit.
Enguany es compleixen justament 10 anys del Programa de doctorat de la Universitat d’Andorra. Com valora l’evolució que està fent l’UdA en matèria de recerca?
Per a mi és una grata i satisfactòria sorpresa haver-me trobat amb un grup de 20 persones amb un nivell molt interessant, amb moltes ganes i expectatives, i en un entorn universitari en el qual això es permet. Jo crec que una de les virtuts que ha tingut la Universitat d’Andorra ha sigut dissenyar un Programa de doctorat molt flexible, molt obert i molt transversal que permet accedir-hi des de qualsevol disciplina. Es fonamenta amb les bases de la recerca, evidentment, però permet l’entrada des de qualsevol camp. I penso que això, per tant, dona molt bona resposta a les necessitats que pugui tenir el país. I d’altra banda crec que és molt interessant el fet que la universitat es nodreixi també de doctors d’altres països que el que fan és acompanyar, juntament amb doctors de la universitat, tot aquest procés. Per tant, penso que és un disseny bastant exitós i la prova és que comptem amb un bon nombre de persones interessades en recerca com s’ha vist en aquest curs.
Autor: Marta Tort