La Terra paral·lela

La Terra paral·lela (TP)

La Terra paral·lela és un recurs didàctic de primera magnitud que es pot utilitzar des d’infantil fins a batxillerat amb el qual s’hi poden treballar des de temes d’astronomia a matemàtiques fins a aspectes de geografia, ciències naturals i ciències socials.

Simula exactament la Terra que veuríem si ens elevéssim verticalment fins a una altura  que veiéssim la Terra com una esfera (tot i que en realitat és un esferoide es veu com una esfera) d’un diàmetre d’1,3 metres.

Aquest model ens permet:

• Observar quina direcció i longitud tenen les ombres a l’hemisferi Nord i al Sud al llarg d’un mateix meridià i d’un mateix paral·lel.
• Evidenciar i observar la diferència d’hores de llum en les estacions de l’any.
• Observar l’evolució de com mentre en part del planeta es fa de dia en l’altra es fa de nit.
• Mesurar com varia la temperatura en la superfície terrestre
• Visualitzar  la  posició  de  la  Terra  respecte  al  Sol  en  latituds  i longituds diverses.
• Estudiar que són els mapes (l’escala), l’orientació (a través dels punts cardinals), la localització d’un punt (latitud i longitud), etc.
• Determinar l’hora solar (rellotge) en cada instant i fins i tot saber en quina data estem de forma aproximada (calendari)
• . . . . . .

1.- Ens enganyen els mapes?

També ens permetrà comparar la representació real de la Terra en una esfera (terra paral·lela) i la representació plana de la Terra que trobem en molts llibres.

Si a observem atentament les dues representacions ens adonarem que no coincideixen. Per exemple, a la dreta tenim Groenlàndia (2.000.000 km²) que és molt més petita que Europa (10.000.000 km²). Concretament Europa és 5 vegades més gran que Groenlàndia. En canvi al mapa de l’esquerra Groenlàndia és més gran que Europa.

Això és degut a que la Terra és pràcticament una esfera i resulta impossible fer un mapa sobre una superfície plana sense errors de proporcionalitat.

2.- L’eclipsi de Sol?

Si comparem les dades reals amb les del nostre model de Terra paral·lela (1,3 m de diàmetre)

Ens adonarem que:

• La Lluna seria una mica més gran que una pilota de bàsquet i estaria a 40 m de la nostra TP
• El Sol seria una esferes més gran que el camp Nou situat a uns 15 km de distància
• Relació de diàmetres (aprox.)
  • Terra- Sol (1:100)
  • Lluna-Terra (1: 4)
  • Lluna-Sol (1:400)
• Relació de distàncies (aprox.)
  • Terra-Lluna (1)
  • Terra- Sol (400)

La relació de diàmetres (Terra-Lluna) coincideix amb la relació de distàncies (Terra-Lluna i Terra-Sol). D’aquí que es puguin produir eclipsis totals de Sol (eclipsi anul·lar)

Així doncs, podem concloure que la Lluna té les mesures idònies i es troba a una distància de la Terra que permet que hi hagi eclipsis de Sol totals anulars (la Lluna tapa pràcticament tot el Sol i només deixa una anell lluminós).

3.- Els carrers de Barcelona

Els meridians i paral·lels són línies imaginàries que uneixen el pol Nord i el pol Sud (meridians) i d’est a oest perpendiculars a l’eix terrestre (paral·lels). A Barcelona, curiosament (o no) tenim dues grans avingudes que tenen just aquest nom, precisament perquè segueixen aquestes línies imaginàries: són l’avinguda del Paral·lel, que va d’oest (plaça d’Espanya) a est (Port) i l’avinguda Meridiana, que va de sud (Parc de la Ciutadella) a nord (Nus de la Trinitat).

Així doncs, els que viuen al Paral·lel en els equinoccis poden veure com el Sol surt pel l’Est (un apunta del carrer) i es pon per l’oest (l’altra punta dels carrer). La resta de dies de l’any hauríem de dir que el sol surt per la banda d l’Est i es pon per la banda de l’Oest.

I encara una més: si passegeu per la Rambla i arribeu al monument de Colom, el seu dit marca gairebé un sud perfecte.

Mapa de Barcelona orientat N-S. Font: Guia de la Ciutat 2002, Ajuntament de Barcelona. S’hi indica la Meridiana (vermell N-S), el Paral·lel (vermell E-O) i la Diagonal (blau)

Florenci Pla. professor de Didàctica de la ciència i la tecnologia