ANTIVACUNES: INSOLIDARIS I PERILLOSOS
Estem en l’època dels “anti”, els antitaurins, els antiglobalització, els antioxidants o els antisistema. Avui dia no ets ningú si no ets “anti-alguna cosa”. Alguns “antis” són simpàtics. Uns altres fins i tot necessaris. I també n´hi ha que són perillosos.
Parlarem d’algun d’aquests últims: el moviment antivacunes.
Què és una vacuna?
Una vacuna és un medicament o agent biològic que introdueix en el nostre cos patògens afeblits o morts, o fins i tot proteïnes dels mateixos, que activen la creació dels nostres exèrcits de defensa: els glòbuls blancs. Els patògens són microbis com els virus, els bacteris i els fongs que causen les infeccions. El que promovem amb les vacunes és crear el que es diu la “memòria immunitària” que fa més efectiva la defensa davant aquestes infeccions quan els glòbuls blancs ja s’han enfrontat a aquest patogen amb anterioritat.
D’on ve la paraula vacuna?
Doncs prové de la paraula “vaca”. I, això ens porta a parlar de la malaltia que més vides humanes s´ha cobrat, la verola.
La verola és una malaltia eradicada de la faç de la Terra gràcies a la vacunació. La verola era autènticament devastadora amb una mortalitat del 30%,. Van morir més de 300 milions de persones i els qui sobrevivien ho feien cecs o amb tremendes cicatrius.
El metge Eduard Jenner va observar que entre la població, habitualment femenina, que tenia contacte amb les vaques, la seva protecció era molt major, i va intuir que en contraure la verola bovina (molt menys letal), aquesta les immunitzava i protegia de la fatal verola humana.
Sembla ser que una lletera li va posar sobre la pista en comentar que ella mai contrauria la verola “dolenta” perquè ja havia passat la de les vaques.
Inoculant el líquid de les pústules produïdes per la verola bovina en persones sanes es va aconseguir observar que es produïa una immunització enfront de la verola humana. Amb el desenvolupament de les vacunes es va aconseguir en 1979 declarar per part de l’OMS la verola com una malaltia eradicada.
Però, el principal investigador sobre les malalties infeccioses va ser Louis Pasteur, que per cert dóna nom a un conegut grup farmacèutic d’aquest país, sent un dels seus majors assoliments la vacuna contra la ràbia, provant-se amb èxit en 1885 en un nen de 9 anys, Joseph Meister. Des de llavors l’Institut Pasteur ha sintetitzat vacunes contra el tifus, la diftèria, el còlera, el tètanus, xarampió, l’àntrax, i la tuberculosi entre altres.
Les farmacèutiques són un negoci?
Les farmacèutiques guanyen diners, però també la indústria del calçat, la Formula 1 o el venedor de fruita de la cantonada. És lícit guanyar diners si no hi ha engany per mitjà. És lícit guanyar diners amb un iphone si no et diuen que pots volar amb ell, és lícit guanyar diners amb un llibre si no et prometen la salvació eterna per llegir-ho. No és lícit oferir-te la cura d’alguna malaltia prenent sucre, i no és lícit oferir la curació mitjançant el contacte amb imants o amb essències florals.
La vacunes no són el gran negoci, el guany està al voltant del 2 al 5 % per a l’empresa que fabrica les vacunes, atenent que per sortir al mercat una vacuna ha de passar controls molt estrictes i anys de proves. S’estima que una nova vacuna des de les seves primeres recerques a la seva sortida al mercat pot costar 500 milions d’euros. Però, encara que para molts la conspiració de metges i sanitaris per acabar amb la humanitat és evident, hem de reconèixer que en l’àmbit mèdic-farmacèutic els professionals tenen una component ètica que els impulsa a lluitar contra la malaltia.
Existeixen mèdics autovacunes?
Cap metge pot ser autovacunes, la qual cosa no lleva que cal exigir que les proves del seu funcionament i dels seus efectes secundaris siguin profundes i estrictes i vigilar les noves vacunes que vagin sortint al mercat, però així com un torero no sembla raonable que sigui al seu torn antitaurí, un metge no pot defensar la no vacunació.
Per què hi ha qui creu que no són necessàries?
En primer lloc perquè gràcies a la vacunació hem controlat malalties i ja no les veiem com un perill, però si deixem de vacunar, infeccions pràcticament eradicades tornaran a fer estralls.
D’altra banda, estem en la moda d´allò natural” com a sinònim de saludable. Hi ha bolets verinosos molt naturals i medicaments sintetitzats que ajuden a controlar l’esquizofrènia.
La vacuna és sens dubte l’avanç mèdic que més vides ha salvat. S’eviten entre 2 i 3 milions de morts cada any. A les zones d’on hi ha programes de vacunació s’ha aconseguit disminuir malalties com la tosferina en un 95%, el tètanus en un 98% i el xarampió o la diftèria en un 99%.
Què és la immunitat col·lectiva?
Tot i que la protecció cap a aquestes malalties infeccioses és molt important i molt segura, l’eficàcia mai és del 100% i per això és tant més important que ens protegeixi el que cridem immunitat col·lectiva. La immunitat col·lectiva és la capacitat que té el grup d´aturar una malaltia a individus que per alguna raó no han pogut vacunar-se, com els nens petits que encara no és possible, els qui han sofert algun trasplantament, o pateixen alguna malaltia o estan rebent tractaments que afebleix el sistema immunitari, o aquells que encara vacunats no han estat degudament protegits. És a dir, que en la vacunació hi ha un important component de solidaritat cap al grup i cap a nosaltres mateixos.
Perquè aquesta immunitat col·lectiva sigui eficaç hem d’estar vacunats un 95% de la població.
Què passa si deixem de vacunar-nos?
A França i Romania han baixat molt el nivell de vacunació i per tant han augmentat les morts per malalties que ja no causaven morts. El 96 % dels morts no estaven vacunats i la immunitat col·lectiva no va ser eficient per estar per sota del nivell òptim.
En 2015 va morir a Olot un nen que no s’havia vacunat de diftèria i feia més de 30 anys que no moria ningú. Darrere estaven grups autovacunes que busquen una relació “més natural” amb l’entorn i que veuen en la vacunació un fet artificial, perillós i innecessari. Aquest és el perill, posar en el mateix nivell una tècnica mèdica que salva vides des de fa anys a les modes de persones no expertes que “opinen” i que ens posen a tots en perill.
Per què apareixen els moviments autovacunes?
No hi ha experts en immunologia entre ells. Normalment manquen de formació en l’àmbit sanitari, de la microbiologia o medicina. Solen ser persones mogudes per raons ideològiques, de tornada a la vida rural allunyant-se d’una societat de consum més o menys capitalista, propers a les teràpies naturals i amb una idea de conspiració de les farmacèutiques i la seva obsessió per enverinar-nos a tots. Resumint, els moviments autovacunes neixen de la profunda ignorància del no saber i la supèrbia de creure estar en possessió de la veritat vinguda de la il·luminació divina.
Però tot té un inici. Per haver arribat a aquesta legió de autovacunes, abans va haver-hi un inoculador de la mentida, Adrew Wakefield.
Wakefield va ser el primer a relacionar la vacuna triple vírica (xarampió, rubèola i galteres) amb l’autisme. En 1998 un article seu va ser publicat en la reconeguda revista The Lancet i recolzat per altres dotze col·legues on se suggeria la possible correlació entre vacunes i autisme. Evidentment, en el Regne Unit va haver-hi una enorme sensibilització, fins al punt que l’índex de vacunació va descendir fins al 85%. Ràpidament els casos de xarampió van augmentar de manera alarmant, d’alt voltant de mig centenar de casos a més de 1300.
La idea es va assentar entre part de la societat fins als nostres dies, a pesar de que va quedar provat que Andrew Wakefield va falsejar de manera intencionada les dades sobre una població de 12 individus, i per això se li va retirar la llicència de metge i se li va expulsar del Consell General Metge del Regne Unit qualificant el seu comportament de “irresponsable”, “antiétic” i “enganyós”. Es va saber fins i tot, que els seus falsos estudis van ser finançats per un grup antivacunes i que ell mateix pretenia enriquir-se amb una vacuna alternativa de la qual ja havia sol·licitat la patent. The Lancet es va retractar, i va eliminar l’article dels seus arxius, però el dany estava fet.
Entre els moviments antivacunes segueix circulant el mite que el timerosal (conservant utilitzat en vacunes i amb etilmercuri en la seva composició), provoca l’autisme pel mercuri que porta. Aquesta idea sorgeix sense evidència científica demostrada per la similitud en alguns aspectes de l’autisme amb l’enverinament per mercuri. Malgrat tot, i atenent al principi de precaució es va retirar des de 2001 de totes les vacunes, sense que això hagi provocat una disminució dels diagnòstics d’autisme, més aviat al contrari hi ha hagut un gran augment a causa de la major observació i deteccions precoces del trastorn de l’espectre autista.
La poliomielitis afecta al sistema nerviós i va fer estralls en les primeres dècades del segle XX, creant paràlisi muscular en les extremitats o dels músculs respiratoris. La vacuna en els anys 50 va fer disminuir radicalment els afectats. En 2017 va haver-hi solament 11 casos i és a punt de ser eradicada gràcies les vacunes. Fins i tot va sorgir un superheroi, el capità Amèrica, per ajudar a promoure aquesta vacunació en EE.UU.
El xarampió va matar a 135.000 nens en 2015, una vacuna que costa cèntims d’euro, ha salvat 20 milions de vides de nens en els últims 15 anys.
Concloent, tots els pares volen el millor per als seus fills, però de vegades rebem una mala informació de col·lectius o persones individuals que opinen des del desconeixement. Les vacunes no són opinables, són una evidència científica de provada eficàcia.
Donal Trump, Oprah Winfrey, Javier Cárdenas o la eurodiputada Lidia Senra, no tenen autoritat per jugar amb les vides dels nostres éssers estimats. Sí la tenen els metges i els investigadors.
El dia en què es descobreixi la vacuna contra l’estupidesa, aquest tipus d’articles no seran necessaris.
Carlos Moreno, professor col·laborador de la Universitat d’Andorra