Noemí Navais Barbeitos – Professora al Bàtxelor d’Infermeria de la Universitat d’Andorra
Simulació clínica a la Universitat d’Andorra
La formació per competències a les universitats ha agafat cada cop més importància per desenvolupar professionals que puguin afrontar les situacions de la vida real. D’igual forma també han anat canviant o modificant les metodologies d’aprenentatge centrant- se en l’estudiant com el centre del seu aprenentatge.
Des del Bàtxelor d’Infermeria de la Universitat d’Andorra s’estan implementant les simulacions clíniques com a metodologia en un ambient pròxim a la realitat per poder adquirir les competències, a través d’un cas clínic, plantejant objectius i resultats d’aprenentatge.
La simulació clínica segons Pamela Jeffries (2005), infermera, és “ una actividad que imita la realidad de un entorno clínico y que està diseñada para demostrar procedimientos, toma de decisions y el pensamiento critico a través de técnicas tales como los maniquíes.” [1]
Fins ara hem realitzat dos simulacions seguint la metodologia estàndard internacional en simulació, el procés consta de tres parts:
- La primera, un predebriefing, en el qual intentem obtenir un entorn segur a través d’activitats de grup, on ajudem a disminuir l’estrés del moment, motivem a la simulació, alhora marquem el contracte de confidencialitat, els compromisos que ambdós parts adoptem per creure per veure, explicarem les limitacions de la simulació, que l’error està permès i els objectius de la mateixa. Aquest procés pot durar uns 20 minuts.
- La segona, la simulació en si mateix, no pot durar més de 15 minuts
- La tercera, l’exploració de l’emoció que ha generat la simulació, la pràctica reflexiva sobre el què ha passat i com ha passat, analitzant els objectius marcats arribant als resultats d’aprenentatge establerts. Aquesta és la fase que requereix més temps.
La primera simulació la vam realitzar amb l’assignatura d’Atenció primària, amb la valoració del nen sa, utilitzant com a simuladors dos actors com a pacients i maniquí de baixa fidelitat com a nadó. Els nostres participants/estudiants van haver de mobilitzar els seus recursos tan en coneixements com amb habilitats i actituds per desenvolupar l’activitat, com es van comunicar amb els pares i amb el nadó mentre realitzaven la valoració i com es comunicaven amb l’altre company.
La segona simulació, la vam realitzar per les assignatures de Comunicació i de Fonaments d’Infermeria I, per la realització de la recollida de dades i entrevista clínica, on teníem de simulador un actor/companya, i dos participants realitzant la simulació. On podíem analitzar la interacció amb el pacient i amb l’altre company, i de forma paral·lela analitzar com es realitzava l’exploració al pacient.
Dos experiències positives, les quals podem avaluar els resultats d’aprenentatge i la satisfacció dels estudiants.
[1] Jeffries P. A framework for designing, implementing, and evaluating: Simulations used as teaching strategies in nursing. Nursing Education Perspectives