La primera vegada que vaig posar un peu a Andorra, ja vaig dir que m’agradaria formar part d’aquell país en un futur. El seu ambient i entorn m’agradava, la seva natura em deixava bocabadada i la seva gent també.
Quan vaig tenir l’oportunitat d’anar a estudiar en una altra universitat, de veure món i de conèixer-lo durant uns mesos, vaig pensar que seria una gran oportunitat. I no em vaig equivocar.
Els primers dies van estar durs com qualsevol canvi. Vaig començar estan trista i sentint-me sola, els meus amics i familiars estaven en una certa distància de mi i això em feia no sentir del tot bé. Però a mesura que anaven passant els dies, em sentia més integrada a l’aula, tenia uns companys i companyes que es van obrir a mi i em van donar l’oportunitat de ser un més d’ells i elles, i de compartir experiències i opinions.
Els professors que em donaven classe a la universitat van estar molt pendents de mi i la meva evolució en un centre diferent del meu, m’ho van posar tot molt més fàcil per tal d’afrontar aquest petit canvi de la meva vida. La Universitat d’Andorra no és molt gran i aquest fet em va agradar molt, ja que a les aules no hi ha una gran quantitat d’alumnes sinó que en ser grups més reduïts l’acció d’ensenyament i d’aprenentatge és molt més individualitzada i hi ha una comunicació molt més propera. Això, em va acabar d’ajudar a incorporar-me molt millor. La Universitat també em va donar l’oportunitat de realitzar estades formatives a una escola del Principat, va estar una experiència molt enriquidora i satisfactòria de cara el meu futur professional com a mestra.
Comparo la meva experiència amb el conte del Monstre de Colors. Per qui no el conegui, és un monstre el qual no té ordenades les seves emocions, expressades a través de colors. Finalment, ordena cada color en pots diferents per així poder saber el que sent en cada situació. Bé, he volgut agafar aquest conte per fer una petita metàfora amb la meva experiència. Un cop vaig arribar a Andorra, amb un pis nou, cares no conegudes, carrers diferents dels que coneixia, però amb molta il·lusió per a començar aquesta aventura; no sabia què estava sentint, tenia por, inseguretat, amor pel país, alegria per l’inici d’una nova etapa i inclús sentia sorpresa, ja que del primer dia de la Universitat en vaig sortir molt contenta! Massa emocions a la vegada que em feien sentir estranya amb mi mateixa. A poc a poc vaig anar ordenant els meus sentiments i puc afirmar que la majoria de dies sentir l’emoció de l’alegria en començar un dia nou. Un cop acabada l’experiència, crec que no he estat tant bona com el monstre, a l’hora de mantenir cada emoció en un pot, perquè torno a sentir moltes emocions en una. L’alegria, per haver estat una experiència molt enriquidora; Amor, per la gent i tot el que engloba Andorra; Tristesa, per haver de marxar, Por; per tornar a començar una nova etapa, etc.
Per acabar, m’agradaria donar les gràcies a la Universitat d’Andorra i la seva comunitat per fer de la meva mobilitat internacional una experiència inoblidable.
Laura Oro