Introducció
La farmàcia hospitalària, és una especialització de la farmàcia , que té com a missió contribuir a la millora de la salut del pacient ates dins de l’àmbit hospitalari en sentit ampli.
Així, podem concretar que la principal aportació de la Farmàcia Hospitalària envers el pacient, la societat i el sistema de salut, consisteix en millorar els resultats de salut pels pacients a través de la provisió d’un tractament farmacoterapèutic individualitzat, atenent a les característiques pròpies del medicament i del pacient, optimitzant l’efectivitat i l’eficiència dels tractaments i la seguretat en el seu ús, proporcionant tota la informació necessària, i afavorint la continuïtat assistencial internivells.
El valor clínic de la Farmàcia hospitalària es pot concretar en funció del destinatari final:
Quan el destinatari final és el Pacient, el valor clínic és:
- Proporcionar un tractament farmacoterapèutic individualitzat, adaptat a les seves necessitats especifiques ( ajust de la dosis segons pes, segons funció renal ), a la seva resposta als tractaments farmacològics ( medicaments fora d’indicació de fitxa tècnica) i a la complexitat del pla farmacoterapèutic ( interaccions farmacològiques, duplicitats, fàrmacs amb poc valor farmacològics, reaccions adverses en cascada,…).
- Incorporar informació sobre els tractaments i la seva evolució a l’historia clínica del pacient, restant aquesta informació a disposició de la resta de professionals que intervenen en la seva assistència.
- Assumir responsabilitats inherents als aspectes relacionats amb el tractament farmacològic.
- Vetllar i generar processos que minimitzin els incidents relacionats amb la medicació per tal de ser un agent actiu en la seguretat del pacient.
- Millorar l’adherència als tractaments. Aquest valor afegit està fonamentat en primer lloc en la mesura de l’adherència dels pacients al tractament, i en segon lloc en la comunicació i coordinació del farmacèutic d’hospital amb la resta de l’equip assistencial del pacient.
- Promoure l’empoderament dels pacients facilitant-los informació sobre la seva malaltia, el tractament farmacològic i els efectes indesitjables.
El farmacèutic d’hospital orienta i informa explícitament, de forma individualitzada del tractament mitjançant la entrevista personal i facilitant una planificació del tractament comprensible al pacient complex.
Quan el destinatari final és la Societat , el valor clínic és:
- Afavorir la millora de l’atenció sanitària a tots els pacients en general, i en particular als grups de major risc com gent gran i crònics polimedicats, en col·laboració amb la resta de l’equip assistencial.
- Proporcionar una gestió eficient i estalvi econòmic a la despesa sanitària front altres models.
- Regir el seu exercici professional en base a l’equitat i la qualitat assistencial.
- Proveir informació sobre l’ús de medicaments.
- Reduir els incidents relacionats amb la medicació a través de la promoció i pràctica de la farmacovigilància, controlant els medicaments i la seva evolució al pacient.
- Adaptar i condicionar dosis de medicaments a les necessitats dels pacients, aconseguint un ús correcte del medicament i un estalvi econòmic.
- Col·laborar amb els organismes dels Sistemes Sanitaris en la evolució de medicaments.
Les activitats que el farmacèutic d’hospital realitza per assolir les accions de valor afegit en el pacient, es registren, es tipifiquen i s’avalua l’impacte i significació clínica de les mateixes. Aquesta acció es denomina Intervenció farmacèutica (IF).
OBJECTIU
L’objectiu d’aquest treball és presentar les dades de rendiment d’una de les activitats clíniques que es duen a terme en la validació diària de les prescripcions mèdiques: les intervencions farmacèutiques (IF).
METODOLOGIA
Es presenta un estudi observacional d’una durada de 6 mesos (01-01-2017 a 30-06-2017) realitzat a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell del Principat d’Andorra. És un hospital públic, d’atenció de pacients aguts i l’únic hospital del país.
Al nostre estudi, classifiquem les intervencions farmacèutiques en:
- Informatives (IFinfo) que aporten informació específica sobre el tractament del pacient a nivell de seguretat farmacològica. Així es descriuen les interaccions farmacològiques medicament-medicament d’alta significació clínica que es produeixen en un tractament. El re-càlcul de dosis en pediatria, donat que són pacients de risc farmacològic, …
- Pro-actives (IFactiv), aquestes intervencions tenen intencionalitat de modificar la prescripció realitzada pel metge. Així tenim la coincidència de la prescripció d’un medicament al que el pacient és al·lèrgic o pot presentar una al·lèrgia creuada al grup farmacològic, una duplicitat terapèutica, un fàrmac que no estigui inclòs a la Guia farmacoterapèutica de l’Hospital, …
Les intervencions farmacèutiques les realitza de forma personalitzada el farmacèutic responsable del pacient. Es registren al sistema informàtic Farmatools® que està integrat a la història clínica electrònica HCis® de l’hospital.
L’avaluació de l’impacte de les intervencions s’inclou en la rutina diària. Es valora l’acceptació o no de la intervenció per part del metge.
RESULTATS
Presentem els resultats corresponents de 6 mesos:
L’equip de farmacèutics hospitalaris, han realitzat 10.405 IF en 4.694 pacient atesos, amb una relació de 2,22 IF/pacient.
El 60% (6.254) de les intervencions farmacèutiques realitzades van ser informatives amb una relació 1,33 IF informatives/pacient i el 40% restant (4.151) van ser de tipus Pro-actives, amb una relació 0,88 IF actives/pacient.
Les IF Pro- actives, s’engloben en dos grups:
Les que tenen una repercussió directa sobre la seguretat del procés del medicament, que contribueixen en un 46% . Aquestes estan dirigides a evitar errors derivats d’una prescripció electrònica incorrecta que representa el 28% amb una relació de 0,25 IF/pacient, i les IF sobre dosi màxima, duplicitats terapèutiques, omissions derivades de la conciliació entre nivells assistencials, que representen el 18% , amb una relació de 0.16 IF/pacient.
I d’altra banda les que estan orientades a millorar l’efectivitat : 1573 IF, representa 38%, amb una relació de 0.34/pacient i l’adhesió a la Guia Farmacoterapèutica i protocols institucionals que representa 16%, amb una relació de 0.14 IF/pacient.
CONCLUSIÓ
- L’avaluació de les intervencions ens permet concloure que aquesta activitat es constitueix com un indicador de l’atenció farmacèutica especialitzada i de la individualització del tractament del pacient.
- Proporciona dades tangibles per mesurar aquesta activitat.
- Ajuda a la selecció de pacients diana que seran els beneficiaris potencials de la nostra intervenció farmacèutica.
- Reforça l’empoderament del farmacèutic clínic i l’acceptació de les responsabilitat derivades de l’activitat clínica directa sobre el pacient.
Elvira Gea Rodríguez
Hospital Nostra Senyora de Meritxell. SAAS. Grup Recerca en Ciències de la Salut i Serveis Sanitaris UdA. Principat d’Andorra. egea@saas.ad
Esperança Gil Máñez
Hospital Nostra Senyora de Meritxell. SAAS. Grup Recerca en Ciències de la Salut i Serveis Sanitaris UdA. Principat d’Andorra. egil@saas.ad
BIBLIOGRAFIA
ROTHMAN KJ; GREENLAND S. “Modern epidemiology”. 2a. edition. East Washington Square, PA: Lippincott-Raven Publishers, 1998.
ZIMMERMAN ChR; SMOLAREK RT; STEVENSON JG. “A computerized system to improve documentation and reporting of pharmacists’ clinical intervention, costs savings and workload activities”. Pharmacotherapy 1995;15:220-7.
HEPLER CHD; STRAND LM. “Opportunities and responsibilities in pharmaceutical care”. Am J Hosp Farm 1990;47:533-43.
ALBERT A; SANCHO V; LLOPIS P; CALIPIENSO R; JIMÉNEZ-TORRES NV. “Aplicación informática para documentar las actividades de atención famacéutica”. Aten Farm 1999;1:217-232.
ONDER G; VAN DER CAMMEN TJM; PETROVIC M; SOMERS A, RAJKUMAR C. “Strategies to reduce the risk of iotrogenic illness in complex older adults. Age and Aging.” 2013;42:284-291.